El ramadà i la gastronomia marroquina

Harira, olor de ramadà

El proper dia 1 d'agost començarà el ramadà de l'any 1432. La gran majoria de festivitats islàmiques estan lligades a la gastronomia (per exemple, la festa de l'Aid el Adha, la festa del xai), però cap ho és com el ramadà: la religió marca quan es pot menjar i quan no, i la tradició, què i com.

Ramadà és com s'anomena el nové mes de l'any lunar, i la religió islàmica mana dejunar durant les hores de sol durant aquest mes (el dejú en àrab s'anomena sawm). Així, en àrab, es parla de si es fa el sawm, en canvi, en el nostre idioma, hem assimilat el nom del mes, ramadà, al fet de dejunar, per tant, aquí hom parla de dejunar com de fer el ramadà. Dejunar durant el mes de ramadà constitueix un dels cinc pilars de l'islam. Els cinc pilars són els deures d'obligat compliment per a tot musulmà, i són: la professió de fe, la pregària, l'almoina, el dejuni durant el mes de ramadà i el pelegrinatge a la Meca si és possible.

El mes de ramadà és un mes molt especial pel musulmà. És el mes en el qual es va iniciar la revelació de l'Alcorà al profeta Muhammad;  és un mes on la fe es reforça i constitueix un període de reflexió i creixement personal pel creient, durant el qual cal evitar els mals actes, els mals pensaments, els insults i les agressions i on cal potenciar la generositat i la indulgència vers els altres.

Així doncs, fer el ramadà consisteix en no menjar, no beure, no fumar i no mantenir relacions sexuals des l'alba fins a la posta de sol. Estan obligats a dejunar totes les persones adultes i sanes. N'estan exempts els infants, els malalts, les dones amb la menstruació, embarassades o les que alleten, els que viatgen i les persones que per la seva feina (per exemple, un ferrer), no poden mantenir el dejú. Això sí, les persones exemptes cal que recuperin aquests dies després, quan es guareixen o retornen del viatge. Altres, com els ancians o malalts crònics que no tenen possibilitat de recuperació, poden canviar-ho per una compensació en forma d'ajuda als pobres.

Els moments gastronòmics diaris del mes de ramadà són l'iftar, el sopar i el suhur, i hi ha dues dates clau en aquest mes, el 27è dia de ramadà, Laylat el Qadr, i la festa de la fi del dejuni, l'Aid el Fitr, celebrada l'endemà de l´últim dia de ramadà.

L'iftar o ftour

Taula d'iftar, només falta servir la harira

És el trencament del dejú a la posta de sol. Tot i que el creient pot saber quan és l'hora a simple vista, a la pràctica, està regulada per les autoritats islàmiques, i cada dia canvia uns minuts segons l'hora de la posta de sol. L'iftar és just després del magrib, la quarta oració del dia.

El trencament del dejú es fa tradicionalment amb dàtils, de la mateixa mateixa manera que ho feia el profeta Muhammad. Al Marroc, per l'iftar se serveixen multitud de petits plats, com els m'semmens dolços o salats, baghrirs, l'energètic sil.ló, ous durs, sardines farcides o peix fregit, apart de la típica harira, una sopa a base de carn, verdures, pasta i cigrons molt consistent, que es menja amb les chebbakia amb mel. Com a aportacions més modernes i personals, podem també trobar-hi briks amb farcits diversos, bikinis o pizza. Per beure, el panaché, làctics com el raib o lben i sucs de fruites.

El sopar

Unes poques hores després de l'iftar, es fa el sopar pròpiament dit. En les èpoques en què el ramadà cau a l'hivern, l'hora de l'iftar és a les cinc o les sis de la tarda, per tant, és prou aviat perquè hi hagi gana per sopar. En canvi, els anys en què cau a l'estiu, com el d'aquest any i els propers, l'iftar es fa a quarts de deu del vespre, per tant, hi ha ben poca estona entre l'iftar i el sopar.

Per sopar se serveixen els plats que es té per costum a cada casa, des dels tagins fins a plats de pasta.

El suhur

Chebakia

És l'ultim àpat abans de l'alba, per tant, cal llevar-se molt d'hora per no perdre-se'l. Segons les preferències de cada casa, tant hi podem trobar un consistent tagin com altres plats més fàcils de menjar a aquelles hores, com entrepans, batbouts amb mel, crosants i iogurts. I sobretot, aigua, molta aigua, perquè queda una llarga jornada per endavant.

El 27è dia de ramadà, Laylat el Qdar o la nit del decret

Aquesta nit es commemora el moment en què el profeta Muhammad va començar a rebre la revelació de l'Alcorà per mitjà de l'arcàngel Gabriel. És una nit que se celebra amb gran joia i devoció. Després de l'hora de sopar, en què tradicionalment se serveix un cuscús o una r'fissa, es va a la mesquita per resar, i qui pot s'hi queda fins al suhur, és a dir, fins l'alba de l'endemà.

L'endemà de l'últim dia, l'Aid el Fitr

Safata de dolços

Un cop passat el mes de ramadà, el matí següent (aquest any serà el 30 d'agost) es fa un gran esmorzar amb tota classe de dolços: des dels m'semmens o baghrirs amb mel, kika, i tota classe de ghoribas, corns de gasela i d'altres petits fours.

Els nens estrenen roba nova i se'ls obsequia amb tota classe de dolços i llaminadures.



En resum, el mes de ramadà és un període de devoció i concentració en la fe, en el que les preocupacions quotidianes passen a un segon pla. Es un mes per passar en família; tradicionalment se suspenen els viatges i vacances per passar el dejú més còmodament a casa en companyia de tots els éssers estimats.

Que passeu un bon ramadà!