El ramadà 1438-2017 comença aquest dissabte 27 de maig

Ja és oficial, el ramadà de l'any 2017 i 1438 del calendari lunar començarà aquest dissabte dia 27 de maig.

Moltes felicitats a tots els musulmans del món, que aquest mes sagrat sigui un temps de reflexió, pau i bones obres.

Ramadan Moubarak Said!!

Yennayer: el nou any amazic, entre la celebració i la ignorància

Mentre que la majoria dels marroquins oblida la seva existència, una part de la població, en especial els amazics (imazighens), es prepara ja per a la celebració del nou any basat en un calendari agrari.

La cultura amaziga tradicional està plena de símbols i valors derivats essencialment de la civilització agrària. "La societat amaziga ha desenvolupat una cultura que celebra la unitat profunda entre l'home i la natura", diu Ahmed Boukous, rector de l'Institut Reial de la Cultura Amaziga (IRCAM) amb seu a Rabat.

La celebració d'aquesta diada marca, segons ell, un renaixement de la cultura amaziga des la segona meitat del segle passat així com un sentit d'identitat col·lectiva. Més enllà, segons alguns historiadors, el calendari amazic s'inicia en l'entronització del faraó amazic Sheshonq I.

Ahmed Boukous recorda que "l'any nou amazic, pel seu significat antropològic, s’inscriu dins la cultura nacional". El rector de l’IRCAM creu que és "just i lògic que sigui compartit per tots els components de la nació marroquina i, per tant, reconegut i celebrat a nivell nacional."

Celebració col·lectiva al Marroc i a tot el món

Per a molts marroquins, Yennayer (any nou) és sobretot l’oportunitat de reunir-se i festejar l'any nou dins un bany cultural amazic. Els sfenj (bunyols), toghrifin (creps) així com la fruita seca com les figues, ametlles, avellanes i dàtils, entre d’altres, també estan presents a la cita.

Molts ciutadans identificats amb la cultura amaziga ho celebren en família o bé de forma col·lectiva. Kaoutar, qui estudia a Agadir, viatjarà fins Tiznit per reunir-se amb els seus pares per a l'ocasió i gaudir dels dolços i la tagoulla, un plat a base de grans de blat de moro o de blat.

Salima, una estudiant de Virgínia, Estats Units, és originària d'Agadir, on va viure fins a l'edat de 15 anys. Ella se sent "orgullosa de ser un còctel amazic" i es lamenta per la negligència de l'esdeveniment. "El sopar d'aquest dia ha de ser servit tard i ha de ser ben copiós, d’aquesta manera l’any nou serà un any pròsper i abundant", ens explica.

Segons l'opinió de la jove, actualment en algunes regions del Marroc, la celebració de Yennayer no ha perdut ni la frescor ni l’autenticitat. No obstant això, diu que "he perdut tota esperança per al reconeixement d'aquest dia com un dia festiu al Marroc."

Halima Djigo

Publicat l’11/01/2017

http://www.yabiladi.com/articles/details/8352/yennayer-nouvel-amazigh-entre-celebration.html

Bona festa d'Aixura!!

Un apunt ràpid i fora d'hores, però acabo de rebre aquest vídeo per felicitar-me la festa d'Aixura i el vull compartir perquè crec que justament reflexa el que és la festa d'Aixura al Marroc: fruits secs, bandirs, taârijas (instruments de percussió) i molta alegria.

Si voleu saber què se celebra per la festa d'Aixura, us adreço a aquest post on explico d'on ve la festa i que s'hi festeja.

Pel que fa a la gastronomia, podeu celebrar aquest dia amb un bon cuscús, i al llarg del dia, picant la fekkia d'Aixura: fruits secs amb unes petites galetes cruixents anomenades krichlates, són molt senzilles de fer i de conservar.

Us recordo que el meu llibre ja està disponible en totes les llibreries i online als llocs habituals i que el presentarem a Lloret de Mar, a la Biblioteca Municipal el dijous 3 de novembre a les 19.30h, en un acte compartit amb l'Oficina de Català de Lloret, que presenten les seves parelles lingüístiques. Després de l'acte, hi haurà un petit tast de les receptes del llibre. Us hi esperem a tots!!

Bona festa a tothom!!

Viatjar per Marroc durant el ramadà: 10 tips útils

Aquest any el mes de ramadà començarà aproximadament el 28 de juny i acabarà sobre el 27 de juliol (dates exactes a concretar segons l'observació de la lluna). Ja sabeu que els anys lunars són uns onze dies més curts que l'any gregorià, per tant, aquest un dels últims anys en què ramadà coincideix amb les llargues jornades estivals. Però és una bona època per viatjar al Marroc? Consells resumits en deu claus.

1- No tingueu llàstima. Sí, fa molta calor, i són unes 17 hores de dejú, sense menjar ni beure seguint la rutina habitual, però per difícil que pugui ser de comprendre, és l'època més esperada de l'any pels musulmans. És dur i costa de passar, però justament és el que estan desitjant, tenir l'oportunitat de posar-se en el lloc del pobre i  del desvalgut en un intent de transcendir a alguna cosa més profunda.

2- No crideu a l'ambulància de seguida. Tot i podeu pensar que en qualsevol moment algú caurà desmaiat, no és tan perillós com pot semblar. Els nens, els malalts, les dones embarassades o en lactància no han de dejunar. A Marroc la diabetis representa una vertadera pandèmia, per tant en gairebé cada família hi ha una persona que no dejuna; es calcula que entre un 10 i 20% de la població no ho fa. Per tant, sapigueu que hi ha molta gent que no dejuna però no els veureu menjar en públic per una qüestió de respecte envers els altres. També hi ha un altre factor més delicat, i és el tema de si és obligat pels marroquins dejunar o no. D'un costat hi ha llibertat religiosa, per una altra banda la religió de l'Estat és l'islàmica i hi ha lleis que penen el no dejunar, per tant, cal ser prudent. 

3- Si esteu viatjant pel Marroc, trobareu que moltes botigues i restaurants estan tancats durant el dia. Si esteu a les zones turístiques, gairebé ni us n'adonareu, però si esteu en algun poble o barri més popular sí que veureu que o bé tanquen alguns dies per vacances o bé estan tancades durant el dia. Després de l'iftar, el menjar del vespre amb el qual es trenca el dejú, s'obren totes les botigues durant gairebé tota la nit, i la gent surt llavors. 

4- Intenteu que us convidin a un iftar. L'iftar és tota una festa, la família es reuneix al voltant de la taula, que haurà estat parada amb molta cura i plena de plats variats i deliciosos. Es comença tradicionalment amb els dàtils i una mica de llet, i després es passa als m'semmens, baghrirs, sellou, ous durs, sardines, sucs i batuts, a més de la conegudíssima harira amb dàtils i chebakkia.

5- No fumeu en públic. Així com si us veuen menjar o beure en públic ningú se sentirà ofès, si fumeu sí que algú es molestarà. El dejú implica també no fumar, i als fumadors els costa molt abstenir-se'n, a més, es considera que pel fet d'inhalar el fum de tabac, el dejú ja no és tal i es perd aquell dia. Per tant, intenteu fumar en algun lloc discret i allunyat de tothom.

6- Gaudiu del silenci de l'iftar. Durant la mitja hora abans de la crida a l'oració que marcarà el moment de l'iftar, els carrers comencen a buidar-se, i al mateix temps, els últims conductors corren saltant-se totes les normes del trànsit per poder arribar a casa seva a temps. I just a l'iftar, pareu un moment de menjar i pareu l'orella: a fora no se sent res ni ningú! Són uns moments de calma estranya però molt benvinguda. Després de l'iftar, començaran a passar els primers cotxes i poc a poc els carrers deserts els envairà un formigueig de gent que compra, passeja o pren la fresca.

7- Tot i que és una època fortament desitjada i caracteritzada per la voluntat d'introspecció i reforçament espiritual, són humans. Per tant, és normal veure gent amb mal humor, crits al mercat, trànsit caòtic, llavis secs i mal alè. Sigueu comprensius.
  
8- No us espanteu: l'iftar s'anuncia mitjançant sirenes anti-aèries o cops de canó. No hi ha guerra; tan sols és una manera que tothom ho senti.

9- Intenteu entendre una dualitat més del Marroc: per ramadà, el període on menys s'ha de menjar, és l'època de l'any més consumista. Cada any s'anuncien els informes i previsions del Ministeri d'Agricultura informant si hi haurà suficient producció per cobrir el gran augment de demanda. Ous, farina, llegums, mel, fruits secs, pasta seca... són productes fortament demandats durant aquest període.

10- Gaudiu de les nits, és una manera molt diferent de viure Marroc. La gent passeja, compra, dóna voltes, romanceja, resa, queda amb els amics... tot durant la nit, exactament com si fos de dia. És una època especial i única, que cal gaudir plenament.

Bon ramadà a tothom!

Post basat en un de Life in Marrakesh

La festa del xai 2013/1434

Aid L'Kebir (Full Version) from Cinecadiz on Vimeo.

Demà dimarts 15 d'octubre se celebrarà l'Aid el Kebir, la festa més gran, la festa del xai. A Marroc ho faran com gairebé sempre, un dia després, dimecres dia 16.

En aquesta ocasió, en comptes de suggerir-vos una recepta de les moltes que es poden fer amb el xai que es sacrifica demà, us porto un vídeo sobre la festa a Marroc. Si teniu deu minuts, mireu-lo, està ben fet, no és un vídeo com els molts que podeu trobar a Youtube on l'únic que ensenyen és com el degollen. M'ha agradat especialment perquè a apart que no hi ha imatges gratuïtes del sacrifici de l'animal, retraten molt fidedignament el Marroc real i com celebren aquesta diada, tant des del moment de la compra de l'animal fins al seu especejament. Si heu tingut oportunitat de viure la festa del xai a Marroc, de ben segur que els vostres records reviuran amb aquestes imatges.

Pels que heu conegut des fa poc el Marroc o la cultura islàmica, podeu consultar l'origen de la festa en aquest post. Si pel contrari, us tira més el fet gastronòmic podeu consultar-ne aquest (en castellà), on hi ha el resum dels diferents plats que es van preparant amb el xai i la recepta del primer i més representatiu: el boulfaf, fet amb el fetge i la mantellina. I per últim, si no teniu oportunitat de cuinar xai, sempre podeu quedar-vos amb el millor de la festa, la part dolça, a això no s'hi valen excuses.

Bona festa a tothom!

Dimecres comença el ramadà de 2013/1434

Harcha, baghrir, rzat el khadi, briouats, chebakkies... ramadà a Rabat

Ja tornem a estar en ramadà! El dimecres començarà el mes sagrat dels musulmans. La majoria sabem que s'abstenen de menjar, beure, fumar i mantenir relacions sexuals des l'alba fins a la posta de sol, però desconeixem que aquest mes és un període de reflexió, durant el qual el creient aprofundeix en l'estudi de l'Alcorà, durant el qual la seva fe es reforça i intenta posar-ho en pràctica essent més generós i benèvol, evitant els mals actes, insults i agressions.

És també una festa gastronòmica en tota regla, per paradoxal que sembli. Totes les tardes, unes tres hores abans de l'iftar del vespre que trencarà el llarg dejuni diari, les mestresses de casa s'apressen a preparar la insubstituible harira -una sopa molt energètica i reconstituent-, m'semmens, kika, bricks salats, i tota mena de d'atractius delicatessen. El dejú tradicionalment es trenca amb tres dàtils, tal i com ho feia el profeta Muhammad. Més tard arribarà l'hora de sopar pròpiament i a l'alba, el suhur. Us convido a llegir-ne tots els detalls en l'apunt del ramadà i la gastronomia marroquina.

Aquest serà un dels últims anys on les jornades de dejú s'allarguen tant. Com que els musulmans es regeixen pel calendari lunar i aquest és uns 11 dies més curt que el calendari gregorià, el pròxim any el ramadà començarà el 29 de juny de 2014, el 2015, el 19 de juny i així successivament. Com sempre, cal esperar a última hora per tal que els savis anunciïn si l'endemà canvia el mes o no, segons el dictamen dels experts que observen la lluna. Aquest post n'és una prova, ja que inicialment tots els càlculs apuntaven a que el primer de ramadà seria avui dimarts, però ahir nit, en no observar la lluna, s'ha decidit que aquest mes de xaba'an tenia trenta dies, per tant, ramadà comença dimecres.

Us deixo amb algunes idees per l'iftar o simplement per quan ens vinguin més de gust, us desitjo un molt feliç mes de ramadà!

 

26 d'octubre, la festa del xai del 2012

Especejament del xai

El pròxim divendres 26 d'octubre se celebrarà la festa del xai, l'Aid el Kebir, la festa més gran per tots els musulmans.

Aquest any la festa cau en un moment molt especial per la família. En prou feines la podrem celebrar perquè estarem fent maletes per anar de vacances al Marroc i que la petita Salma pugui conéixer la seva extensa família bidaoui. I a aquest fet tan especial, s'hi suma el Hajj de la meva sogra, la peregrinació a la Meca que tot musulmà ha de fer si en té possibilitat. Seran sens dubte uns dies ben emocionants, celebrats amb una gran reunió familiar... i espero també amb una bona traducció gastronòmica!

Sobre els orígens de la festa del xai, us convido a llegir el meu post on està explicat de forma complerta.

Busqueu una recepta? Els plats de l'Aid segueixen un ordre ben definit, primer es consumeix allò més perible i es deixa pels dies següents la carn. Per tant, el primer dia es prepararà el boulfaf en primer lloc, i més tard serà el cap guisat en tagin o cuit al vapor. Li seguiran la douara (les tripes) i la carn cuita a la brasa en forma de pintxo. No ens oblidem de la carn cuita al vapor durant llargues hores, fins a aconseguir una textura melosa que es desfà a la boca ni de l'aromàtica m'rouzia adobada amb un ras el hanout especial per a l'ocasió.

Durant aquests dies estarem en contacte a través de la pàgina del facebook, penjant fotos i explicant-vos totes les novetats. Estic pensant que hauríem d'obrir un nou àlbum per les vostres fotos de Marroc, que us sembla? I haurem d'actualitzar el de "Les vostres receptes" amb les vostres realitzacions de la festa...

Espero que passeu una molt bona festa  i ens retrobem ben aviat amb noves receptes!

Demà, ramadà!

Quan la majoria de cuines es preparen per les vacances, les marroquines estan a punt d'entrar en una de les èpoques de l'any amb més feina: el mes de ramadà.

Demà divendres comença el mes de ramadà de l'any islàmic1433. Seran unes jornades llarguíssimes, ja que el dejú es trencarà cap a quarts de deu del vespre, amb l'afegit d'haver de suportar les altíssimes temperatures que ens està regalant aquest estiu. Recordeu que el calendari islàmic, regit per mesos lunars, és uns onze dies més curt que el calendari gregorià, per tant, encara queden un parell d'anys de ramadans inclements.

Des fa uns dies, les cuines del Marroc s'estan preparant per celebrar el mes sagrat, elaborant l'indispensable sellou, les chebakies i tota mena de dolços que s'aniran consumint durant aquest mes. Dàtils, ous durs, m'semens, baghrirs i la sopa anomenada harira són els clàssics que trobarem a la taula de l'ftour, l'àpat on es trenca el dejú. No ens podem oblidar tampoc de les fonamentals begudes: panachés, batuts, sucs i fins i tot raïb o lben. A l'hora de sopar, un tagin ben consistent, pel suhur un petit entrepà o una brioxeria, força líquid i a encarar amb força la nova jornada de dejú.

Us convido a llegir el post del l'any passat, el ramadà de 1432, si en voleu saber una mica més: perquè se celebra, els seus moments gastronòmics diaris, els de al llarg del mes i les àpats que tradicionalment es degusten.

Per la meva part, la petita Salma només m'ha deixat avançar la preparació del sellou, o sigui que començarem el ramadà amb la mateixa tònica que aquest any: menjars senzills i ràpids de fer per tenir temps de jugar i disfrutar de la patufeta.

Feliç ramadà a tothom!

La festa de Al-Mawlid Annabawi, el 4 de febrer

Font foto

Aquest pròxim dissabte 4 de febrer se celebrarà la festa del naixement del profeta Muhammad (Mahoma, segons la traducció habitual). Com sempre, a Marroc es festeja un dia després, diumenge dia 5. Us remeto al post de l'any passat on vaig fer una petita explicació sobre l'origen de la festa.

Jo mentrestant segueixo ben enfeinada, canviant bolquers i posant moltes rentadores... Per ara no hi ha gens de temps per cuinar,,, però poc a poc ja ens organitzarem!

I per celebrar l'efemèride o simplement fer una mica especial aquest fred cap de setmana, us convido a preparar un bon plat o almenys un dolç per acompanyar al cafè o un bon te a la menta... bona festa a tothom!

El pollastre de festa marroquí

Tagin de vedella amb prunes, el clàssic entre els clàssics

Cuscús de Casablanca - Cous cous bidaoui

Dàtils farcits de pasta d'ametlla i nous

Ghoriba d'ametlla filetejada, el panellet marroquí

Ghoriba de sèmola fina i coco - Ghoriba ssmid wa coco

Mitges llunes fàcils de coco

Rotllets de fruits secs i mel i bloc del dia a El món a RAC1

Ghoriba d'ametlla i nous, una delícia!

Diumenge 6 de novembre, la festa del xai

Ja la tornem a tenir aquí! Aquest diumenge 6 de novembre de 2011 se celebrarà l'Aid el Adha o la festa del xai a Espanya, la gran majoria de països europeus i Estats Units, ja que tots aquests segueixen el calendari d'Aràbia Saudita. En canvi, al Marroc, se celebrarà l'endemà, el dia 7 de novembre.

Recordem que el calendari islàmic es basa en mesos lunars i l'any és uns onze dies més curt que el calendari gregorià, però en cap cas és exacte: per canviar de mes cal observar l'aparició de la lluna. Així doncs cal sempre esperar la confirmació per part de les autoritats religioses el canvi d'un mes a altre o el dia exacte de les grans festivitats. Una pàgina molt útil per estar al dia de la celebració de festivitats, notícies, assajos i estudis religiosos és webislam. I si voleu ampliar la informació sobre com es realitzen els càlculs del calendari, els diferents tipus que n'hi ha i quin ha triat cada país, us recomano que llegiu l'article que va escriure l'Anabel de Próxima salida... Marrakech en motiu de l'inici del ramadà.

Un any més, caldrà treure de l'armari les brotxetes per preparar el boulfaf i els pintxos de carn, preparar les cuscusseres per fer la carn al vapor, les cassoles per la douara i els tagins per la delicada mrouzia, que es prepara amb el preciat ras el hanout especialment concebut per fer aquesta recepta tan especial.

Per la meva part, us remeto al post que vaig publicar l'any passat per aquestes dates, on s'explica l'origen bíblic de la festa i la seva vessant religiosa i sobretot, gastronòmica. És curiós que aquest article sigui un dels més consultats del bloc, i mantingui el seu interès durant tot l'any, amb força consultes sobre el perquè i el com de la celebració de la festa. Altres festivitats, tant o més lligades a la gastronomia com l'Aid el Kebir, com el ramadà, no provoquen tanta curiositat o dubtes com la festa del xai.

Us deixo l'enllaç de les dues receptes que hi ha penjades al bloc típiques de la festa:

Brotxetes de fetge de la festa del xai - Boulfaf

Carn al vapor - Lmbahar

Aquest any segurament no tindré ocasió de fer cap recepta utilitzant el xai, però sí intentaré fer alguna coseta dolça per celebrar-ho -que a mi i a la que està dins la panxa ens bé més de gust!-.

Bona festa a tothom!

El ramadà i la gastronomia marroquina

Harira, olor de ramadà

El proper dia 1 d'agost començarà el ramadà de l'any 1432. La gran majoria de festivitats islàmiques estan lligades a la gastronomia (per exemple, la festa de l'Aid el Adha, la festa del xai), però cap ho és com el ramadà: la religió marca quan es pot menjar i quan no, i la tradició, què i com.

Ramadà és com s'anomena el nové mes de l'any lunar, i la religió islàmica mana dejunar durant les hores de sol durant aquest mes (el dejú en àrab s'anomena sawm). Així, en àrab, es parla de si es fa el sawm, en canvi, en el nostre idioma, hem assimilat el nom del mes, ramadà, al fet de dejunar, per tant, aquí hom parla de dejunar com de fer el ramadà. Dejunar durant el mes de ramadà constitueix un dels cinc pilars de l'islam. Els cinc pilars són els deures d'obligat compliment per a tot musulmà, i són: la professió de fe, la pregària, l'almoina, el dejuni durant el mes de ramadà i el pelegrinatge a la Meca si és possible.

El mes de ramadà és un mes molt especial pel musulmà. És el mes en el qual es va iniciar la revelació de l'Alcorà al profeta Muhammad;  és un mes on la fe es reforça i constitueix un període de reflexió i creixement personal pel creient, durant el qual cal evitar els mals actes, els mals pensaments, els insults i les agressions i on cal potenciar la generositat i la indulgència vers els altres.

Així doncs, fer el ramadà consisteix en no menjar, no beure, no fumar i no mantenir relacions sexuals des l'alba fins a la posta de sol. Estan obligats a dejunar totes les persones adultes i sanes. N'estan exempts els infants, els malalts, les dones amb la menstruació, embarassades o les que alleten, els que viatgen i les persones que per la seva feina (per exemple, un ferrer), no poden mantenir el dejú. Això sí, les persones exemptes cal que recuperin aquests dies després, quan es guareixen o retornen del viatge. Altres, com els ancians o malalts crònics que no tenen possibilitat de recuperació, poden canviar-ho per una compensació en forma d'ajuda als pobres.

Els moments gastronòmics diaris del mes de ramadà són l'iftar, el sopar i el suhur, i hi ha dues dates clau en aquest mes, el 27è dia de ramadà, Laylat el Qadr, i la festa de la fi del dejuni, l'Aid el Fitr, celebrada l'endemà de l´últim dia de ramadà.

L'iftar o ftour

Taula d'iftar, només falta servir la harira

És el trencament del dejú a la posta de sol. Tot i que el creient pot saber quan és l'hora a simple vista, a la pràctica, està regulada per les autoritats islàmiques, i cada dia canvia uns minuts segons l'hora de la posta de sol. L'iftar és just després del magrib, la quarta oració del dia.

El trencament del dejú es fa tradicionalment amb dàtils, de la mateixa mateixa manera que ho feia el profeta Muhammad. Al Marroc, per l'iftar se serveixen multitud de petits plats, com els m'semmens dolços o salats, baghrirs, l'energètic sil.ló, ous durs, sardines farcides o peix fregit, apart de la típica harira, una sopa a base de carn, verdures, pasta i cigrons molt consistent, que es menja amb les chebbakia amb mel. Com a aportacions més modernes i personals, podem també trobar-hi briks amb farcits diversos, bikinis o pizza. Per beure, el panaché, làctics com el raib o lben i sucs de fruites.

El sopar

Unes poques hores després de l'iftar, es fa el sopar pròpiament dit. En les èpoques en què el ramadà cau a l'hivern, l'hora de l'iftar és a les cinc o les sis de la tarda, per tant, és prou aviat perquè hi hagi gana per sopar. En canvi, els anys en què cau a l'estiu, com el d'aquest any i els propers, l'iftar es fa a quarts de deu del vespre, per tant, hi ha ben poca estona entre l'iftar i el sopar.

Per sopar se serveixen els plats que es té per costum a cada casa, des dels tagins fins a plats de pasta.

El suhur

Chebakia

És l'ultim àpat abans de l'alba, per tant, cal llevar-se molt d'hora per no perdre-se'l. Segons les preferències de cada casa, tant hi podem trobar un consistent tagin com altres plats més fàcils de menjar a aquelles hores, com entrepans, batbouts amb mel, crosants i iogurts. I sobretot, aigua, molta aigua, perquè queda una llarga jornada per endavant.

El 27è dia de ramadà, Laylat el Qdar o la nit del decret

Aquesta nit es commemora el moment en què el profeta Muhammad va començar a rebre la revelació de l'Alcorà per mitjà de l'arcàngel Gabriel. És una nit que se celebra amb gran joia i devoció. Després de l'hora de sopar, en què tradicionalment se serveix un cuscús o una r'fissa, es va a la mesquita per resar, i qui pot s'hi queda fins al suhur, és a dir, fins l'alba de l'endemà.

L'endemà de l'últim dia, l'Aid el Fitr

Safata de dolços

Un cop passat el mes de ramadà, el matí següent (aquest any serà el 30 d'agost) es fa un gran esmorzar amb tota classe de dolços: des dels m'semmens o baghrirs amb mel, kika, i tota classe de ghoribas, corns de gasela i d'altres petits fours.

Els nens estrenen roba nova i se'ls obsequia amb tota classe de dolços i llaminadures.



En resum, el mes de ramadà és un període de devoció i concentració en la fe, en el que les preocupacions quotidianes passen a un segon pla. Es un mes per passar en família; tradicionalment se suspenen els viatges i vacances per passar el dejú més còmodament a casa en companyia de tots els éssers estimats.

Que passeu un bon ramadà!

Aniversari del naixement de Muhammad, el Mawlid Ennabaoui Echarif

Foto: internet

Avui 15 de febrer (dia 12 del mes Rabia Al Awal, en calendari lunar) se celebra el dia de Mawlid Ennabaoui Echarif (el mot mawlid significa naixement), l'aniversari del naixement del profeta Muhammad.

En el sentit religiós, és una festivitat que no és celebrada per tota la comunitat musulmana, ja que els corrents  wahabistes (com a Aràbia Saudita) i els salafistes consideren que no s'ha de festejar degut a que és una innovació religiosa: la celebració de l'efemèride no està citada ni en l'Alcorà, ni en la Sunna (la tradició) ni era celebrada en el propi temps de Muhammad. Podeu ampliar la informació al Viquipèdia (per una versió detallada, en idioma anglès o francés).

R'fissa

Al Marroc i en la majoria de països sunnites sí se celebra i és un dia festiu.

En el sentit gastronòmic, a Marroc se celebra amb un bon cuscús o una r'fissa (guisat de pollastre sobre un llit de crêpes fetes amb massa de pa esquinçades), a més de la pastisseria i dolços de tot tipus.

Bona festa!

Bona festa d'Aixura!!!

Nenes tocant el bandir per Aixura

Demà dia 16 de desembre, se celebra la festa d'Aixura. La festa d'Aixura pren diferents significats segons parlem dels països islàmics de tradició xiíta (en països com Irak o Iran) o sunnita (Egipte, Aràbia Saudita o Marroc, entre d'altres); a més, se celebra de manera diferent a cada país.

La festa d'Aixura se celebra el desè dia del mes de Muharram, recordem que és el primer mes de l'any. El mot  prové d'"achara" que significa deu.


En el sentit estrictament religiós, la festa d'Aixura és un dia de dejuni. És indicat de dejunar els dies nou (anomenat Tasou'ah) i deu de Muharram (Aixura). Aquest dejuni, que s'ha d'afegir al ja conegut de Ramadà, es deu a un hadith relatat de Ibn Abbâs. Segons explica, quan Mahoma va arribar a la ciutat de Medina, on hi havia establerts nombrosos jueus, va observar que aquests dejunaven el dia de "Yom Kippur" per celebrar la victòria de Moisès sobre el Faraó. Mahoma va dir que ell se sentia encara més pròxim a Moisès que els jueus mateixos, i per això també observaria el dejuni. A més, més tard, va enunciar que el següent any també dejunaria el dia anterior.  A diferència del dejuni de Ramadà, que és obligatori, el dejuni d'Achoura és indicat i recomanable.

En quant a la tradició xiíta, ells commemoren en el dia d'Aixura el dia de la mort de Hussein, nét de Mahoma i fill  d'Ali ibn abi Talib. És un dia de summa importància per a ells; és el seu gran dia de dol. Per això, els homes surten en processó pels carrers de les ciutats i es flagel.len públicament; tothom es lamenta per la mort de Hussein. Es peguen fins a quedar absolutament ensangonats: són les imatges que veiem aquests dies a la televisió i que tant ens impressionen.

Parada de bandirs i taârijes (internet)

Ben diferent és al Marroc. Aixura al Marroc, és la festa dels infants, la família, les joguines, les "taârija" i els "bandir" i els "derbouka" pels grans - els tam-tam tradicionals marroquins. Significa també menjars de festa, xivarri als carrers, focs artificials, petards i també el "zakat", l'almoina,  que és un dels pilars de l'islam i significa donar als pobres la desena part d'allò que hem pogut estalviar durant tot un any.

Derbouka. Foto internet

Al Marroc és una festivitat molt esperada, sobretot pels nens. Durant aquest dia es regalen als infants vestits nous i joguines. A més de les joguines de moda, se segueixen regalant els tradicionals "taârija" i els "bandir", que els nens i nenes canten i toquen al carrer des de dies abans de la festa. Les nenes, a més de lluir els vestits nous, es posen henna a les mans, amb els tradicionals dibuixos florals.

El vespre abans d'Aixura, es fan grans focs al carrer anomenats chouala (focs de camp), es tiren petards i focs artificials. En realitat, la venda de petards es va prohibir fa temps donat el gran nombre d'accidents que hi ha cada any; però finalment cada any els petards s'aconsegueixen d'un lloc o altre i passen a ser els protagonistes de la nit.

El millor dia pels nens, però, és l'endemà: el "Zem Zem", que és un pou a la Meca però a Marroc significa donar el permís als nens de mullar amb aigua amb qualsevol arma als grans sense ser castigats. És una tradició que malauradament s'està perdent, perquè tot i que tothom coneix el risc de quedar xop aquell dia, hi ha qui s'enfada de debó i també infants que es sobrepassen.

Font il.lustració: internet

I si el "Zem Zem" s'està perdent, una de les tradicions que durant el segle XX es va perdre del tot és la de Baba Ichour. Baba Ichour és una mena de Pare Noël a la marroquina. Diu la llegenda que es tracta d'un vell savi que la vigília d'Aixura passava per totes les cases del Marroc per recollir regals i donacions per redistribuir-los a les llars més necessitades. Una colla de mestres i enamorats del Marroc estan aquests últims anys intentant recuperar aquesta tradició.

Couscous amb gueddid.

Gastronòmicament parlant, l'Aixura significa tones de fruits secs de tota classe -ametlles, cacauets, figues seques, dàtils, nous, panses-, que es compren per oferir-los a la família en el marc de les grans reunions familiars d'aquest dia.

També és tradició el couscous fet amb gueddid (és la carn assecada durant la festa del xai). Una de les tradicions del gueddid és que les dones sense fills fan una mena de "col.lecta" de carn assecada entre les seves veïnes i en fan un plat anomentat "gueddida" que compartiran amb les gentils donants de la carn.

Fruits secs. Foto: internet

També es perfuma la casa amb encens i es visiten els cementiris.

Per si voleu ampliar la informació, trobareu el mot escrit de les següents maneres: Aixura en català, en castellà, Achura o Ashura, en francès Achoura i en anglès Ashura.



Bona festa a tothom!

Bon any nou 1432!!

Font foto: internet

Demà dia 7 de desembre, el món musulmà entra en el nou any 1432. Demà serà el primer dia del mes anomenat Muharram, el primer mes del calendari islàmic. Recordem que segueixen el calendari lunar, que és uns 12 dies més curt que el calendari gregorià, per tant, cada any la data s'avança respecte el calendari gregorià.

El primer dia de Muharram es commemora la migració del profeta Mahoma des la ciutat de la Meca cap a la ciutat de Yatrib (avui anomenada Medina). Aquesta migració és coneguda com la Hègira -hyra en àrab-. És important perquè arran d'aquest fet, els seguidors del profeta es van constituir com a societat humana regida per l'islam; la primera comunitat musulmana. En el nou model de societat tothom és germà, i no és permès abandonar als individus més pobres o febles; a diferència de l'organització basada en clans imperant fins al moment.  La data de l'hègira és el 16 de juliol de l'any 622.

Els musulmans no celebren de forma especial aquesta efemèride, a diferència de les celebracions pel nou any en el món occidental, però sí que hi ha consciència del pas del temps, per tant és una data per a reflexionar sobre el viscut l'any anterior i com afrontar l'any entrant.

Bon any a tothom!!


Més informació: wikipedia, webislam.

La festa del xai - Aid El Adha o Aid El Kebir

Font foto: internet

El proper 16 de novembre se celebrarà la festa del xai, anomenada també Eid el Kebir (la festa més gran) o Eid El Adha (festa del sacrifici). Aquí se celebrarà el 16 de novembre (com la major part de països àrabs orientals) i a Marroc i altres països més occidentals ho faran el dia 17.

Font foto: internet

Es commemora l'episodi bíblic on Abraham (Ibrahim en àrab) va estar a punt de sacrificar el seu fill Ismael (Ismail) per odre divina. Quan el profeta estava a punt de complir aquesta ordre, Déu el va aturar i li va permetre substituir el seu fill per un xai com a ofrena. És curiós saber que la tradició cristiana i jueva diu que va ser el segon fill d'Abraham, Isaac, qui havia de ser sacrificat.

La festa és coneguda com a festa del xai, perquè és l'animal més habitual que se sacrifica, però també se'n poden sacrificar d'altres, com cabres o vedells. Normalment se sacrifica una cabra a les cases on hi ha un diabètic -no sé si té alguna base científica, però així ho fan.

Se celebra el desè dia del mes Dhul Hiyya, setanta dies després del final de Ramadà i coincideix amb el final del Hajj, la peregrinació a la Meca.

El Marroc és un estat religiós, on el rei ostenta el títol de màxima autoritat islàmica. Més del 98% de

Font foto: internet

marroquins són musulmans, per tant, l'Eid el Kebir és una festa molt celebrada arreu del país, i tothom ho fa més o menys d'acord amb les seves possibilitats - segons l'Alcorà, no és d'obligat compliment pels qui no tenen mitjans i estableix la donació de la quarta part de l'animal als pobres i necessitats.

Venda de carbó. Font:internet

Uns quinze o deu dies abans de la festa, comença al Marroc una gran excitació per a arranjar tots els preparatius. Apareixen a les ciutats grans mercats de xais, parades de palla per alimentar-los i carbó per a coure els pinxos. Un xai pot costar des dels 130 fins als 250 euros. Es
vénen bèsties joves però d'envergadura considerable. És habitual veure transportar els animals en qualsevol mitjà imaginable, des dels maleters
dels turismes, tota mena de furgonetes i fins i tot en moto!


La festa comença a primera hora del matí. Es resa la pregària específica d'aquest dia (entre la primera i la

Mohamed VI. Font: internet

segona habituals) on l'imam pronuncia la jutba que recorda el significat del sacrifici. Finalitzada l'oració, es procedeix al sacrifici. La televisió emet en directe el sacrifici d'un be en mans del rei; hi ha qui s'espera a que el rei acabi per sacrificar el seu animal.

L'animal serà sacrificat pel cap de família, tot i que pot fer-ho qualsevol altre musulmà. Es col.locarà la bèstia a terra estirat pel costat esquerre de cara a la Meca, l'encarregat de matar-la pronunciarà la raó de sacrificar l'animal, dirà una frase ritual i la degollarà d'una sola ganivetada. Us parlaré més extensament de les condicions del sacrifici halal en un proper post. És important separar la resta de xais, perquè no vegin el seu company mort i estalviar-los el patiment.

Immediatament després comencen les tasques de neteja i especejament de l'animal. Primer cal deixar dessagnar la bèstia (la sang no es consumeix). Llavors se li ha de treure la pell: es fa un forat en una de les potes de darrera i es comença a bufar fort, i el xai es comença a inflar com un globus, de tal manera que la pell es va desenganxant de la carn i és més fàcil treure-la. Una vegada treta la pell, es penja l'animal i  es retiren les visceres. Cal tenir en compte que, malgrat els esforços del govern, aquests sacrificis no segueixen cap control veterinari, per tant, per saber si el xai està sa, cal observar detingudament les vísceres. Si tot està en ordre, les tripes seran netejades i preparades per les dones de la casa. Es deixarà la carn reposar tot un dia i l'endemà l'especejarà algú que en sàpiga o es portarà al carnisser.

Boulfaf abans de coure. Font: internet

Així doncs, el primer dia es consumeixen totes els menuts. El primer àpat és el fetge amb mantellina, cuit en forma de pinxo (s'anomena boulfaf al pinxo quan està envoltat per la mantelllina grassa). Senzillament s'adoba el fetge amb sal i comí, s'envolta de la mantellina, i a la brasa! Després li seguiran el cor, els pulmons i tripes, tot plegat en forma de pinxo. Per la tarda, se socarrimarà el cap i se'n farà o bé un tagin o bé es courà al vapor. Els dies següents es consumirà la carn en tagins i sobretot, en pinxos, d'aquí les grans quantitats de carbó que es compra per la festa.

Cap al vapor. Font: internet

Encara hi ha una part de tripes i carn que es prepara i es deixa assecar, l'anomenat gdid.

La festa dura dos dies (ambdós festius), i és motiu de reunions familiars i visites als amics, en un ambient de perdó i agermanament. Les grans ciutats com Casablanca queden buides, els comerços tanquen, en prou feines es troben taxis i tothom aprofita per fer uns dies de vacances en família fora de la ciutat.

Jo per la meva part, aprofitant l'esdeveniment, estaré uns quants dies fora celebrant la festa, bon Eid a tothom!