dijous, 28 de març de 2013

Zlabia de ramadà

Zlabia de ramadà

La recepta d'avui és especial per diverses raons. Una, perquè aquestes zlabies estan desubicades de la seva època natural, el ramadà. Una altra, perquè és una recepta dedicada a l'April's Kitch, un blog imprescindible si us interessa la cuina nord-americana, tot i que l'April, gràcies al seu esperit curiós i la seva ànima oberta i sense complexos, hi té moltes altres receptes d'origens ben dispars. Ara celebra els seus tres anys de blog i ha organitzat un concurs de receptes en el que ofereix un llibre de receptes dels bons al guanyador. Si us hi animeu, teniu temps fins el 15 d'abril.

Jalebi
Jalebi
L'origen de la zlabia és incert, alguns el situen a Orient Mitjà, a Síria o Líbia. Fins i tot hi ha qui reinvidica un origen andalús per aquest dolç. El que és segur és que és una pastisseria àmpliament extesa per tot el Magreb i Orient Mitjà. En podem trobar fins i tot a l'Índia i els països veïns, com el Pakistan o Bangladesh, coneguda amb el nom de jalebi. Prova d'això és la que em van oferir a la festa de Sri Guru Nanak Dev Ji celebrada el 2010.

A Marroc la zlabia moltes vegades és anomenada chebakkia -provocant la confusió amb la chebakkia "autèntica", la pasta fregida amb mel i decorada amb sèsam, també consumida per ramadà.

La zlabia està a mig camí entre la pastisseria i el caramel, per això la recomano a aquells a qui els agradi molt la dolçor. Per a banyar-les, podeu optar entre la mel, com jo, o bé fer un xarop espès amb aigua, sucre i aigua de flor de taronger o bé un raig de suc de llimona.

Ingredients per unes vuit zlabies

125 grams de farina
150 ml d'aigua tèbia
1 culleradeta de cafè de llevat de forner
1 polsim de sal
Un polsim de colorant en pols i bé uns filaments de safrà natural
Oli de girasol per fregir
Mel (amb unes sis cullerades soperes n'hi ha prou)
Una cullerada d'aigua de flor de taronger

Preparació

Si utilitzem safrà en filaments, els deixem infusionar a l'aigua tèbia una estona fins que aquesta hagi agafat color.

Desfem el llevat a l'aigua tèbia. Ho barregem amb la farina, el posim de sal, el colorant en pols (jo he barrejat colorants vermell i taronja). Ens quedarà una massa força líquida.

Deixem llevar almenys una hora a temperatura ambient. Jo ho faig d'un dia per l'altre i ho guardo al frigorífic; una hora abans de fer-les les deixo a temperatura ambient perquè la massa s'atemperi.

Omplim un biberó alimentari, un pot buit de maionesa o quètxup perquè ens surti la massa fàcilment per fregir-la. Amb un ganivet hem d'obrir una mica el forat, perquè la massa no ens quedi massa fina. Jo utilitzo una bossa de plàstic alimentari, fent un petit forat a la punta. Cal una mica de traça, però amb una mica de pràctica surten soles.

Al mateix temps, escalfem la mel amb una cullerada d'aigua de flor de taronger. La deixem al foc al mínim perquè es mantingui ben líquida.

Escalfem una petita paella amb oli, i quan sigui ben calent, formem la zlabia fent ràpidament un dibuix. Les coem pels dos costats i les banyem en la mel calenta.

Podeu veure com fer-les en aquest vídeo de Sousoukitchen, ella utilitza una recepta més sofisticada però els passos a seguir són els mateixos.

Deixem refredar i a disfrutar!

12 comentaris:

  1. Ummmmm quina pinta que fa aquest dolç. Ja imagino el gust que fa... i amb un té de menta, se'm fa la boca aigua, jejeje.

    Petons!!!

    ResponElimina
  2. Molt originals i amb safrà, quin gust tant diferent per un dolç!

    ResponElimina
  3. Doncs si, en un primer moment pensava que era chebkia, que a mi em torna boja i per això acostumo a tenir mals de panxa després (no puc parar)

    Que bonica la forma de la zlabia....és el teu plat pel concurs? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapa!!
      És curiós però jo trobo que no s'assembla gens a la chebakkia :) però sí coincideixo amb tu en que no puc parar de menjar-les, sobretot si en trobes alguna amb els plecs de la massa tovets, les puntes cruixents i tot plegat regalimant de mel :) jajajaja és la bomba!
      Sí, aquesta és la recepta per l'Abril...
      Una abraçada,

      Elimina
  4. Georgina.... GRACIES!!!!
    Sobretot per les maques paraules que m'has dedicat, per participar i per fer-ho amb una recepta del Ramadà, que saps es un temps que em sedueix molt!
    M'ha encantat, molt, de veritat!
    I per soposat, s'ha de probar...tot i que jo per les manualitats "tinc un toc Bridget Jones" però ... surti com surti t'ho ensenyaré!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per la teva fidelitat... :)
      Aquestes zlabies són un dels primers dolços que vaig provar quan vaig conéixer el meu marit, ell va anar a Perpinyà i en va comprar... i jo flipava, perquè primer vaig pensar que eren de caramel, i llavors en comprovar que no, encara tenia més curiositat, ja que no havia vist mai res semblat... i menys amb aquest color tan llampant...!
      Una abraçada,

      Elimina
  5. Qué rico duce y qué bien queda. Muchas gracias por la receta, es un placer entrar en tu blog. Un abrazo, Clara.

    ResponElimina
  6. Hola Georgina,
    Te ha quedado fenomenal,que buena pintaaa, me mandas una por fa? jejeje
    Un abrazo

    ResponElimina
  7. Me gusta y no lo conocía, cada vez me gusta mas lo que pones así que ya sabes que pasaré siempre que pueda y espero poder siempre!
    Besos

    ResponElimina
  8. Quina pinta mes bona amb o llaminera que soc està per menjars-ho amb un nyam nyam. Te cara de ser deliciós.

    ResponElimina
  9. No conocía este dulce pero tiene una pinta estupenda ehh

    besos

    ResponElimina
  10. Hola

    A mi me encanta este dulce, lo probé en una cena de iftar en ramadán, y me encantó. Está buena y es fácil de hacer.

    ResponElimina