La festa del xai - Aid El Adha o Aid El Kebir

Font foto: internet

El proper 16 de novembre se celebrarà la festa del xai, anomenada també Eid el Kebir (la festa més gran) o Eid El Adha (festa del sacrifici). Aquí se celebrarà el 16 de novembre (com la major part de països àrabs orientals) i a Marroc i altres països més occidentals ho faran el dia 17.

Font foto: internet

Es commemora l'episodi bíblic on Abraham (Ibrahim en àrab) va estar a punt de sacrificar el seu fill Ismael (Ismail) per odre divina. Quan el profeta estava a punt de complir aquesta ordre, Déu el va aturar i li va permetre substituir el seu fill per un xai com a ofrena. És curiós saber que la tradició cristiana i jueva diu que va ser el segon fill d'Abraham, Isaac, qui havia de ser sacrificat.

La festa és coneguda com a festa del xai, perquè és l'animal més habitual que se sacrifica, però també se'n poden sacrificar d'altres, com cabres o vedells. Normalment se sacrifica una cabra a les cases on hi ha un diabètic -no sé si té alguna base científica, però així ho fan.

Se celebra el desè dia del mes Dhul Hiyya, setanta dies després del final de Ramadà i coincideix amb el final del Hajj, la peregrinació a la Meca.

El Marroc és un estat religiós, on el rei ostenta el títol de màxima autoritat islàmica. Més del 98% de

Font foto: internet

marroquins són musulmans, per tant, l'Eid el Kebir és una festa molt celebrada arreu del país, i tothom ho fa més o menys d'acord amb les seves possibilitats - segons l'Alcorà, no és d'obligat compliment pels qui no tenen mitjans i estableix la donació de la quarta part de l'animal als pobres i necessitats.

Venda de carbó. Font:internet

Uns quinze o deu dies abans de la festa, comença al Marroc una gran excitació per a arranjar tots els preparatius. Apareixen a les ciutats grans mercats de xais, parades de palla per alimentar-los i carbó per a coure els pinxos. Un xai pot costar des dels 130 fins als 250 euros. Es
vénen bèsties joves però d'envergadura considerable. És habitual veure transportar els animals en qualsevol mitjà imaginable, des dels maleters
dels turismes, tota mena de furgonetes i fins i tot en moto!


La festa comença a primera hora del matí. Es resa la pregària específica d'aquest dia (entre la primera i la

Mohamed VI. Font: internet

segona habituals) on l'imam pronuncia la jutba que recorda el significat del sacrifici. Finalitzada l'oració, es procedeix al sacrifici. La televisió emet en directe el sacrifici d'un be en mans del rei; hi ha qui s'espera a que el rei acabi per sacrificar el seu animal.

L'animal serà sacrificat pel cap de família, tot i que pot fer-ho qualsevol altre musulmà. Es col.locarà la bèstia a terra estirat pel costat esquerre de cara a la Meca, l'encarregat de matar-la pronunciarà la raó de sacrificar l'animal, dirà una frase ritual i la degollarà d'una sola ganivetada. Us parlaré més extensament de les condicions del sacrifici halal en un proper post. És important separar la resta de xais, perquè no vegin el seu company mort i estalviar-los el patiment.

Immediatament després comencen les tasques de neteja i especejament de l'animal. Primer cal deixar dessagnar la bèstia (la sang no es consumeix). Llavors se li ha de treure la pell: es fa un forat en una de les potes de darrera i es comença a bufar fort, i el xai es comença a inflar com un globus, de tal manera que la pell es va desenganxant de la carn i és més fàcil treure-la. Una vegada treta la pell, es penja l'animal i  es retiren les visceres. Cal tenir en compte que, malgrat els esforços del govern, aquests sacrificis no segueixen cap control veterinari, per tant, per saber si el xai està sa, cal observar detingudament les vísceres. Si tot està en ordre, les tripes seran netejades i preparades per les dones de la casa. Es deixarà la carn reposar tot un dia i l'endemà l'especejarà algú que en sàpiga o es portarà al carnisser.

Boulfaf abans de coure. Font: internet

Així doncs, el primer dia es consumeixen totes els menuts. El primer àpat és el fetge amb mantellina, cuit en forma de pinxo (s'anomena boulfaf al pinxo quan està envoltat per la mantelllina grassa). Senzillament s'adoba el fetge amb sal i comí, s'envolta de la mantellina, i a la brasa! Després li seguiran el cor, els pulmons i tripes, tot plegat en forma de pinxo. Per la tarda, se socarrimarà el cap i se'n farà o bé un tagin o bé es courà al vapor. Els dies següents es consumirà la carn en tagins i sobretot, en pinxos, d'aquí les grans quantitats de carbó que es compra per la festa.

Cap al vapor. Font: internet

Encara hi ha una part de tripes i carn que es prepara i es deixa assecar, l'anomenat gdid.

La festa dura dos dies (ambdós festius), i és motiu de reunions familiars i visites als amics, en un ambient de perdó i agermanament. Les grans ciutats com Casablanca queden buides, els comerços tanquen, en prou feines es troben taxis i tothom aprofita per fer uns dies de vacances en família fora de la ciutat.

Jo per la meva part, aprofitant l'esdeveniment, estaré uns quants dies fora celebrant la festa, bon Eid a tothom!