Els m'semmen són els crêpes de massa de pa més coneguts a tot el Marroc. Són el comodí perfecte per qualsevol esmorzar o berenar, ja que en ser de massa de pa, tant els podem degustar sols, dolços -amb mel o melmelada- o bé salats, amb verdures, carn picada, o d'un del farcits més apreciats al Marroc, de greix -apte només per a estòmacs ben resistents-.
Els m'semmen no són fàcils de fer, la clau de l'èxit és l'amassat i la dosificació correcta de l'oli i mantega a l'hora de plegar-los. Però anem ja a la recepta i als secrets per reexir-los.
Ingredients
1 bol de farina
1 bol de sèmola fina1 bol d'aigua tèbia
1 c sopera rasa de sal
Preparació
En fem boles del tamany d'una mandarina i les col.loquem ordenadament en un plat o safata greixada. Les posem per ordre per saber quina hem fet primer, ja que han de reposar durant uns minuts.
Quan tenim tots els m'semmen plegats, els courem. Comencem pel primer que hem fet (cal que tornin a reposar), tornem a untar mans i safata, i els estirem. Els coem en sec en una paella antiadherent per tots dos costats.
Les claus de l'èxit:
- És molt important amassar bé durant uns 15 ó 20 minuts. A casa, fins que no vam tenir la panificadora, no va haver-hi manera humana de que sortissin de cap manera, ja que amassava poc i malament (no cal que us digui que cal tenir una força de braços important).
- La massa ha de ser ben elàstica, si la notem una mica dura, cal afegir una mica més d'aigua i seguir amassant.
- Podeu variar la proporció de farina/sèmola, hi ha qui els fa només amb farina o bé només amb sèmola.
- Quan la separem en les boles, cal que reposin uns minuts perquè el gluten es relaxi, si no, no podrem estirar-les. Per això cal posar-les per ordre, per poder començar amb la que fa més estona que està feta.
- Per estirar-les cal untar-los força. Aquest era el meu segon error, ja que per por que em sortissin oliosos, en prou feines hi posava oli i mantega, i em sortien durs com una pedra (per llençar directament).
- S'han de coure en sec (ja els hem incorporat prou oli durant el plegat) a foc mitjà. Ens han de quedar d'un color daurat ben clar, amb les típiques taques rosses. Sobretot, han de ser ben flexibles, si ens queden secs i rígids, la pròxima vegada caldrà que hi afegim més oli.
- I per últim, es congelen sense cap problema.
Us deixo amb un vídeo de la preparació dels m'semmens, espero que us agradi.
Bon profit!

tenen una pinta increíble!!!! m'apunto la recepta! petonets
ResponEliminamersi guapa! és una recepta senzilla i surten ben bons!
ResponEliminaUna abraçada,
Que bones! en menjàvem amb mel per esmorzar. Quins records!!
ResponEliminano conocía estos crepes, son toda una novedad para mí :)
ResponElimina@el taller de cuina: a mi també m'agraden moltíssim, molt més que els baghrirs... :D
ResponElimina@Sole: lo mejor es que son muy versátiles al poderse comer tanto dulces como salados... o simplemente solos, allí se comen a todas horas :D
Saludos!
Hola guapa!
ResponEliminaSi que són una mica laboriosos de fer, però sense dubte valen la pena. M'han encantat. Moltes gràcies pel video, va molt bé les imatges. Petonets
No els he tastat mai, però coincideixo amb l'Eri que valen la pena i que el video és una eina fantàstica per a aquestes receptes 'que no hem vist mai'
ResponElimina:)
mersi, companys :D
ResponEliminaQue recepta tan bona i tan fàcil ... M'ha encantat pensar en les
ResponEliminapossibilitats que dóna aquesta recepta ia més, vagi xulo el vídeo!!!
Un petonet guapa!!!
Sempre hem sorprens amb alguna recepta, bona però al mateix temps senzilla de fer a l'abast de tothom.
ResponEliminaUna cullerada sopera de sal? no quedem massa salades?
mersi, Donibaneko! :D
ResponEliminaHola Marta!
En pots posar menys sense cap problema :D Jo, amb els bols que faig servir, tinc un mig quilo de pes, i de sal n'hi poso la cullerada però ben rasa...
Una salutació,
Els vaig estar comprant en una fleca àrab durant un temps, però després van canviar els amos i ja no n'hi vaig veure més, els provaré a casa, als nens els agradaven MOLT!
ResponEliminasón bons, eh? a mi m'encanten! :D
ResponEliminaja veuràs, no són difícils de fer, fent-los en una amassadora ja tens més del 50% d'èxit assegurat, i pel plegat, amb un parell de provatures en tindreu prou :)
Els meus vols son mes petits. Gracies per la contestació.
ResponEliminamersi a tu per l'interès! :)
ResponEliminaUna abraçada,
Oh! Quina bona pintaaaaa!!! :)
ResponEliminaPetons!
jo no m'animo a fer-los perque segur que em sortirien fatal!! però son taaaaan bonsssss.... salivo només de veure'ls i espero poder tornar ben aviat al Marroc i menjar-los allà.. per cert qe quan veus com els fan allà no semblen tan dificils!!!! el que fa tenir-hi pràctica!!
ResponEliminacom tu dius, és tenir-hi pràctica! jo els vaig provar mooooltes vegades i res, els havia de llençar directament. Fins que em vaig comprar la panificadora, i així la faig servir per amassar, a partir d'aquell moment, vaig veure la llum :) ja veus, no hi ha secret: provar, provar i provar!
Eliminahola i gracies per la aportacio.Jo tambe poc a poc faig aganfan el punt.
ResponEliminaramadan mubarak
mersi a tu per llegir-me! i sí, amb la pràctica s'acaba dominant!
EliminaUna salutació,
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina