dimarts, 2 d’agost de 2016

La filla estrangera, de Najat el Hachmi

La filla estrangera, Najat el Hachmi

"De tota manera, fer xebbakia i pa i feines a dins de les cases li escau més a la mare que no pas encarregar-se de les granges dels cristians.I jo l'he deixada sola quan és ben sabut que per elaborar les pastes pel Ramadà quatre mans són mínimes. S'ha d'estirar la massa, tallar-la amb la rodeta dentada, fer-ne la forma passant unes tires sota les altres i posar-les a fregir en oli ben calent. Abans que siguin massa rosses, massa rosses surten seques, se n'ha d'escórrer d'oli i s'han de posar dins de l'olla amb la mel. No, no és mel, és una falsa mel feta amb sucre, aigua, llimona, canyella i aquella pedreta, xebb, que no he aconseguit esbrinar com es diu en la llengua d'aquí."  La filla estrangera, Najat el Hachmi, pàgina 89.

La filla estrangera és la història d'una jove vigatana d'origen marroquí, àvida lectora i brillant estudiant que arriba al dilema de fer el pas i sortir del niu familiar per anar a la universitat i fer el seu camí, un camí inèdit en la seva família, o bé quedar-se a casa i fer el que la tradició n'espera: casar-se amb algun parent, saber cuinar i rebre, ser mare de família; en definitiva, ser una mestressa de casa tradicional rifenya. Ella hi dóna voltes, prova de seguir la tradició deixant els estudis i casant-se, però ben aviat descobreix que ella no és feliç amb aquesta vida.

"Tot el dia amb el nas ficat en llibres, no sé què en traurà de tant llegir, més d'un s'ha tornat boig si llegia massa. I jo li dic, què faràs el dia que el teu marit et demani el dinar? Miraràs com es fa en un llibre? Llavors totes reien, elles que no saben llegir ni escriure (...)" La filla estrangera, Najat el Hachmi, pàg. 39.

Els dubtes hi estan molt ben dibuixats en les paraules en rifeny, paraules sense traducció que evoquen la dura vida al Marroc. El rifeny, idioma que és de la seva mare però ja no és seu. Significats que s'escapen, paraules que es perden, igual que es perd la vida tradicional que la seva mare va viure i que voldria per la seva filla. Dubtes que també hi són presents en la cuina: com intenta seguir per la via de la tradició millorant l'amassat del pa o trobant la dosi exacta d'espècies pel tagín. Però a l'altre costat res no és fàcil: petites humiliacions i estereotips degradants que mostren un racisme latent que la porten a sentir un desassossec i un desarrelament que fa que se senti en terra de ningú.

Aquesta és una història segurament viscuda per més d'una marroquina (en femení perquè la novel·la se centra en aquest univers), però com a totes les històries universals, moltes dones ens hi podem veure reflectides: aquella decisió presa per no fer patir als pares, un gest masclista no contestat, les tradicions d'un poble que es van perdent.

És un llibre molt recomanable per aquests dies de vacances. El meu no para d'entrar i sortir de casa, tot i que és un exemplar que demano que se'n tingui especial cura perquè el tinc dedicat per la pròpia Najat :)

Bones vacances!

Títol: La filla estrangera
Autor: Najat El Hachmi
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Premi Sant Joan 2015
Pàgines: 216
ISBN: 978-84-297-7468-9

dilluns, 6 de juny de 2016

Xabàkia llengua d'ocell i bon ramadà 1437!

Xabàkia llengua d'ocell

Avui dilluns comença el mes de ramadà de l'any 1437, un mes llargament esperat pels musulmans que el celebren amb gran joia i devoció. Aprofito per felicitar a tots els musulmans del món, esperem que aquests dies siguin un període de pau i reflexió, i que aquesta introspecció interior faci créixer a tots i cadascun dels creients.

Per la qüestió gastronòmica, aquest mes és festejat amb grans àpats i dolços típics: harira, dàtils, ous durs, msemmens, sellou, briouats, sardines dobles amb chermoula... la llista és interminable. El moment més important és el de la ruptura del dejuni, el iftar, que aquest any se situarà a Catalunya sobre les 21,30 h (varia en funció del lloc i del dia, allargant-se uns minuts cada dia). Si us interessa saber l'origen del ramadà i què s'hi fa exactament, podeu consultar aquest post ben útil.

Pel que fa a la recepta, us proposo un tipus de chebakkia més simple que la més popular i coneguda arreu, aquesta és una xabàkia més senzilla de fer i ben econòmica igualment saborosa, atreviu-vos-hi! Anomenada chebakkia lsan tir, es tradueix com a xabàkia llengua d'ocell. És realment fàcil de fer, i per facilitar-ho encara més, us hi adjunto un vídeo de Ma fleur d'oranger perquè no tingueu cap dubte.

Ingredients

250 grams de farina
1 cullerada sopera d'ametlla mòlta finament
1 cullerada sopera de grans de sèsam mòlts
1 cullerada sopera de grans d'anís mòlt
1/2 cullerada de cafè de canyella mòlta
2 o 3 grans de màstic meska horra (optatiu) picats amb una mica de sucre
1 pessic de llevat de forner deshidratat
30 grams de mantega fosa
2 cullerades d'aigua de flor de taronger
Aigua tèbia per formar la massa (uns 130 ml)
Un ou batut per segellar les creps
Oli de gira-sol per fregir
Mel (o la falsa mel feta amb sucre)
Una cullerada d'aigua de flor de taronger
Un grapat de sèsam per decorar

Preparació

Barregem tots els ingredients secs. Hi afegim la mantega fosa, l'aigua de flor de taronger i l'aigua tèbia suficient per formar una massa elàstica, com la de msemmen. La deixem reposar uns deu minuts i llavors, amb les mans ben untades d'oli de gira-sol, la dividim en boles de la mida d'una mandarina. Les deixem reposar uns minuts per tal que el gluten es relaxi i podem estirar-les.

En un pla de travall ben untat d'oli, estirem una bola (com si féssim pizza) i l'aplanem per fer-la ben fina.

Escalfem una paella antiadherent i coem la crep lleugerament per tots dos costats.

Pintem les vores de la crep amb ou batut i l'emboliquem sobre si mateixa, pressionant perquè quedi ben tancada. Proseguim amb totes les boles.

Escalfem una paella amb oli i un cassó al mínim amb la mel on hi hem dissolt una cullerada d'aigua de flor de taronger.

Amb les tisores tallem al biaix les creps enrotllades. Fregim els trossos de crep i un cop daurats, els escorrem i els submergim en la mel perquè en quedin ben amarats.

Decorem amb llavors de sèsam, deixem refredar i a disfrutar.

Besaha wa raha, bon profit!






dilluns, 18 de gener de 2016

Parlant de cuina marroquina al "Tot és comèdia" de la cadena SER


Ahir diumenge vaig tenir el privilegi de ser convidada al programa "Tot és comèdia" de la cadena SER, presentat per la Maria Rosa Badia per parlar de cuina marroquina. M'acompanyaven els cuiners dels restaurants Fairuz, de Reus, i el Cul del Món, de Girona. Va ser una conversa molt agradable on vam intentar donar a conèixer una mica la cuina del Marroc i animar a tothom a provar-la. Espero que us agradi! Per la meva part, ja veieu que portava una bona apuntadora, la Salma va estar ben atenta a tota la conversa!

http://play.cadenaser.com/audio/000WB0132620160117140937/

diumenge, 10 de gener de 2016

Mesfouf, cuscús amb magrana


Ja hem encetat el 2016, un nou any que espero vingui carregat de salut, pau i amor per tothom. Un nou any que comença amb el signe d'una etapa nova a la nostra família marroquina, ja que el mes de desembre ens va deixar Hajja Malika, la meva sogra. Una dona com moltes al Marroc: vídua des de feia anys, amb sis fills que va criar amb molta força i coratge, i diabètica, vertadera pandèmia al Marroc. I ara que començava a albirar el miratge d'una vida més reposada, Déu se la va emportar. Sortosament, va poder realitzar el seu somni fa un parell d'anys, fer el Haj, la peregrinació a la Meca en el temps de l'Aid el Kebir o festa del Xai.

Avui fa just 40 dies de la seva mort, i al Marroc aquest dia tradicionalment es reuneix la família per recordar al difunt, honorar-lo i acompanyar a la família. Se serveix habitualment un cuscús.

Avui a casa hem preparat un cuscús una mica diferent, un cuscús que se serveix pels postres, abans de la omnipresent fruita; un cuscús dolç amb magranes d'aquesta llarga tardor o primavera avançada que estem vivint aquest hivern. A aquest cuscús se'l sol anomenar mesfouf, i hi podem afegir grans de raïm o fruits secs com les ametlles, nous o panses.

Ingredients

500 grams de cuscús de gra mitjà o fi
1 bon raig d'oli
Un pessic de sal
75 grams de mantega
Per servir
1 o 2 magranes
2 cullerades soperes de sucre
Unes gotes d'aigua de flor de taronger

Preparació

Omplim l'olla de la cuscussera amb un litre i mig d'aigua i l'escalfem. Hi afegim mitja llimona perquè l'olla no ennegreixi.

En un gran plat, hi posem el cuscús i hi repartim un raig d'oli generós. Ho treballem amb les mans o una cullera de fusta perquè tots els grans s'impregnin d'oli. Hi afegim uns 200 ml d'aigua i ho remenem perquè quedi ben repartit.

Posem el cuscús al cistell de la cuscussera, l'encaixem sobre l'olla amb aigua bullent i deixem coure uns 20 minuts, fins que el vapor travessi els grans de cuscús. Retirem el cuscús i el posem al gran plat. Salem i el tornem a mullar amb 200 ml d'aigua. Ho treballem perquè tots els grans quedin humitejats i desfem totes les boles de cuscús que s'hagin aglomerat. Tornem a posar al cistell de la cuscussera i tornem a coure uns 15 o 20 minuts, fins que el vapor travessi els grans de sèmola.

Per tercera vegada, aboquem el cuscús al plat i sense mullar-ho aquest cop, desfem totes les boles que s'hagin apilotat. Tornem a posar al cistell de la cuscussera i tornem a coure 15 o 20 minuts.

Un cop acabada la cocció, posem la sèmola al gran plat, tallem a trossos petits la mantega i ho barregem fins que aquesta es defaci.

Esquitxem el cuscús amb unes gotes d'aigua de flor de taronger, hi afegim dues cullerades soperes de sucre i ho barregem.

Desgranem una magrana i l'afegim al cuscús.

Proveu d'hidratar el cuscús amb llet en comptes d'aigua.

Servim com a postres amb un bon got de llet. Bsaha wa raha, bon profit!

dilluns, 5 d’octubre de 2015

Tomàquets maâsline, melmelada de tomàquet


El ramadà ha passat, la festa del xai també, l'estiu ens diu adéu i la rutina ja s'ha instal·lat a casa. Abans que ens n'adonem ja tindrem la festa d'Aixura aquí, serà sobre el 23 d'octubre, dia amunt o dia avall. Recordeu que la festa d'Aixura al Marroc és la festa dels nens: se'ls regala roba, joguines, caramels i grans i petits es delecten amb tota mena de fruits secs. Els infants ho celebren des de força dies abans tocant els bandirs i taârija amb cants i rialles. Aixura, una altra ocasió que tindrà la petita Salma per rebre un petit obsequi.

Per la meva banda, estic treballant intensament en nous projectes relacionats amb la cuina, espero ben aviat poder-los definir del tot per poder-vos-els explicar, estic segura que us agradaran i us seran útils.

La melmelada de tomàquet d'avui està feta amb els últims tomàquets de l'hort dels meus pares. Tant la podem presentar com amanida, com melmelada per menjar-la amb un tros de pa com tenir-la ja a punt per incorporar-la en un tagin, per exemple, amb un tagin de pollastre, tomàquets i mel.

Ingredients

2 quilos de tomàquets ben madurs
Una cullerada sopera de canyella mòlta
3 cullerades soperes de sucre
3 cullerades soperes de mel
Un bon raig d'oli de gira-sol o un tros de mantega
1 cullerada sopera de grans de sèsam per decorar

Preparació

Escaldem els tomàquets amb aigua bullent. Els retirem, pelem, tallem per la meitat i en retirem el cor i les llavors. En tallem la carn a quadradets.

En una cassola, hi escalfem l'oli o un tros de mantega. Hi afegim els tomàquets i els coem a foc mitjà-baix, remenant-los amb una cullera de fusta fins que l'aigua dels tomàquets s'hagi evaporat.

Llavors hi afegim la canyella, el sucre i la mel. Deixem reduir, remenant-ho contínuament perquè no se'ns enganxi. Els provem per si cal afegir més mel (a Marroc agrada molt dolça i n'afegeixen gairebé el doble). Quan comenci a enfosquir, apaguem el foc.

Servim amb un grapat de llavors de sèsam.

Bsaha wa raha, bon profit!

dijous, 16 de juliol de 2015

Xarop de sucre o falsa mel


És a la fi de ramadà que publico aquesta falsa mel... ja ho sé, vaig una mica tard! Però aquesta pràctica recepta la podem guardar pel pròxim any, o per si tenim algun esdeveniment en el qual haguem de preparar dolços en gran quantitat.

Havia vist moltes vegades aquesta recepta però no ha estat fins a aquest any que m'he decidit a provar-la, bàsicament perquè a casa no agraden massa els dolços i en faig en poca quantitat, motiu pel qual sempre utilitzo mel mil flors. El veredicte? El resultat és molt vàlid,  i com que és molt econòmic, aquest xarop és acceptable per banyar els briouats, els makroud o xopar un bescuit, però, en la meva opinió, no pel sellou, per exemple, on la mel i el seu perfum juguen un paper fonamental en el dolç. També és incomparable el plaer de menjar una chebakia que regalima d'autèntica mel amb mil matisos aromàtics.

Aquest xarop és molt fàcil de fer, en realitat és tan senzill com fer un caramel en gran quantitat. Si teniu una olla exprés es fa sense cap complicació ni massa temps. He seguit les instruccions de Ma Fleur d'Oranger, un bloc de referència de cuina en general i marroquina en particular.

Ingredients

2 quilos de sucre
Un litre d'aigua
3 ó 4 bastonets de canyella
Una llimona a rodanxes
100 ml d'aigua de flor de taronger

Preparació

En una olla a pressió hi posem tots els ingredients excepte l'aigua de flor de taronger. Remenem per desfer el sucre, tapem i posem a coure-ho. Comptem 30 minuts de cocció.

Passat aquest temps, obrim l'olla i hi afegim l'aigua de flor de taronger. El caramel estarà gairebé fet, d'un bonic color ambre, però encara força líquid.

Tornem a tapar i ho coem uns 15 minuts. Al cap d'aquest temps haurà espesseït i enfosquit. Hem d'anar en compte de no passar-nos de cocció, ja que el caramel es cremaria i amargaria.

Deixem refredar i a punt per utilitzar!



Bsaha wa raha, bon profit!