dijous, 16 de juliol de 2015

Xarop de sucre o falsa mel


És a la fi de ramadà que publico aquesta falsa mel... ja ho sé, vaig una mica tard! Però aquesta pràctica recepta la podem guardar pel pròxim any, o per si tenim algun esdeveniment en el qual haguem de preparar dolços en gran quantitat.

Havia vist moltes vegades aquesta recepta però no ha estat fins a aquest any que m'he decidit a provar-la, bàsicament perquè a casa no agraden massa els dolços i en faig en poca quantitat, motiu pel qual sempre utilitzo mel mil flors. El veredicte? El resultat és molt vàlid,  i com que és molt econòmic, aquest xarop és acceptable per banyar els briouats, els makroud o xopar un bescuit, però, en la meva opinió, no pel sellou, per exemple, on la mel i el seu perfum juguen un paper fonamental en el dolç. També és incomparable el plaer de menjar una chebakia que regalima d'autèntica mel amb mil matisos aromàtics.

Aquest xarop és molt fàcil de fer, en realitat és tan senzill com fer un caramel en gran quantitat. Si teniu una olla exprés es fa sense cap complicació ni massa temps. He seguit les instruccions de Ma Fleur d'Oranger, un bloc de referència de cuina en general i marroquina en particular.

Ingredients

2 quilos de sucre
Un litre d'aigua
3 ó 4 bastonets de canyella
Una llimona a rodanxes
100 ml d'aigua de flor de taronger

Preparació

En una olla a pressió hi posem tots els ingredients excepte l'aigua de flor de taronger. Remenem per desfer el sucre, tapem i posem a coure-ho. Comptem 30 minuts de cocció.

Passat aquest temps, obrim l'olla i hi afegim l'aigua de flor de taronger. El caramel estarà gairebé fet, d'un bonic color ambre, però encara força líquid.

Tornem a tapar i ho coem uns 15 minuts. Al cap d'aquest temps haurà espesseït i enfosquit. Hem d'anar en compte de no passar-nos de cocció, ja que el caramel es cremaria i amargaria.

Deixem refredar i a punt per utilitzar!



Bsaha wa raha, bon profit!

dijous, 2 de juliol de 2015

Baghrir


Mi colaboración mensual en Próxima salida... Marrakech.

Junto con el msemmen, el baghrir forma parte del dúo estelar de crêpes marroquís. El msemmen es delicioso pero requiere práctica y tiempo para el amasado y hojaldrado, en cambio, el baghrir es rápido de hacer y mucho más fácil que el msemmen. En una hora y con un esfuerzo mínimo obtendremos unas crêpes humeantes deliciosas.

Para hacer el baghrir sólo necesitamos una buena receta y una sartén antiadherente. En cuanto a la receta, los ingredientes de base son la sémola fina, la harina y la levadura química y de panadero mezcladas con agua. A partir de aquí, podemos encontrar variantes que añaden azúcar, vainilla, huevo, leche, zumo... La receta que yo utilizo funciona y es totalmente neutra, por lo que podemos rellenarlos o untarlos con lo que queramos.

Los baghrir se congelan muy bien, por lo que vale la pena tener siempre alguno de reserva para una merienda rápida o una visita inesperada. Un golpe de microondas y tendremos un trocito de Marruecos en el plato.

Ingredientes para 12 baghrirs en una sartén de unos 22 cms

400 gramos de sémola fina
100 gramos de harina
1 sobre de levadura química "Royal"
1 cucharada sopera rasa de levadura seca de panadero
800 ml de agua tibia

Preparación

En un recipiente grande y alto, mezclamos todos los ingredientes con el agua tibia con un túrmix unos cinco minutos hasta conseguir una mezcla algo espesa.
Tapamos y dejamos reposar entre treinta minutos y una hora (es importante respetar el reposo). Al cabo de este tiempo, veremos que nuestra mezcla está levando, llena de minúsculos agujeritos.

Calentamos una sartén antiadherente con fondo grueso, calentamos en seco y añadimos un cucharón de mezcla. No hace falta moverlo para repartirlo ni para darle la vuelta, veremos que la masa se va cociendo, agujereándose. El secreto es conseguir un fuego medio suficientemente fuerte para cocerla más o menos rápidamente y al mismo tiempo, que no nos queme el baghrir en el último momento. Por el contrario, con un fuego demasiado bajo no conseguiremos que se cueza el baghrir ni que se creen agujeritos.



No hace falta pintar la sartén con mantequilla o aceite, aunque podríamos hacerlo si vemos que nuestra sartén se pega (normalmente se tiene una sartén destinada sólo a hacer baghrir). También podemos aplicar el truco de refrescar la sartén con un chorro de agua entre baghrir y baghrir, así bajamos la temperatura de la sartén y al volver a ponerla al fuego con la masa de baghrir, sube rápidamente la temperatura y los agujeros se hacen más rápida y fácilmente.

Apilaremos los baghrir hechos reverso con reverso y anverso con anverso, sinó se nos pegarán.

Debemos obtener unos baghrir gorditos, y muy muy esponjosos. Es obligatorio comerlos tibios, están mucho más ricos. Tradicionalmente se comen con una mezcla de mantequilla con miel, pero las podemos untar a nuestro gusto, como crema de chocolate, dulce de leche o incluso con rellenos salados, fijaros que no hay azúcar en la masa, por lo que es muy versátil.

Besaha wa raha, buen provecho!

dijous, 25 de juny de 2015

Trufes de dàtil


Avui ens regalarem amb un petit entreteniment a base de dàtil, tan present aquestes jornades de ramadà. És una idea que havia vist al Pinterest (a l'únic lloc on mantinc certa activitat al compte, buf, a veure si arriben aviat les vacances!), i ho portava de portada el Gazelle Mag en l'edició de cuina especial de ramadà.

L'avantatge d'aquesta recepta és que sobre la base de dàtils triturats hi podem afegir el que tinguem més a mà; nous trossejades, ametlles, trossets de xocolata o coco ratllat. Per amalgamar-ho jo he utilitzat mel, però també ho podem lligar amb unes gotes d'aigua de flor de taronger, melmelada o suc de taronja, per exemple. I perquè no clavar-hi uns palets i obtenir uns date pops d'allò més originals?

Ingredients per unes 12 unitats

Un parell de grapats de dàtils
Ametlles o nous
Una cullerada de postre de mel
Una gota d'aigua de flor de taronger (opcional)
Per decorar: coco ratllat, cacau en pols, fideus de colors...

Preparació

Traiem els pinyols dels dàtils. Els triturem a la picadora juntament amb els fruits secs que tinguem a mà, en el meu cas, tenia una resta d'ametlla picada.

Hi afegim la culleradeta de mel, aromatitzada amb una gota d'aigua de flor de taronger. Barregem bé fins a obtenir una massa compacta.

Formem les boletes i les arrebossem amb el que tinguem més a mà, sigui coco ratllat, fruits secs picats o fideus de colors.

Besaha wa raha, bon profit!

dijous, 18 de juny de 2015

Briouats d'ametlla i pistatxo


Briouats d'ametlla, un clàssic dels dolços de ramadà... Sí, ja ha passat un any, i ja el tenim aquí, el mes de ramadà d'aquest 2015 o any 1436 del calendari islàmic, comença avui dijous.

Desitjo a tots els musulmans que passin un excel.lent ramadà, i tant qui ho celebri com qui no, es pot regalar amb aquests clàssics briouats d'ametlla amb el toc diferent del pistatxo picat. En aquesta ocasió m'he decantat per fer-los al forn en comptes de fregits, i us puc assegurar que queden molt bé, és un procediment a adoptar sens dubte!

És un recepta de Choumicha.

Ingredients

Pel farcit
Uns 400 grams d'ametlles torrades o fregides picades (o ametlla mòlta comprada)
60 grams de sucre
1 cullerada sopera d'aigua de flor de taronger
1 cullerada sopera de mantega fosa
Un polsim de sal

Per fer els briouats
10 fulles de brick
Uns 100 grams de mantega fosa
3 cullerades soperes de farina dissoltes en una mica d'aigua
250 grams de mel
50 grams de festucs torrats i triturats sense sal

Preparació

Comencem per fer el farcit. Pelem i triturem les ametlles ben fines o bé utilitzem ametlla triturada comprada. Ho barregem amb el sucre, l'aigua de flor de taronger, la mantega i el polsim de sal. Hem d'aconseguir una massa ben compacte.

Per fer els briouats, pintem les fulles de brick amb la mantega fosa per les dues cares i les tallem en quatre tires llargues. Podeu veure el procediment en la recepta dels briouats d'ametlla. Agafem boletes de massa i les emboliquem amb la massa brick d'un costat cap a altre fins a aconseguir un triangle. Per enganxar les puntes de la fulla de brick al briouat, dissolem les tres cullerades de farina en una mica d'aigua, i ho utilitzem a mode de cola.

Disposem els briouats en una safata de forn protegida amb paper sulfuritzat i enfornem uns 7 minuts a uns 150 graus. Vigilem de prop la cocció, si cal, els donem la volta per aconseguir un bonic color daurat a ambdues cares.

A la sortida del forn, submergim els briouats en el bany de mel. Els retirem i arrebossem amb els festucs triturats.

Deixem refredar bé i ja en podem disfrutar, bsaha wa raha, bon profit!

dijous, 28 de maig de 2015

Festa de la Interculturalitat a l'escola: el Marroc


El passat 21 de maig vam celebrar a l'escola (sí, la Salma ja fa P3!) la festa de la Interculturalitat. Es tracta d'una jornada festiva que es pot celebrar gràcies a l'empenta de mestres i resta de personal però sobretot a la dedicació dels pares i mares. Enguany hi havia onze regions representades, entre països i comunitats de l'Estat Espanyol. Es celebra durant tot el dia, pel matí "viatgen" els nens de primària i per la tarda, els més menuts d'infantil.

En el nostre cas, sortosament vaig poder animar a dues mares que ho havien fet anys anteriors, per tant vam ser tres per poder muntar la nostra presentació. Com sempre passa, hi ha molts pares que o bé sigui per feina, sigui per raons personals o directament per poca predisposió, no col.laboren en les activitats. Les meves dues companyes es van trobar altres anys que ho havien de fer totes soles, i això representa moltíssima feina per una persona sola, però entre tres és molt més fàcil.

A cada país ens assignaven una classe, i la podíem decorar segons el nostre gust. Nosaltres vam optar per posar fotos en una paret (gràcies a Pinterest, per sort amb el meu tauler de "Marroc" em vaig estalviar una bona feinada de selecció de fotos), vam posar sobre unes taules objectes d'artesania marroquina, així com algun conte i instruments musicals. En un taula apart, es va poder olorar diferents espècies marroquines i provar uns dolços, les ghribies simples (decorades amb formes diverses) i cuscús seffa (cuscús dolç). Vam preparar també una petita explicació molt resumida en powerpoint sobre el més representatiu del Marroc, així com uns mini-vídeos on es podia escoltar els diferents idiomes que es parlen al país. Per finalitzar, mentre els alumnes miraven les fotos o degustaven les pastes, els deixàvem amb vídeos amb diferents músiques i danses marroquines, com el gnaoua, haydous o chaabi. 

En resum, una magnífica jornada... i el millor sens dubte era quan el fill de cada mare col.laboradora venia de "viatge" al seu país... no cabien a la seva pell d'orgullosos que estaven!!!

 














dijous, 9 d’abril de 2015

Tajine de coliflor

Tajine de coliflor

Mi colaboración mensual en Próxima salida... MARRAKECH

El tajine de coliflor es uno de los tajines de a diario de la cocina marroquí. Las premisas de su receta son las mismas en las que se sustenta la gastronomía marroquí: productos cercanos y de temporada, frescos, económicos, cocción simple y directa, y por supuesto, lo más característico: una dosis perfecta de especias que convierten a estos humildes ingredientes en una fiesta para el paladar.

El plato se puede hacer igualmente con ternera alargando los tiempos de cocción. Y para hacer de este tajine un plato totalmente redondo, tenéis que degustarlo con pan marroquí recién hecho... próxima receta, ¡prometido!

Ingredientes para dos personas
 
2 trozos de pollo al gusto
Media coliflor pequeña
1 patata grande
1 cebolla pequeña picada
1/4 de limón confitado
Unas ramitas de cilantro o perejil picado
1/2 cucharilla de café de jengibre molido
1/2 cucharilla de café de cúrcuma
1/2 cucharilla de café de Ras-el-Hanout (mezcla de especies marroquís)
Una pizca de pimienta negra
Sal
Aceite de oliva o girasol

Preparación

En un tajine o cazuela, calentamos un poco de aceite y doramos el pollo. Cuando empiece a tomar algo de color, añadimos la cebolla picada. Lo dejamos hasta que la cebolla empiece a transparentar. Añadimos la sal y las especies, removemos bien, y añadimos medio vaso de agua. Tapamos y dejamos cocer unos 20 minutos.

Pelamos la patata y la partimos en cuatro trozos a lo largo. Separamos la coliflor en ramilletes y los lavamos bien. Al cabo de los veinte minutos, añadimos la patata y la coliflor en el tajine. Espolvoreamos con el cilantro o perejil picado y ponemos también el cuarto de limón confitado, que habremos pasado bajo el agua del grifo para quitar el exceso de sal. Dejamos cocer otros 20 minutos. La salsa deberá haber reducido, sinó, en los últimos minutos de cocción, destapamos y reducirá rápidamente.

Besaha wa raha, buen provecho!