Galetes de mantega i mermelada

Les galetes de mantega i mermelada són un dels clàssics de la pastisseria marroquina, són sempre presents en el plat dels petits fours casolans. Són uns dolços pel dia a dia, fàcils de fer i molt versàtils, ja que canviant el gust de la mermelada o posant-hi crema de xocolata, tenim galetes noves en cada fornada. Es conserven bé en un táper o una llauna, per tant no tenim excusa per no provar de fer-les per un berenar o acompanyar un got de te a la menta.

Per cert, us recordo que ja queda menys d'un mes per ramadà. A Europa se celebrarà amb tota probabilitat del 9 de juliol al 7 d'agost (a Marroc molt probablement un dia després d'aquestes dates). Per tant, atenció als que viatgeu a un país majoritàriament musulmà per aquestes dates, viureu un viatge ben diferent al de qualsevol altre mes. I ben aviat les cuines començaran a engegar motors per preparar tots els dolços típics d'aquestes dates.

És una recepta adaptada del blog de 1001 délices de Houria, on hi trobareu un bon nombre de receptes marroquines.

Ingredients

250 grams de farina
100 grams de mantega a temperatura ambient
100 grams de sucre
1 cullerada de postres de sucre avainillat
1 ou
Una culleradeta de postres de llevat químic "Royal"
Un polsim de sal

Per decorar
Mermelada al vostre gust
Una mica de sucre glass

Preparació

Dins un bol, barregem la mantega amb el sucre i el sucre avainillat. Un cop ben barrejat, hi afegim l'ou i el polsim de sal. Seguidament hi afegim la farina tamisada amb la culleradeta de llevat. Es formarà una bola llisa i elàstica que acabarem d'amassar amb les mans.

Emboliquem la massa en un film i la deixem a la nevera almenys mitja hora perquè s'endureixi i poguem treballar-la (o d'un dia per l'altre).

Extenem la massa amb un corró de cuina entre dos papers de forn perquè no se'ns enganxi. Amb un motllo tallapastes o amb la rodeta, tallem la massa fent-hi formes de dos en dos. Amb un petit tap fem un forat en una de les peces. El motllo de la foto es pot comprar en qualsevol racó de Marroc, aquest en concret és comprat en un kissariat (mercat) de Casablanca.

Escalfem el forn a 170-180º. Enfornem les galetes uns escassos deu minuts, just perquè comencin a daurar-se lleugerament. Les traiem del forn i deixem refredar.

Espolvorem la part superior de les galetes amb sucre glass.

Ajuntem les dues parts de la galeta amb una mica de mermelada o crema de xocolata.

Besahha wa raha, bon profit!

El capítol del Karakia més dos mini-vídeos extres

Us deixo el capítol del Karakia del canal 33 emès el passat dia 2, juntament amb dos mini-vídeos extres, un, el del naixement del blog, i l'altre, sobre la mrouzia.

Què us puc dir sobre l'experiència? Doncs que estic molt contenta davant l'acollida tan positiva que ha tingut, tant per part del meu cercle més proper com per part de coneguts que he descobert que són seguidors del programa. Igualment positiva ha estat la reacció dels companys blogaires, estic molt agraïda pel seu suport i per tots i cadascun dels afectuosos comentaris que m'han fet arribar.

Ja podeu imaginar que és un vertader luxe poder treballar amb aquests grans professionals tan experimentats, des del primer moment tot van ser facilitats per tal que la nostra petita família estigués còmode. I veient el muntatge final, no puc fer més que treure'm el barret davant la seva magnífic treball. Sens dubte, és una experiència per repetir.

Espero que els vídeos us agradin i us ajudin si esteu pensant en muntar un blog de cuina o millor encara, sobre el Marroc en qualsevol de les seves facetes. Us ho dic sempre, al final posarem Marroc de moda i finalment desmuntarem tots els vells prejudicis que encara pesen sobre els nostres veïns del sud.

Ahhh, i per cert, sóc de Sils i no de Pals!

El naixement del blog (vídeo extra)


 

Descobrint la "mrouzia" (vídeo extra)

La cuina del Marroc diumenge al Karakia!

Qui no coneix Karakia? El veterà programa del Canal 33 porta des del 2001 convidant-nos a entrar i conéixer les cases i les històries de molts estrangers establerts a casa nostra a través de la cuina. Aquesta temporada 2013 han obert la porta a tots aquells aficionats a la cuina, tant de fora com d'aquí, que s'interessen per la diversitat cultural i gastronòmica.

És en aquest marc que em van proposar explicar una recepta d'aquesta cuina marroquina que tant m'apassiona. No és una recepta qualsevol: és una mrouzia feta amb la carn del xai que ens quedava de la celebració del naixement de la nostra filla Salma. Una recepta i una història que vull compartir amb tots vosaltres per dónar a conéixer alguns costums i tradicions marroquines que tenim tan aprop i veiem, a vegades, tan lluny.

Us espero aquest diumenge 2 de juny a les 21,45 h al canal 33.

Si ho voleu veure en directe per internet, ho podeu fer en aquest enllaç: http://www.tv3.cat/directes escollint l'opció "33".

I si no podeu veure-ho diumenge, ho teniu sempre disponible en la web del programa: http://www.tv3.cat/karakia/capitols

Marhaba bikoum, sigueu tots benvinguts!

 

Què podem trobar en una carnisseria marroquina?

 
Carn de xai, vedella, pollastre i conill halal, mortadel.les de diversos tipus, mantega, llevat fresc de forner, raîb, leben o saycuk preparat, fulles de brick, processats de carn halal congelats, olives de diversos tipus, llimones confitades, julivert, coriandre i menta fresca.
 

Vinagre halal, pèsols i faves seques, harira i chorba en sobre, fruits secs, harissa, cuscús normal o integral, belboula (sèmola de civada), vermicelli (fideus d'arròs), châariya (fideus de cabell d'àngel) per seffa, sèmola fina o gruixuda, farina de blat, espècies diverses (inclòs el ras el hanout), conserves marroquines com mermelades o tomàquet fregit i concentrat.

Meska el horra (goma aràbiga), te verd, mel, dàtils, aigua de flor de taronger i aigua de roses, gots de te, tagins i olles a pressió, llibres de receptes marroquines, dolços orientals.

Com veieu, pràcticament tot el que necessitem per la cuina marroquina ho trobem aquí. I si pregunteu, segurament encara trobareu molts més articles que els que us ensenyo... per exemple, llibres escolars per aprendre àrab, decodificadors per parabòliques, catifes per la pregària o productes de bellesa tradicional, com el sabó beldi, henna o oli d'argània (aquest en les dues versions, pel consum i pels tractaments corporals).

He de donar les gràcies a l'Ahmed de la carnisseria Assalam (La Pau) de l'avinguda Frederic Mistral, 6 de Lloret de Mar per deixar-me fer les fotos. No hi vol sortir, diu que ja és prou popular... i crec que una mica vergonyós ;)

Tajín de pollo con patatas, sencillez en la cocina

Mi colaboración mensual en Próxima salida... Marrakech.

El tajín de pollo con patatas es uno de los tajins de base de la cocina marroquí. Es un tajín de a diario, pues es sabroso y muy económico; basta añadirle más patatas y dejar más salsa para mojar pan para alargar el plato en caso de invitados inesperados.

Con esta receta vale aquello de cada maestrillo tiene su librillo, pues al ser un plato tan popular, cada cocinera tiene su secretillo particular para realzar el plato. La base son las pollo, las patatas, la pimienta y el jenjibre, y a partir de aquí podemos añadir alguna especia al gusto, como la cúrcuma o colorante alimentario, comino, ras-el-hanout o incluso un cubo de concentrado de pollo, aceitunas o limón confitado. En este caso he añadido smen, una mantequilla rancia típicamente marroquí. Es una mantequilla curada con aromas de roquefort, que da intensidad a los tajines y cuscús. En España es difícil encontrarla, puesto que es una mantequilla que puede conservarse en perfecto estado durante años y se utiliza en cantidades muy pequeñas, por lo que los marroquís la suelen traer de Marruecos para largos períodos de tiempo.

Ingredientes para dos personas

2 trozos de pollo
2 patatas grandes
1 cebolla picada
1 diente de ajo picado
Un puñadito de aceitunas
Un poco de pimienta negra molida
1 cuchadita de café de jengibre molido
1 cuchadita de café de cúrcuma
1 cucharadita de café de smen (opcional)
Una cucharada sopera de perejil y cilantro picado
Sal
Aceite de oliva o girasol 

Preparación

En un tajine o cazuela, calentamos el aceite e introducimos el pollo con la cebolla y el ajo picados. Dejamos hacer unos minutos hasta que la cebolla empiece a transparentar.

Pelamos y partimos las patatas a en cuatro a lo largo. Las ponemos en el tajine, añadimos la sal y las especias y la cucharadita de smen. Lavamos las aceitunas bajo el grifo para quitar el exceso de sal y las ponemos en el tajín, removemos, añadimos un vaso de agua y tapamos.

Cocemos durante unos 35 ó 40 minutos. Unos cinco minutos antes de acabar la cocción añadimos el perejil y cilantro picados.

Servimos con pan recién hecho.

Espinacs a la marroquina

El plat d'avui és una adaptació d'una de les amanides tèbies més famoses del Marroc: la beqqoula. La beqqoula és la malva, i a Marroc és molt apreciada. Aquí també n'hi ha per tot arreu ara per primavera, però jo no m'atreveixo a collir-ne per por que no sigui exactament la mateixa planta... Potser algun entès en botànica ens podria treure del dubte.

En tot cas, si no tenim malves, podem preparar igualment aquesta amanida amb espinacs o, fins i tot, amb bledes. Això sí, si aneu a Marroc, demaneu-la i proveu l'autèntica beqqoula, s'assembla als espinacs, però amb un punt més pronunciat, és senzillament deliciosa.

La beqqoula, les malves

Ingredients

400 grams d'espinacs
1 grapat gran de coriandre i julivert
3 grans d'all picats
Una o dues rodanxes de pell de llimona confitada
1 cullerada sopera de comí mòlt
1 cullerada sopera de pebre vermell dolç
Mitja culleradeta de cafè de pebre vermell picant
Sal
Un bon raig d'oli d'oliva

Per decorar
Olives morades
Unes rodanxes de llimona confitada

Preparació

Coem els espinacs segons el nostre costum: o bé bullits en poca aigua o bé al vapor, que sempre conservaran més les seves propietats. Jo gairebé sempre utilitzo espinacs congelats en cubs i l'amanida queda molt bé.

Un cop cuits, els escorrem bé i els posem en una paella amb un bon raig d'oli d'oliva. Hi afegim la sal, les espècies, els grans d'all picats i una o dues rodanxes de llimona confitada tallades a daus (de la llimona, només la pell). Hi posem també un bon grapat de coriandre i julivert picats. Ho deixem uns minuts, movent-ho contínuament perquè no se'ns cremi.

Per servir, decorem els espinacs amb unes rodanxes de pell de llimona confitada i olives morades i servim calent o tebi.

Bessaha wa raha, bon profit!