dijous, 21 de juliol del 2011
Tagin de vedella amb prunes, el clàssic entre els clàssics
El tagin de vedella amb prunes és un dels tagins més clàssics i més coneguts de la gastronomia marroquina. Podríem dir que juntament amb el cuscús set verdures i la bastel.la de colomí o pollastre, és una de les pedres angulars de la cuina marroquina.
És un tagin dolç, i personalment és el meu preferit. A més, és senzill de fer, i el resultat sempre és espectacular. El podem coure al tagin, però si no tenim temps, també el podem fer a l'olla exprés, amb un resultat també molt i molt bo. Podem preparar el tagin amb pollastre o xai, segons preferim, però el de vedella és el més tradicional. I us recomano utilitzar una mel de flors artesana, notareu la diferència, a nivell d'aroma les mels de marca blanca no tenen res a veure amb les artesanes.
És una excel.lent recepta de Latifa Bennani-Smirès, de La cuisine marocaine. Abans de provar aquesta recepta, en seguia una de Rachida Ahmaouche, que quedava bé però la de Latifa és senzillament insuperable.
Ingredients per tres ó quatre persones
Per coure la carn
4 talls de vedella (de la cuixa, amb os i sencers)
1 ceba de Figueres grossa picada
Oli de girasol
Sal
Un polsim de pebre
Un polsim de safrà colorant
Uns filaments de safrà natural
Un bastó de canyella
Per acabar el plat
Un grapat de prunes seques (jo en poso 2 ó 3 per persona)
Mitja culleradeta de cafè de canyella mòlta
2 cullerades soperes de mel
Per decorar
Un grapat d'ametlles pelades i fregides
1 mica de sèsam torrat
Preparació
Posem al tagin o a l'olla exprés la carn, la ceba picada, la sal i el pebre, el colorant, els filaments de safrà, el bastó de canyella i l'oli de girasol. Hi afegim un got d'aigua, just per cobrir la carn, i deixem coure. Normalment al Marroc es couen els tagins posant directament tots els ingredients a coure, sense deixar que es faci primer la ceba, per exemple.
Quan la carn gairebé estigui cuita, obrim l'olla o tagin i hi afegim les prunes (no cal posar-les a hidratar abans), la mitja culleradeta de canyella mòlta i les dues cullerades soperes de mel. Deixem coure aproximadament un quart d'hora. La salsa prendrà una consistència melosa molt atractiva, a més d'un aroma a dolç i a canyella per tombar d'esquena.
Apart fregim les ametlles. Servim la carn, i decorem amb les ametlles fregides i el sèsam (si podem, l'escalfem una mica per intensificar-ne l'aroma).
Besaha wa raha, bon profit!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ummmmm que bo, és un dels meus plats preferits, amb la teva recomanació hem veig "obligada" a tastar-la ;-)) gràcies per fer receptes tan bones!!!!!!
ResponEliminaPetonets
Fantàstic, un clàssic meravellós. A mi m'encanten les prunes, orellanes i demés als guisos :)
ResponEliminaclásico, clásico pero con una pinta y un sabor tremendo!!!
ResponEliminasí, sí, quan fas aquesta recepta saps perquè li han penjat l'etiqueta de clàssic!!! mmmmmm :D
ResponEliminagRACIAS POR DARNOS ESTAS RECETAS!!,a mi niña le gusta mucho el pollo frito y le gusta el cuscús, me podrias decir como hago pollo con cuscús, no le gustan las verduras.Saludos y gracias de nuevo
ResponEliminaQue bo! Jo l´he menjat semblant però amb pollastre o xai. Les ametlles fregides que bones!!!!
ResponEliminaPetons
@laura46estefania: muchas gracias a ti por leerme! Sobre lo del pollo con cuscús para tu hija, si no quieres hacer la receta tradicional puesto que no quieres las verduras, porqué no lo haces más fácil y lo haces "a lo rápido": hacer el pollo por un lado y el cuscús por el otro en el microondas? En el paquete de cuscús encontrarás cómo hacerlo. Seguro que a tu hija le encanta! Saludos!
ResponElimina@Anna, sí, també es pot fer fent servir pollastre o xai, jo la veritat sempre l'he menjat amb vedella, però totes les opcions són bones! :D Una abraçada,
L'aspecte és deliciós, s'haurà de provar!
ResponElimina@Visc a la Cuina: sí, sí, està deliciós, assegurat!! :D
ResponElimina@Donibaneko: i jo m'alegro de rebre't, les portes d'aquesta casa sempre són obertes! i prova el plat, ja veuràs que està boníssim! :D
Hola Mandarina, he trobat el teu blog per casualitat, crec que ja l'havia vist fa temps, però el vaig perdre la pista. Ara no se m'escaparà mès. M'encanten les receptes del Marroc! Una abraçada
ResponEliminaBuf nena, se'm fa la boca aigua només veure'l! Ahir pensava que tinc ganes de tastar més menjar marroquí, que m'encanta el seu toc especiat!
ResponEliminaPetonets
Sandra
A mi segur que m'agradaria doncs tan les prunes com les ametlles m'agraden, a casa fem una vedella amb prunes que es bastant similar, m'encanta el contrast agredolç, te una pinta excel·lent.
ResponElimina@Con Pan y Vino: benvinguts! espero que us agradin les receptes marroquines tant com a mi! ;)
ResponElimina@elsfogonsdelabordeta: Sandra, aquest plat és un dels més clàssics perquè és un dels més bons!! :D tens èxit assegurat!
@Marta: efectivament, és molt semblant als guisats de Nadal, amb fruita seca, ja veuràs, no et decebrà!
mmmmm.......... Això està molt bó, jo o he testat i vos o recoman! ;) Està per a xuparse els dits!!
ResponEliminaja veus que no enganyo a ningú... és boníssim!!!! XD
Elimina