dimecres, 12 de desembre de 2012

Bissara de pèsols secs

Bissara de pèsols

Temps de fred, temps de bissares... La bissara és una crema de faves seques o bé de pèsols secs. Sí, faves i pèsols secs, sembla mentida que aquí no se'n trobin i allà siguin d'allò més corrent...

A l'origen, la bissara es feia als llogarrets més freds del Marroc. Al vespre, es posaven les faves seques a l'olla que couria dolçament sobre les brases fins l'endemà matí. S'anava remenant amb una cullera de fusta, de tal manera que les faves quedaven aixafades, i l'endemà s'havia convertit en una deliciosa i enèrgica crema per esmorzar.

Avui en dia, tant es prepara amb faves com amb pèsols secs. Tant un com l'altre els trobareu a les carnisseries islàmiques, recordeu que tenen tots els ingredients que ens fan falta per la cuina marroquina, a més, òbviament, de la carn.

Pèsols secs
Pèsols secs
Ja veureu que és una sopa ràpida de fer si teniu olla ràpida o olla exprés, molt senzilla i econòmica.

Ingredients per quatre bols ben grans

500 grams de pèsols secs
8 grans d'all
Una culleradeta de cafè de sal
1 cullerada sopera de comí mòlt

Per servir
Oli d'oliva
Pebre vermell dolç o picant

Preparació

Rentem els pèsols i els cobrim d'aigua a l'olla exprés. Hi afegim els alls sencers, la sal, el comí, tapem i deixem coure fins que els pèsols siguin ben cuits (en la meva olla ràpida, uns vint minuts).

Destapem, comprovem el punt de cocció, i triturem fins aconseguir una crema lleugera ben fina. Atenció, la crema ha de ser lleugera, perquè quan es refreda pren molta consistència... no serieu els primers en tenir formigó armat a l'olla en comptes d'una sopa... Si ens queda massa espès, ho podrem arreglar afegint-hi més aigua i barrejant bé, amb compte que no se'ns enganxi al fons.

Servim amb un bon raig d'oli d'oliva i una punta de pebre vermell dolç o picant, segons el nostre gust.

Bessaha wa raha, bon profit!

9 comentaris:

  1. És el que dinem avui, quina casualitat! :D

    ResponElimina
  2. Pèsols secs no, pero faves seques al País Valencià s'en han menjat moltes fins fa poc, l'aperitiu més comú a les barres dels bars. No era en puré, eren senceres però ben bollidetes i toves, estaven molt bones, picantetes i especiades. A les botigues de gra i llegums de segur que podrem trobar-ne.
    Aquesta setmana la provaré.
    Felicitats pel blog. M'agrada molt la cuina del Marroc.

    ResponElimina
  3. Quina recepta més bona!! Em sembla com un "hummus" fet d'una altra manera. Com diuen al comentari anterior, al País Valencià sempre s'han menjat faves seques bullides. Al meu poble posaven herbasana i vitet (bitxo) a gust de consumidor. A mi, com m'agrada molt el coent, hi pose molt de vitet.
    Salutacions

    ResponElimina
  4. Que curiós, a mi no m'agraden ni les faves ni els pèsols, per`això no vol dir que no o proves, segur que m'agradarien i tot.

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. no hace falta con el turmix, queda muy bien triturado y muy rápido.
      Saludos!

      Elimina