Coca de iogurt? Però que no havíem quedat que serien només receptes de Marroc? Doncs sí, mesdames et monsieurs, la coca de iogurt és més marroquina que el te a la menta, les catifes o la música chaâbi.
Està en totes les cases, ja sabem com agraden els dolços al Marroc, és molt senzilla de fer, ràpida i econòmica. A més, el costum de rebre i fer visites a veïns, amics o família -en la majoria de llars- fa que sempre hi hagi alguna cosa dolça per oferir als convidats, i la kika és, juntament amb les olives, els dàtils i els m'semens, l'opció més socorreguda.
He utilitzat un motllo tipus corona que vaig comprar allà; a Marroc és un dels més utilitzats (a més la cocció és més curta). Normalment el serveixen marmolejat, desfent una mica de xocolata amb un dit de llet. I el iogurt, que jo sempre havia pensat que havia de ser obligatòriament de llimona, el posen "al gust": plàtan, maduixa o vainilla - es vénen varietats que aquí no es troben.
Ingredients (el pot de iogurt és la mesura, normalment 125 gr)
1 iogurt
3 ous
2 mesures de sucre
1 mesura d'oli de girasol
3 mesures de farina
1/2 sobre llevat tipus Royal
Una mica de mantega pel motllo
A més, de collita pròpia, també hi ha
2 cullerades soperes de cacau en pols (Valor desgrassat del Mercadona per mi)
1 culleradeta de cafè de sucre avainillat
2 peres petites massa madures per presentar a taula
Preparació
Barregem el iogurt amb els ous. Afegim el sucre normal i la culleradeta d'avainillat. Quan estigui ben incorporat, hi aboquem l'oli. Tamisem la farina juntament amb el llevat i ho barregem bé (tot i que jo normalment no ho tamiso i també surt bé).
Separem la massa en dos bols, i en un hi afegim el cacau. Barregem bé.
Mentrestant, encenem el forn a temperatura mitjana perquè es vagi escalfant.
Escampem bé la mantega al motllo, sense deixar cap clapa -sinó no ho podrem desemmotllar-, i l'enfarinem bé, espolsant la farina sobrant.
Agafem els dos bols alhora i els aboquem al motllo.
Tallem les peres a trossets i les repartim per la massa.
Ho enfornem uns 35 ó 40 minuts a uns 180º. Si veiem que se'ns crema la part superior, la protegim amb paper d'alumini.
A disfrutar...!!
Està en totes les cases, ja sabem com agraden els dolços al Marroc, és molt senzilla de fer, ràpida i econòmica. A més, el costum de rebre i fer visites a veïns, amics o família -en la majoria de llars- fa que sempre hi hagi alguna cosa dolça per oferir als convidats, i la kika és, juntament amb les olives, els dàtils i els m'semens, l'opció més socorreguda.
He utilitzat un motllo tipus corona que vaig comprar allà; a Marroc és un dels més utilitzats (a més la cocció és més curta). Normalment el serveixen marmolejat, desfent una mica de xocolata amb un dit de llet. I el iogurt, que jo sempre havia pensat que havia de ser obligatòriament de llimona, el posen "al gust": plàtan, maduixa o vainilla - es vénen varietats que aquí no es troben.
Ingredients (el pot de iogurt és la mesura, normalment 125 gr)
1 iogurt
3 ous
2 mesures de sucre
1 mesura d'oli de girasol
3 mesures de farina
1/2 sobre llevat tipus Royal
Una mica de mantega pel motllo
A més, de collita pròpia, també hi ha
2 cullerades soperes de cacau en pols (Valor desgrassat del Mercadona per mi)
1 culleradeta de cafè de sucre avainillat
2 peres petites massa madures per presentar a taula
Preparació
Barregem el iogurt amb els ous. Afegim el sucre normal i la culleradeta d'avainillat. Quan estigui ben incorporat, hi aboquem l'oli. Tamisem la farina juntament amb el llevat i ho barregem bé (tot i que jo normalment no ho tamiso i també surt bé).
Separem la massa en dos bols, i en un hi afegim el cacau. Barregem bé.
Mentrestant, encenem el forn a temperatura mitjana perquè es vagi escalfant.
Escampem bé la mantega al motllo, sense deixar cap clapa -sinó no ho podrem desemmotllar-, i l'enfarinem bé, espolsant la farina sobrant.
Agafem els dos bols alhora i els aboquem al motllo.
Tallem les peres a trossets i les repartim per la massa.
Ho enfornem uns 35 ó 40 minuts a uns 180º. Si veiem que se'ns crema la part superior, la protegim amb paper d'alumini.
A disfrutar...!!
m´agrada molt i t´ambe mis germans gracies
ResponEliminagràcies a tu! :)
ResponElimina