dijous, 30 de juny del 2011
Sardines al forn, una proposta estival
No m'atreveixo a anomenar recepta a aquest plat, sinó més aviat proposta, ideal per aquests dies de calor, quan ja no tenim ganes de cuinar però sí de menjar bé, sa i lleuger. Si teniu barbacoa, res més deliciós que unes sardines a la brasa, però si, com jo, us heu de conformar amb el piset de tot l'any, el forn és una bona opció: es couen ràpid i no fan gens d'olor.
Tot i que a casa aquestes sardines van ser per sopar, a Marroc es mengen gairebé sempre per esmorzar, aquell esmorzar de les deu o onze del matí. Les trobareu en totes les zones costaneres, cuites a la brasa, avui en dia degustades per molts turistes, però fetes bàsicament pels treballadors del port que comencen a treballar a la matinada.
En les zones urbanes, com la medina antiga de Casablanca, normalment la sardina es fa al forn. El meu marit recorda anar de la mà del seu avi a comprar les sardines a l'equivalent de deu cèntims d'euro, a vegades fins i tot menys. Demanaven una llauna al forn de pa -llaunes ja destinades per les sardines; les més velles de totes-. L'avi feia demanar al seu nét un tomàquet i un pebrot a la parada de verdures més propera, una mica de sal en una botiga, ho posava tot a la llauna, i a coure al forn de pa, per uns altres deu cèntims d'euro actuals. Decididament, eren altres temps, ja que avui en dia, el preu de la sardina és pràcticament igual que aquí, i ja veuríem si els donarien el tomàquet, el pebrot i la sal sense cobrar.
Ingredients
5 ó 6 sardines per persona
Un pebrot vermell
Un tomàquet
Sal
Preparació
Netegem les sardines sota l'aixeta (les deixem senceres).
Tallem el tomàquet i pebrot a rodanxes.
Posem un paper de forn sobre la safata, espolsem bé amb sal, i hi disposem les sardines. Salem força (la pell no la menjarem, per tant, no tingueu por, no quedaran salades). Posem les rodanxes de pebrot i tomàquet per sobre i les salem. Enfornem a foc mitjà uns deu minuts o un quart d'hora. Estaran fetes quan tinguin un lleugeríssim color daurat. No podem deixar-les més estona, sinó ens quedarien eixutes.
I sense cap més complicació, a disfrutar! Bon profit!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Doncs jo crec que sí és una recepta!!! petonets
ResponEliminai molt bona, a més!!!
ResponEliminamersi, guapes!!! :D
ResponEliminabo sí que ho és, ja ho crec...!
¡que rico! sardinitas al horno, me encanta la propuesta!
ResponEliminaI tant que és una recepta...i de les bones!! Petons!
ResponEliminaXD sardines.... ricas ricas... bones bones!!!!
ResponEliminaI tant que és una recepta! Sempre les menjo a la barbacoa, a casa d'amics, que jo no en tinc.. i no hi havia pensat mai fer-les al forn.O sigui que em sembla molt bé!! PEtons
ResponEliminaUna manera senzilla i deliciosa de menjar-se les sardines, a mi m'encanten amb all oli i julivert.
ResponEliminaUna recepta en tota regla!! les coses sencilles d'avegades són les millors!! i aquesta recepta ho és!! les sardines a l'estiu són el pat estrella i amb i julivert com diu la Marta també m'agraden molt!!
ResponEliminamoltes gràcies noies! i això de l'all, oli i julivert ho provaré!! a més ara q no puc menjar tonyina, hauré de menjar més sovint sardines i peixet d'aquí, al forn i de tota manera! :)
ResponEliminaQuina bona idea aquestes sardines! les farem aviat segur!! m'agrada molt el peix al forn, i a la planxa i... de motes maneres! :) petons
ResponEliminaaixí queden boníssimes, Bet, i el millor és que no embruts res ni fan gens de mala olor...! :D
ResponEliminauna salutació,