dijous, 27 d’octubre de 2011

Pollastre farcit de vermicelli, fideus xinesos

Pollastre farcit de vermicelli

M'agrada preparar pollastres sencers quan tinc convidats. Un cop fets un parell de vegades, se li agafa el punt de seguida, i la recepta, que sembla llarga i complicada, es fa sola i sempre amb un resultat magnífic. En aquesta ocasió vaig optar per farcir el pollastre amb fideus xinesos -també coneguts com a vermicelli-. Els fideus xinesos són força utilitzats en la cuina marroquina, recordeu una altra recepta totalment diferent a la d'avui, la de bastel.la marinera. I si em pregunteu com s'han incorporat els fideus xinesos a la cuina del Marroc no us puc respondre, també és un misteri per mi!

Tornant a la recepta, la base és la de pollastre de festa marroquí que ja us vaig presentar fa un temps, amb el mateix acabat, olives i llimona confitada, una combinació que m'agrada especialment.

He seguit les passes del bloc de Lakbira, Toute la cuisine que j'aime, un bloc que us recomano especialment si busqueu cuina casolana marroquina, saborosa i autèntica, lluny d'artificis. Malauradament porta una bona temporada inactiu, però per sort ens en queden els arxius.

Ingredients

1 pollastre sencer
1 ceba grossa de Figueres picada
1 ó 2 grans d'all picats
1 cullerada sopera de coriandre picat
1 cullerada sopera de julivert picat
1 culleradeta de cafè de gingebre
1 polsim de pebre negre
1 polsim de colorant
Uns filaments de safrà natural
Sal
Un bon raig d'oli d'oliva o girasol

Pel farcit

Els menuts del pollastre: fetge, cor i pedrers tallats petits
Un grapat de fideus xinesos (vermicelli)
1 cullerada sopera de coriandre picat
1 cullerada sopera de julivert picat
1 gra d'all picat
Sal
Un raig d'oli d'oliva

Per acabar el plat

Un grapat d'olives morades
Dues o tres tires de l'escorça d'una llimona confitada

Preparació

Si podem i tenim temps, marinarem el pollastre des la nit abans amb la ceba i les espècies barrejades. L'impregnarem bé amb la barreja per tots els costats, i el deixarem tota la nit al frigorífic. Sinó podem, fent-ho directament al moment també queda molt bo.

Apart del marinat, el que prepararem primer serà el farcit. En una cassoleta, escalfem aigua i quan arrenqui el bull, hi tirem els fideus xinesos, apaguem el foc i els deixem uns minuts perquè s'hidratin. Al cap d'uns cinc minuts, els escorrem i els tallem petits. Barregem els fideus amb els menuts, el coriandre, el julivert, l'all i la sal. Escalfem un rajolí d'oli en una paella i donem un parell de voltes al farcit, perquè es cogui una mica i els ingredients s'integrin bé. Està clar que si no ens agraden els menuts, només hi posarem els fideus. En aquest cas només vaig posar-hi el fetge.

Agafem el pollastre ben net i salem per dins i per fora. Introduïm els fideus a l'interior i tanquem bé el pollastre amb uns quants escuradents. Si ens sobra farcit, el presentarem a la taula apart. Jo també lligo les potes i les ales amb un fil de rostir per tal que la bèstia no perdi cap extremitat durant la cocció, ja que alguna vegada ha sortit manc de l'olla....

Posem el pollastre en una cassola o una olla exprés amb la ceba, les espècies i la sal, tot plegat regat amb un bon raig d'oli. Deixem fer uns deu minuts fins que la ceba comenci a transparentar. Al cap d'aquesta estona, hi afegim un got d'aigua, de tal manera que el pollastre quedi mig cobert. Tapem i deixem coure (en olla ràpida, uns quinze minuts).

Mentrestant, dessalarem les olives bullint-les amb una mica d'aigua uns deu minuts.

Un cop cuit, l'acabarem de rostir al forn. El posem en una safata, el mullem amb una mica del mateix caldo o una mica de mantega i el rostirem de tots costats. Al mateix temps, afegim les olives i les tires de llimona confitada al caldo i deixarem coure destapat a fi que la salsa redueixi i prengui una mica de cos.

Reescalfem els fideus que ens hagin sobrat del farcit, i ja podem disfrutar del nostre magnífic pollastre amb vermicellis... Bon profit!


13 comentaris:

  1. És curiós com dos mons tan llunyans (o no) coincideixen a la cuina.
    Em sembla un pollastre magnífic, em guardo la recepta, moltes gràcies.
    Petonets

    ResponElimina
  2. No tenía idea de que en Marruecos se consuma tanto los fideos chinos. la verdad es que he ido muchas veces y nunca los he visto. Me parece una estupenda idea como relleno ya que así seguro recogen todos los sabores del pollo. Me encanta las aceitunas de allí y los limones confitados para el acabado. Besos

    ResponElimina
  3. me alucinan tus fotos, siempre con esos colores tan vivos

    ResponElimina
  4. jajajaj realment no tinc ni idea de com han arribat els fideus xinesos al Marroc, de fet he llegit el títol de la recepta i pensava que ho havia llegit malament.. jaja Però ha de quedar boníssim, n'estic segura :) Llàstima que no m'hagi atrevit mai amb el pollastre sencer.. jaja

    Un petonàs! :D

    ResponElimina
  5. Que original farcir-lo de fideus xinesos, segur que es deliciós, s'hem fa la boca aigua, mmmmm que bo!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  6. A mi se m'ha despertat la curiositat moltíssim sobre perqué en diuen 'vermicelli' als fideus xinesos :O

    ResponElimina
  7. Ostres, no m'hauria imaginat mai que dues cuines tan llunyanes s'haurien fusionat d'una manera tan curiosa! Segur que la combinació és boníssima
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  8. Fdeus xinesos de farcit? Impressionant!!! ^__^ Deu ser bonissim aquest pollastre!!!
    No coneixia el teu bloc, pero gracies a la recepta del 15 que l'he descobert (i, per tant, em quedo a la teva cuina!!!! ;-)) i em ve com anell al dit!!! I es que dissabte faig un dinar tematic marroqui... a veure que tal!!!
    Me'n vaig directament a les postres que tens perque aqui es on mes problemes tinc... jijijiji
    Un petonas enorme!
    Sònia

    ResponElimina
  9. Quina bona pinta que té aquest pollastre!! I per mi, el més curiós és el farcit! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  10. Uf, jo això de fer servir els menuts em fa una mica d'angúnia... dec ser de morret fi XD

    I en resposta a l'Starbase, deu ser per semblança en l'aspecte: l'arrel vermi- ve del llatí vermis i fa referència a cuc. Ara encara són més deliciosos xD

    ResponElimina
  11. jajaja... si no t'agraden, no els posis, a mi tampoc m'entusiasmen :D
    però els vermicellis sí que són bons, s'assemblin o no a un cuc...!!!! ;)

    ResponElimina
  12. Ep, que jo no he dit que no fossin bons (que ho són) XDDD

    ResponElimina