Mentre
que la majoria dels marroquins oblida
la seva existència, una
part de la població, en
especial els amazics (imazighens),
es prepara ja per
a la celebració del nou any basat en un
calendari agrari.
La cultura amaziga tradicional està plena de símbols i valors derivats essencialment de la civilització agrària. "La societat amaziga ha desenvolupat una cultura que celebra la unitat profunda entre l'home i la natura", diu Ahmed Boukous, rector de l'Institut Reial de la Cultura Amaziga (IRCAM) amb seu a Rabat.
La celebració d'aquesta diada marca, segons ell, un renaixement de la cultura amaziga des la segona meitat del segle passat així com un sentit d'identitat col·lectiva. Més enllà, segons alguns historiadors, el calendari amazic s'inicia en l'entronització del faraó amazic Sheshonq I.
Ahmed Boukous recorda que "l'any nou amazic, pel seu significat antropològic, s’inscriu dins la cultura nacional". El rector de l’IRCAM creu que és "just i lògic que sigui compartit per tots els components de la nació marroquina i, per tant, reconegut i celebrat a nivell nacional."
Celebració col·lectiva al Marroc i a tot el món
Per a molts marroquins, Yennayer (any nou) és sobretot l’oportunitat de reunir-se i festejar l'any nou dins un bany cultural amazic. Els sfenj (bunyols), toghrifin (creps) així com la fruita seca com les figues, ametlles, avellanes i dàtils, entre d’altres, també estan presents a la cita.
Molts ciutadans identificats amb la cultura amaziga ho celebren en família o bé de forma col·lectiva. Kaoutar, qui estudia a Agadir, viatjarà fins Tiznit per reunir-se amb els seus pares per a l'ocasió i gaudir dels dolços i la tagoulla, un plat a base de grans de blat de moro o de blat.
Salima, una estudiant de Virgínia, Estats Units, és originària d'Agadir, on va viure fins a l'edat de 15 anys. Ella se sent "orgullosa de ser un còctel amazic" i es lamenta per la negligència de l'esdeveniment. "El sopar d'aquest dia ha de ser servit tard i ha de ser ben copiós, d’aquesta manera l’any nou serà un any pròsper i abundant", ens explica.
Segons l'opinió de la jove, actualment en algunes regions del Marroc, la celebració de Yennayer no ha perdut ni la frescor ni l’autenticitat. No obstant això, diu que "he perdut tota esperança per al reconeixement d'aquest dia com un dia festiu al Marroc."
La cultura amaziga tradicional està plena de símbols i valors derivats essencialment de la civilització agrària. "La societat amaziga ha desenvolupat una cultura que celebra la unitat profunda entre l'home i la natura", diu Ahmed Boukous, rector de l'Institut Reial de la Cultura Amaziga (IRCAM) amb seu a Rabat.
La celebració d'aquesta diada marca, segons ell, un renaixement de la cultura amaziga des la segona meitat del segle passat així com un sentit d'identitat col·lectiva. Més enllà, segons alguns historiadors, el calendari amazic s'inicia en l'entronització del faraó amazic Sheshonq I.
Ahmed Boukous recorda que "l'any nou amazic, pel seu significat antropològic, s’inscriu dins la cultura nacional". El rector de l’IRCAM creu que és "just i lògic que sigui compartit per tots els components de la nació marroquina i, per tant, reconegut i celebrat a nivell nacional."
Celebració col·lectiva al Marroc i a tot el món
Per a molts marroquins, Yennayer (any nou) és sobretot l’oportunitat de reunir-se i festejar l'any nou dins un bany cultural amazic. Els sfenj (bunyols), toghrifin (creps) així com la fruita seca com les figues, ametlles, avellanes i dàtils, entre d’altres, també estan presents a la cita.
Molts ciutadans identificats amb la cultura amaziga ho celebren en família o bé de forma col·lectiva. Kaoutar, qui estudia a Agadir, viatjarà fins Tiznit per reunir-se amb els seus pares per a l'ocasió i gaudir dels dolços i la tagoulla, un plat a base de grans de blat de moro o de blat.
Salima, una estudiant de Virgínia, Estats Units, és originària d'Agadir, on va viure fins a l'edat de 15 anys. Ella se sent "orgullosa de ser un còctel amazic" i es lamenta per la negligència de l'esdeveniment. "El sopar d'aquest dia ha de ser servit tard i ha de ser ben copiós, d’aquesta manera l’any nou serà un any pròsper i abundant", ens explica.
Segons l'opinió de la jove, actualment en algunes regions del Marroc, la celebració de Yennayer no ha perdut ni la frescor ni l’autenticitat. No obstant això, diu que "he perdut tota esperança per al reconeixement d'aquest dia com un dia festiu al Marroc."
Halima Djigo
Publicat
l’11/01/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada