El plat d'avui és una adaptació d'una de les amanides tèbies més famoses del Marroc: la beqqoula. La beqqoula és la malva, i a Marroc és molt apreciada. Aquí també n'hi ha per tot arreu ara per primavera, però jo no m'atreveixo a collir-ne per por que no sigui exactament la mateixa planta... Potser algun entès en botànica ens podria treure del dubte.
En tot cas, si no tenim malves, podem preparar igualment aquesta amanida amb espinacs o, fins i tot, amb bledes. Això sí, si aneu a Marroc, demaneu-la i proveu l'autèntica beqqoula, s'assembla als espinacs, però amb un punt més pronunciat, és senzillament deliciosa.
La beqqoula, les malves |
400 grams d'espinacs
1 grapat gran de coriandre i julivert
3 grans d'all picats
Una o dues rodanxes de pell de llimona confitada
1 cullerada sopera de comí mòlt
1 cullerada sopera de pebre vermell dolç
Mitja culleradeta de cafè de pebre vermell picant
Sal
Un bon raig d'oli d'oliva
Per decorar
Olives morades
Unes rodanxes de llimona confitada
Preparació
Coem els espinacs segons el nostre costum: o bé bullits en poca aigua o bé al vapor, que sempre conservaran més les seves propietats. Jo gairebé sempre utilitzo espinacs congelats en cubs i l'amanida queda molt bé.
Un cop cuits, els escorrem bé i els posem en una paella amb un bon raig d'oli d'oliva. Hi afegim la sal, les espècies, els grans d'all picats i una o dues rodanxes de llimona confitada tallades a daus (de la llimona, només la pell). Hi posem també un bon grapat de coriandre i julivert picats. Ho deixem uns minuts, movent-ho contínuament perquè no se'ns cremi.
Per servir, decorem els espinacs amb unes rodanxes de pell de llimona confitada i olives morades i servim calent o tebi.
Bessaha wa raha, bon profit!
Sabes que prácticamente tengo todas tus entradas anotadas?
ResponEliminaMe encanta este tipo de comida y en la escuela tenemos una alumna marroquí, con quien las comparto y de verdad que son una delicia.
Ha sido un placer haberte descubierto en su día.
Un beso
Gracias Elena, ver que las recetas gustan y son útiles es mi mejor recompensa... :)
EliminaUn abrazo,
que bo!! això ho hauré de provar...m'encanten els espinacs... :-)
ResponEliminaJa veuràs que a més de bo, molt i molt fàcil de fer!! :)
Eliminahola guapa.
ResponEliminaque tal estas??y la pricesa :) .. un délicieuse entrée que j'aime beaucoup ,trés réussi bravo
un abrazo muy grande
hasta pronto
farah
Holaaa!!
EliminaMerci, zouina!! La petite..??.. tout un caractère!! et ta petite princesse??
Un abrazo fuerte,
Aquesta recepta s'ha de tastar, que m'agraden molt els espinacs!!
ResponEliminaPetons!
val la pena de provar-los, és fàcil i es canvia una miqueta de la manera de sempre de menjar espinacs...
EliminaQue bo!!! i amb el puntet picant ens hi apuntem ;)
ResponEliminasí, li dóna una mica d'alegria, ja veureu que bons i que fàcils!
EliminaTe una pinta deliciosa.
ResponEliminamoltes gràcies, Marta! :)
EliminaUaaa quina bona pinta que fan aquestes espinaques. Quines ganes de tastar-les, llàstima no estar més a prop.
ResponEliminaPEtons!!
Aquestes amanides van bé per a qualsevol àpat, i amb les espècies... Mmmmmm!
ResponEliminaMarta