Tal i com us havia anunciat, aquesta ha estat la meva particular celebració de la festa del xai del passat diumenge. Una safata senzilla amb tres classes de ghoribes: d'ametlla filetejada, a la mel i tradicionals amb clau d'olor. Ja sabeu que les ghoribes són un dels dolços marroquins més senzills de fer, però no per això són menys bones!
De les tres classes que en vaig fer, us passo la recepta de les d'ametlla filetejada, que en no portar farina, queden molt meloses i de textura molt semblant a la dels panellets que fa pocs dies menjàvem per la castanyada. En aquesta ocasió he seguit la recepta de Bouchra, del bloc La fleur d'oranger, un bloc que us recomano, amb receptes de cuina marroquina i internacional i 100% fiables.
Ingredients per unes 24 unitats
250 grs d'ametlles crues i pelades
100 grs de sucre glass
4 ó 5 grans de meska horra o goma aràbiga
Un polsim de sal
1 ou
1 rovell d'ou
2 cullerades soperes de mantega fosa
1/2 sobre de llevat químic Royal
Una culleradeta de cafè de ratlladura de llimona
Un polsim de canyella mòlta
Decoració
1 clara d'ou
Uns 100 grs d'ametlla filetejada
Preparació
Primer caldrà moldre les ametlles pelades juntament amb el sucre, la meska horra (es compra a les carnisseries àrabs) i el polsim de sal.
- És millor utilitzar l'ametlla sencera i pelar-la i moldre-la nosaltres mateixos, ja que l'ametlla mòlta envasada es resseca, perd part dels seus greixos.
Preparem en un platet la clara d'ou i en un altre, l'ametlla filetejada. Folrem una safata de forn amb un paper sulfuritzat. Comencem a fer boletes de la mida d'una nou, les passem per la clara i per l'ametlla filetejada. Amb un parell d'intents aconseguireu que l'ametlla quedi enganxada, només és qüestió de pràctica!
Posem les ghoribes sobre la placa i enfornem uns deu minuts a uns 180º, amb el forn ja calent. La clau de l'èxit és que ens quedin a penes rosses de fora i conservin l'humitat de dins.
Bessaha wa raha, bon profit!
Quina ghoriba més fantàstica. Sens dubte, el Marroc és el país dels panellets, l'elaboració i la majoria de pastissets ens recorden a aquests dolços tan catalans. T'han sortit de meravella, em passo a veure aquest bloc. Molts petons
ResponEliminaSi que se parecen a los panellets. Las cocinas siempre tienen algo en común. Se ven deliciosas !!!. Besos
ResponEliminaFa poc em van dir que alguns marroquins es mullàven les mans amb aigua de flor de taronjer abans de formar les boles de les ghoribas... et sona verosimil?
ResponElimina:)
@cocinamarroquí, i tant que s'assemblen, suposo que els catalans hem conservat la seva herència... :)
ResponElimina@Anna, te aseguro que están buenísimas, 100% garantizado!
@starbase, i tant, l'aigua de flor de taronger s'utilitza molt en la cuina marroquina, sobretot en l'elaboració de dolços. El seu paper és d'amalgamar la massa, ja que poques vegades s'utilitza llet o ou per lligar-la. Així la podem lligar i perfumar alhora! :)
Huy quins ingredients mes bons, hem recorden els panallets, han d'estar deliciosos.
ResponEliminaQue bones!!! Pels ingredients que porten han de ser boníssimes!!
ResponEliminaPanellets a la marroquina!! Quina delícia!
ResponEliminaPetonets
Sandra
@Marta, @Judith, sí, sí, estan boníssims! Els meus companys de feina us en poden donar fe, de fet tota la safata era per ells, i van volar en un tres i no res!
ResponElimina@elsfogonsdelabordeta, els vostres panellets sí que eren xulos i originals, però jo, com sempre, em conformo amb la tradició, que d'altra banda, mai falla... ;)
Quina bona pinta!!! Com s'assemblen les cuines nostres a la marroquina!!! Passa alguna cosa si no li poses meska horra? És que per ací de carnisseries àrabs no en tenim gaires...Es podria substituir per clara d'ou?
ResponEliminabones, Francesc! Pel tema de la meska horra, no és necessària, ni li cal cap substitut, o sigui que es pot fer la recepta tal qual sense ella... ja em diràs si surten bones! :D
ResponEliminauna salutació,
Uau, quina pinta nena... A mi només m'agraden els panallets de pinyons, però crec que aquests també em tornarien boja!! :D
ResponEliminaPer cert, ahir vaig fer la teva amanida de cigrons a la marroquina, vaig flipar amb el puntet del comí, era absolutament deliciosa!! :D Moltes gràcies per penjar la recepta :) T'importaria si algun dia la penjo al meu blog??
Un petonet guapaa!! :)
hola guapa!
ResponEliminano en dubtis, si t'agraden els panellets, aquestes ghoribes també t'agradaran!
i per la recepta de l'amanida, cap problema, sempre que posis l'enllaç ;)
una abraçada,
mersi! i et puc dir allò de que "mejor saben", perquè són delicioses... :)
ResponEliminahola em dic nati pero una pregunta cuan dius que em de moldrela nosaltres mateixos et refereixes a que no comprem la atmella molida. sino que la molemos en la picadora no? y la almendra la hervimos o la ponemos sin hervir. gracias.
ResponEliminaHola Nati! Benvinguda!!
ResponEliminaLa almendra molida envasada tiende a resecarse un poquito, por eso, si tenemos tiempo, siempre será mejor comprar la almendra entera y pelarla y picarla nosotros mismos en la picadora. Pero es una cuestión de matices, si utilizas la molida, las ghoribas salen igual de estupendas :) Y herviremos la almendra sólo si la utilizamos entera y con piel (ponerla en agua, apagar el fuego cuando arranque a hervir y seguidamente pelarla. Tendremos que dejarla secar, al aire o al horno al mínimo, pues se remoja). Espero que te salgan unas ghoribas buenísimas!
Un saludo,
gracias entonces no la pongo ha hervir no?
ResponEliminasi utilizas la almendra molida, no :)
ResponEliminahola perdon spy la nati es decir que la pico cruda sin hervir y le quito la piel. es que como pone que la dejamos hasta que hierva y despues le quito la piel. gracias es que me e liado espero tu respuesta
ResponEliminayo compro las almmendras sin moler enteras. es por eso que te pregunto si las hiervo. gracias. y perdon por ser tan pesada.
ResponEliminasi tienes la almendra cruda entera con piel debes darle un hervor para poder pelarla primero y luego picarla :)
ResponElimina