dijous, 4 d’agost de 2011

Dàtils farcits de pasta d'ametlla i nous

Dàtils farcits de pasta d'ametlla i nous

Els dàtils farcits són una d'aquelles receptes que fan honor al subtítol del bloc: fàcils de fer. I ja ho veieu, enlloc trobareu res més senzill i ben presentat. Jo n'he preparat uns amb pasta d'ametlla i d'altres amb nous pelades, tots dos són deliciosos. I si els poseu en paperets individuals, quedaran molt ben presentats.

Confesso que he fet servir una pasta d'ametlla comercial, comprada en una carnisseria àrab. He de dir que no totes en tenen, només la trobareu als establiments més grans. Però fer la pasta d'ametlla a casa és ben fàcil, i hi ha múltiples receptes a seguir. Normalment es posa la mateixa quantitat d'ametlla i sucre glass, i perquè agafi cos es fa servir o bé una clara d'ou o bé una mica d'aigua de flor de taronger, tot plegat aromatitzat amb l'essència escollida i una mica de colorant. També podem fer servir aquesta pasta d'ametlla per a decorar pastissos o d'altres dolços.

Ingredients

Dàtils
Pasta d'ametlla
Nous pelades

Per la pasta d'ametlla

200 grs d'ametlla en pols
200 grs de sucre glass
1 clara d'ou o bé la quantitat necessària d'aigua de flor de taronger
Unes gotes d'essència d'ametlles o un polsim de sucre avainillat
Colorants al gust

Preparació

Per fer la pasta d'ametlla, barregem bé tots els ingredients. Si utilitzem aigua de flor de taronger, afegir-ne poc a poc fins a obtenir una massa consistent. Tapem amb un film i deixem reposar una mitja hora a la nevera.

Per fer els dàtils farcits, els traiem el pinyol i els farcim amb la pasta d'ametlla que tindrem ja preparada.

Per a farcir-los de nous, posem una nou sencera o bé mitja dins del dàtil.

Per a acabar-los, els podem arrebossar en sucre normal o bé coco ratllat, tot i que jo prefereixo deixar-los naturals. Els posem en papers individuals per a servir-los.

Bon profit!

10 comentaris:

  1. Ohh! quina casualitat, fa un mes en vaig tastar de casolans i són boníssims! Tenia ganes de fer-ne però no sabia ben bé la recepta, gràcies!

    ResponElimina
  2. Mmmm, que bo! la pasta d'ametlla ve a a ser com el passapà nostra, no? Això m'ha d'agradar segur, perquè mai havia provat els dàtils i quan vaig fer el pastís de carbassó dolç els vaig tastar i llavors ja no podia para, me'ls mejava de tres en tres. Que bons!
    Vaig a fer un cop d'ull a les últimes entrades perquè fa motl que no passava per aquí.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  3. ¡que delicia! además la presentación es maravillosa, para tomar un cafecito luego de la comida, ¡quién se puede resistir! :)

    ResponElimina
  4. Quins dàtils més ben guarnits, gràcies per explicar com fas la pasta d'ametlla!

    ResponElimina
  5. Tens raó que és fàcil-fàcil de fer aquesta :)
    Jo els veig -curiosa i paradoxalment- com a un postre de nadal. Deu ser per el massapà :)

    ResponElimina
  6. @Seelenschmerz, ja he vist els teus de violeta, han d'estar de vici...!!!!

    @Gemma, exactament, és com el massapà... tot i que crec que al d'aquí li afegeixen alguna cosa més, ja que sol ser més melós, aquest és més consistent...

    @Sole, totalmente de acuerdo... irresistibles!!! (ay mi régimen...)

    @Visc a la cuina, mersi! Ja veus com canvien uns senzills dàtils amb el farcit i els paperets...!! :D

    @starbase, jeje, fàcil fàcil... ja es veu que últimament no estic gaire per cuinar... deu ser la calor!! I els dàtils, per Nadal i per tot temps! ;)

    ResponElimina
  7. Ostres, fàcils ho són... però vistosos encara més! Quina delícia!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  8. Una cosa que em torna boja de la rebosteria àrab a part d'aquest dolç natural de fruita o fruita seca, és aquest colorit tan variat. Xulisima recepta i res difícil de fer ... Me la porto
    un petonet

    ResponElimina
  9. Quines receptes mes dolces, boníssimes.

    ResponElimina
  10. Coincideixo amb la Gemma, això és el nostre massapà (que segurament ve, com la majoria de dolços molt calòrics, dels nostres veïns del sud).
    Jo tinc un problema amb els dàtils... no arriben a la taula, mai!

    ResponElimina