dissabte, 30 d’octubre del 2010

Ghoriba de sèmola fina i coco - Ghoriba ssmid wa coco

Ghoriba de sèmola fina i coco

Aquesta ha estat la setmana del coco. Fent neteja em vaig trobar un parell de paquets de coco ratllat del Ramadà passat, i els havia de gastar ja. A principi de setmana va tocar una kika de coco, on vaig substituir una de les mesures de farina per una de coco. I a mitja setmana, m'arriba la newsletter de Hanane amb la recepta de ghoribas de coco... em va faltar temps per posar-m'hi!!! El cas és que a casa no som gaire de dolços, així doncs les ghoribes van anar directes a l'oficina amb un èxit aclaparador.... ;)...... Sílvia, aquí tens la recepta!

Les ghoribas són galetes tipus mantegades. Són molt típiques a Marroc, es declinen en mil sabors, i en ser consistents, aguanten força dies ben tancades en un recipient hermètic.

Ingredients

150 grs. de sèmola molt fina (es compra a les carnisseries àrabs; també n'hi ha en algun hiper)
150 grs. de coco ratllat
60 grs. de farina
120 grs. de sucre
1 cullerada de cafè de llevat Royal
2 ous
12 cl d'oli de girasol (ho peso amb una balança electrònica; és una mica més de mig bol dels petits)
50 grs de sucre glass

Barregem la sèmola, el coco, la farina, el sucre i el llevat.
Batem els ous apart i els afegirm a la farina. Hi aboquem l'oli.
Barrejarem bé, primer tot plegat ens quedarà engrunat com la sorra de platja molla, però poc a poc s'anirà compactant; hem de tenir clar que no obtindrem cap massa tipus pa.
Preescalfem el forn a 180ª.
Fem boletes, les aplanem i les arrebossem amb sucre glass. Les col.loquem a la safata sobre un paper de forn.
Ho enfornem a 180º durant 12 minuts.
Deixem refredar... i a disfrutar!!

Ghoriba de sèmola fina i coco

dijous, 28 d’octubre del 2010

Amanida de pastanagues i taronja - Chlada khayzo wa limon

Sí, ja sé que ja fa fred, que és temps de sopes, harires i bissares.... però jo no em puc resistir a fer aquesta amanida multivitaminada de tant en tant...

Ingredients per una persona
2 ó 3 pastanagues (quan més tendres millor)
1 taronja
Una mica menys del suc de mitja llimona
1 cullerada de cafè d'aigua de flor de taronger
1 cullerada de cafè de sucre
1 polsim de sal

Pelem les pastanagues i les ratllem.
En un bol barregem el suc de llimona, el sucre, la sal i l'aigua de flor de taronger. Hi afegim la pastanaga ratllada i remenem una mica.
Pelem la taronja "en viu" i separem els grills de la mateixa manera, sense pela. Això ho fem sobre l'amanida, així aprofitem les gotes que van caient de la taronja.
Bon profit!

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Tagin de carn picada i ous - Tajine kafta bel bayde


Aquest és un dels tagins més populars de Marroc, és fàcil, ràpid i molt econòmic. El podem trobar en qualsevol cantonada, per menjar bo i ràpid. La carn picada tant pot ser de vedella com de xai, i la podem comprar ja preparada amb les espècies o fer-ho nosaltres mateixos.En tot cas, us passo primer la recepta per preparar la carn, per sinó la comprem ja preparada en una carnisseria àrab.

Ingredients per preparar la carn picada per a dues o tres persones 

S'ha de tenir en compte que les proporcions de les espècies és una elecció molt personal, en cap casa del Marroc la fan igual, per tant, no tingueu por en experimentar!

300 grs aprox carn picada (de vedella en aquest cas)
1 ceba petita picada
1/2 c cafè de comí
1/2 c cafè de pebre dolç
1/2 c cafè de canyella mòlta (facultatiu, jo no la hi poso)
1/4 c cafè de pebre negre
Pebre vermell picant al gust
1 c cafè de julivert
1 c cafè de coriandre
Sal

Senzillament barregem bé les espècies amb la carn picada.

Ingredients pel tagin

300 grs de carn picada preparada per a kefta
3 ó 4 tomàquets
1 ceba petita picada
Tants ous com comensals
1 c sopera de tomàquet fregit
Pebre negre
Pebre vermell
Pebre vermell picant
Comí
Sal
Oli

Una precisió: donat que la carn picada es fa ràpid i la tenim amanida amb les espècies, el que donarà el punt de distinció al tagin serà la salsa de tomàquet. Per tant, val la pena dedicar-hi una estona per tal d'aconseguir una salsa amb consistència...

Escalfem al tagin o cassola una mica d'oli. Hi tirem la ceba, salem i deixem fins que transparenti. Llavors hi afegim els tomàquets pelats tallats ben petits, amb la cullerada de tomàquet fregit, que donarà més intensitat a la salsa. Hi afegim el pebre negre, el vermell dolç el picant i el comí. No dono mesures, us ho deixo a la vostra elecció (penseu que la carn també porta aquestes espècies). Deixem fer una bona estona fins que tinguem la salsa feta i amb certa consistència.

Llavors fem boletes amb la carn picada (ens mullem les mans per facilitar la feina), i les tirem directament al tagin. Hi tirem un got d'aigua, tapem i deixem fer uns deu minuts. Si ens queda massa líquid al tagin, destapem fins que redueixi. Quan ho tinguem gairebé a punt, trenquem un ou per persona i el tirem al tagin (els ous batuts són marca de la casa...). Tapem, deixem fer un parell de minuts i servim amb pa acabat de fer.

Bessaha, bon profit!

dijous, 21 d’octubre del 2010

Tres tags i un link, oh yeah!!!


Només quatre ratlles per agrair haver-se recordat de mi....

He estat inclosa en dues llistes de blogs a seguir...Mersi, starbase de decuina.net (o com la cuina pot ser divertida i original), mersi Maria José de Dit i fet (o com la cuina pot ser senzillament exquisida) i mersi a Punt Cat navega en català per afegir-me a la seva Mar de Webs per recolzar la difusió del català.

I encara mersi a Menja sa pel seu article sobre el codony, que remet al meu tagin.

Per un blog jove i tendre com jo, tot plegat és un gran honor... Gràcies!!

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Tagin de xai amb codonys a la mel - Tajine lghanmi chefarjale bilaasal



Avui us porto una recepta molt de tardor, on l'ingredient estrella és el codony. Perquè sí, podem menjar codony d'una forma diferent al membrillo de sempre... La veritat és que no sé si en la cuina catalana s'hi afegeix a algun guisat.... almenys jo no ho he vist mai!

Podem trobar aquest tagin en dues versions: l'estrictament salada, on el codony substitutueix la patata, i el dolç. En la versió dolça, la salsa és la mateixa que es fa pel famós tagin de carn amb prunes. 

A aquest tagin li van seguir unes postres simples de magrana amb suc de taronja.... tardor total!!

Ingredients per 3 ó 4 persones

Un tros de carn de xai de 600 / 700 grs (també es pot fer amb carn de vedella)
2 ó 3 codonys
Un parell de cebes de Figueres
1 c cafè pebre
1 bastonet de canyella
Uns brins de safrà
1/2 c cafè de colorant
2 c soperes de sucre
1 c cafè de canyella en pols
4 c soperes de mel
Sal
Oli 

Tallem la carn en dos o tres trossos. Els posem directament dins l'olla a pressió amb l'oli, la ceba ratllada, la sal, el pebre negre, els brins de safrà, el colorant i el bastonet de canyella. Deixem fer uns minuts i tot seguit cobrim d'aigua i tapem l'olla. Deixarem fer fins que la carn sigui gairebé cuita, el temps serà segons l'olla a pressió que tingueu (la meva entre un quart i vint minuts).

Obrim i hi afegim el sucre i la canyella en pols. Quan ja tinguem la carn ben tendra, la treurem i la reservarem apart.

Netegem bé els codonys i els tallem a quarts, sense pelar. Els tirem al caldo i hi afegirem la mel. Deixem fer fins que els codonys estiguin ben tendres (segons la seva mida, els meus van trigar un quart d'hora). A mesura que vagin quedant cuits, els retirem i reservem, amb compte perquè es trenquen. 

Deixarem reduir la salsa.

Quan ja estigui gairebé a punt, hi afegirem altre cop la carn i els codonys perquè s'escalfin. Servir en un plat gran, amb la salsa a sota, la carn al centre i els codonys ben posats al voltant.

Que el disfruteu!!

dijous, 14 d’octubre del 2010

Panets de sèmola - Harcha

La harcha és un panet fet amb sèmola cent per cent, molt popular per l'esmorzar i berenar. Són ràpides de fer, perfectes per visites inesperades.

Tant les podem menjar dolces com salades. Tradicionalment es serveixen amb mantega i mel, o amb formatge Kiri o  "La vache qui rit"; ara que, imaginació al poder, darrerament també en podem trobar de més elaborades, farcides amb carn picada, marisc, verdures, dàtils, xocolata, olives...

Ingredients per dues harches

250 grs. de sèmola gruixuda
150 ml. de llet sencera
50 grs. de mantega
1/2 cullerada sopera de sucre
1 cullerada de cafè de llevat Royal
1 polsim de sal

Barregem bé la sèmola, la sal, el sucre i el llevat.
Desfem la mantega i la barregem bé amb la sèmola.
Hi afegim la llet, barregem bé i deixem reposar uns 10 minuts.
Dividim la massa en dos porcions i formem dues galetes.
Escalfem en sec una paella petita, i hi tirem una mica de sèmola. Hi tirem la primera galeta i la fem a foc mitjà/baix. Amb una tapa, girem la harcha (abans espolvorem amb més sèmola per la part de sobre, que no se'ns enganxi a la tapa), i la fem per l'altre costat. Tarden una estoneta en fer-se, en total uns deu minuts.
Per servir, obrim la harcha amb cura com un entrepà i farcim del que volguem.

Bessaha! Bon profit!

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Tagin de carn amb tomàquet i ocres - Tajine alham bil mlokhia

Us proposo un tagin diferent, amb una verdura ben característica: l'ocra. L'ocra o gombo prové de l'Àfrica, de la regió d'Etiòpia en concret, però avui dia és consumida a tot el món. A casa nostra la podem trobar fàcilment en botigues de productes del món, en concret aquestes les vaig comprar en una botiga índia de fruites i verdures que tenen un gran assortit de productes exòtics. Té un gust especial, recorda a una albergínia, queda entre l'amarg i dolç al mateix temps.

La recepta és una adaptació de la de Latifa Bennani-Smirès. Les ocres, si no en trobeu, les podeu substituir per patates.

Ingredients

1/2 kg de carn de vedella
1 quilo de tomàquets
300 grs d'ocres (o patates)
1 cullerada cafè de gingebre
1 polsim de colorant
Uns brins de safrà
1 c sopera de julivert picat
Sal
Oli

Posem la carn directament a l'olla a pressió amb l'oli, la sal, el gingebre, el safrà, el colorant. Ho cobrim d'aigua, tapem i deixem fer la carn. L'haurem de treure abans de que estigui feta del tot.

Mentre es fa la carn, pelem i tallem els tomàquets en trossets ben petits (o bé els ratllem directament).

Rentem i tallem les dues extremitats de les ocres.

Quan la carn està gairebé al punt, obrim l'olla i reservem apart.

En un cassó, hi posem un parell de cullerots del caldo de la carn, salem i hi coem les ocres. Couen ràpidament, amb deu minuts o un quart d'hora en tindrem prou, segons la seva mida. Desprenen una substància gelatinosa en coure, és normal!

Tirem els tomàquets al caldo de la carn. Rectifiquem de sal, i hi tirem el julivert. Deixem coure a fi que la salsa de tomàquets es faci i redueixi. Hem de remoure sovint per tal que no se'ns enganxi a la base.

Quan ja estigui casi reduïda, hi afegirem la carn perquè s'acabi de fer i agafi el gust de les tomàquets.

Un cop fet, presentarem el plat amb la salsa de tomàquet, la carn i les ocres per sobre.

dijous, 7 d’octubre del 2010

Krachels de Fès

El krachel és un panet tipus brioix típic marroquí lleugerament dolç molt i molt perfumat. Provenen de Fès, però els podem trobar arreu del país.
Els he fet segons la recepta de Minouchka, amassats, com sempre, amb la panificadora.

Ingredients
500 grs. de farina
125 grs. de sucre
1 ou
30 grs. de llevat de París (o tres culleradetes de cafè de llevat sec)
6 cl. de llet (jo n'he hagut d'afegir un bon raig)
6 cl de mantega fosa
2 cullerades soperes d'aigua de flor de taronger
1/2 culleradeta de cafè de màstic o goma aràbiga (facultatiu)
2 cullerades soperes de llavors de sèsam torrades
2 cullerades soperes de llavors d'anís
Un polsim de sal
1 ou batut per pintar els panets
Una mica més de sèsam i anís per la decoració

Dins la cubeta de la panificadora o robot, barrejar bé la farina, el sucre, el llevat, el màstic passat pel morter amb una mica de sucre, la sal i les llavors de sèsam i anís. Afegir-hi la llet, l'ou batut, la mantega, l'aigua de flor de taronger i amassar. Evidentment, també ho podem fer a mà. Jo sempre hi he d'afegir un bon raig més de llet que el de la recepta, però això ho anirem veient a mesura que anem amassant.

Quan aconseguim una massa ben suau i fina, la tapem i la deixem llevar almenys una hora. Passada aquesta hora, amb un ganivet de serra dividim la massa en porcions (jo en faig una dotzena clavada) i formem els panets. Els pintem d'ou batut i els posem sobre un paper de barba a la safata del forn. Tapem (jo amb un film que no toqui els pans i un drap) i deixem llevar de nou. Per accelerar el procés, podem deixar-los llevar dins el forn que haurem encès un minutet.

Quan hagin doblat de volum, tornem a pintar bé d'ou batut i els decorem amb les llavors de sèsam i anís.
Els enfornem al forn preescalfat a uns 170º.
Atenció a la cocció, amb l'ou batut els krachels tendeixen a cremar-se, per evitar-ho els podem enfornar primer amb un paper d'alumini i treure'l a final de la cocció.

Bessaha! (bon profit!)

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Màstic (meska horra) i la goma aràbiga

Quan comences a introduïr-te en la cuina marroquina, especialment en pastisseria, hi ha un ingredient que de seguida crida l'atenció: la goma aràbiga. Hummm, que exòtic, quin deu ser el toc que li dóna als dolços? I jo ben convençuda, a la carnisseria àrab, ja em teniu demanant dia sí dia també, la famosa goma aràbiga. I el dependent mirant-me amb cara estranyada fins que no pronuncio el màgic "meska".... Per cert que als xiclets també li diuen meska, en darija, l'àrab marroquí dialectal.

Doncs bé, vaig arribar a la conclusió que "màstic" era sinònim de "goma aràbiga" perquè en els llibres de cuina tan aviat demana un com l'altre.... Fins que en un llibre de Choumicha vaig trobar-hi un (*) que em va desmuntar la teoria. Simplement deia: (*) el màstic és la saba del llentiscle. Llentiscle? A mi em sóna aquest nom, és un arbust i justament a Catalunya n'hi ha força...!

Mai una frase tan curta ha provocat un daltabaix intel.lectual tan gran.... Vaig començar a investigar per internet, per constatar que el tema enceta debats apassionats.... Apart d'un comentari de la companya Ahlam, que assimila el màstic a la goma aràbiga, no he trobat res de res.

Doncs bé, quan no hi ha res, cal tirar de Viquipèdia.

Màstic. Font foto: internet
El màstic és la saba del llentiscle (Pistacia lentiscus) que s'utilitza per a produir una goma o làtex molt aromàtic. És utilitzat des l'Antiguitat com a goma de mastegar, en pastisseria i fabricació de licors. El màstic es recull fent unes incisions al tronc i a les branques més gruixudes.

Goma aràbiga. Font foto: internet
I si busquem goma aràbiga tenim que és extreta d'una resina obtinguda de l'Acacia senegal i Acacia seyal. La goma aràbiga és una substància de color des de groguenc a bru produïda per les acàcies per tal de cicatritzar les ferides del tronc i evitar l'entrada de gèrmens o bacteris. És utilitzat des l'Antiguitat, de la mateixa manera que el màstic, com a goma de mastegar. Avui en dia s'ulitza com a estabilitzant, per modificar la consistència de determinats aliments o clarificar vins. Amèn de trobar-lo en la composició de nombroses coles i medicaments.


Conclusió: el màstic i la goma aràbiga són gomes amb propietats similars que procedeixen d'arbres diferents. I l'origen de tot plegat, l'inefable Choumicha, després de crear el gran dilema, unes pàgines més endavant del mateix llibre, fa equivalents els dos (demanant màstic - goma aràbiga) i en una altra recepta final, els torna a diferenciar (màstic o goma aràbiga).

Per tant, crec que el que podem comprar a les carnisseries àrabs és el màstic provinent del llentiscle, tant pel color com per l'aroma. Es ven en unes bossetes a uns 0.80 euros, en boletes i hi ha més o menys una cullerada complerta de cafè. Per utilitzar-lo cal passar-lo pel morter amb una mica de sucre, immediatament veurem que quedarà pres. És ingredient imprescindible pel sil.ló o les chebakkia, a més de nombrosos dolços i fins i tot, de líquids com el cafè tradicional (kahwa beldia).

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Pollastre amb olives - Djaje b zitoune

Avui us presento un plat fàcil i boníssim. És un dels plats més populars a Marroc, dels de diari. És ideal per un dia com avui, per exemple, un dissabte de futbol, ja que amb patates i pa allarga molt. Ara, que d'això ho podem dir de gairebé tots els tagins.... Amb el suc i pa, sopar per deu!

Ingredients

Un pollastre sencer o  tallat a quarts
3 cebes tallades petitones
4 dents d'all picats
Aigua
Oli d'oliva
1/2 cullerada de cafè de gingebre
Un polsim de colorant alimentari (o safrà)
Sal i pebre

Pel suc

100 grs. d'olives verdes o morades
1 cullerada sopera de julivert i coriandre picats
Unes tires de llimona confitada (es compra a les carnisseries àrabs)

Netegem bé el pollastre. El posem directament a l'olla a pressió juntament amb l'oli, les cebes i l'all picats i la sal. Deixem fer aproximadament uns 10 minuts fins que prengui una mica de color. Llavors hi afegim les espècies (vigilant bé que no es cremin) i anem removent perquè es vagi fent de tots costats.

Com que el daurat del pollastre l'aconseguirem al forn, no us preocupeu si no queda massa daurat durant aquests primers minuts, o sigui que al cap d'un quart d'hora d'haver començat a fer el pollastre, ja el podem cobrir d'aigua i tancar l'olla a pressió. El deixem fer segons la vostra olla, jo per exemple, amb la meva, comptant que tallo el pollastre a quarts, es fa en 15 minuts.

Mentre es fa el pollastre, bullir les olives uns deu minuts per treure'ls la sal.

Quan el pollastre estigui cuit, el posem en una safata pel forn, amb una mica de suc, i el posem a daurar a uns 220º. El girem i l'anem regant amb el caldo perquè no ens quedi sec.

Escorrem les olives i les afegim al caldo del pollastre. Hi afegim també el coriandre, el julivert i les tires de llimona confitada (si hem fet un pollastre sencer, jo hi tiraria menys d'un quart de llimona, té un gust fort). Deixem reduir la salsa.

Servim el pollastre sobre la salsa. Normalment a Marroc es serveix amb patates fregides i pa, i el costum és tirar les patates sobre el pollastre, com a la foto, però vaja, això va al gust. Us ensenyo el pollastre despullat:




El millor d'aquesta recepta és que és infal.lible!!

Bon profit!