 | |||||||||
| Copy & paste |
Lamentablement les ganes de publicar l'han superada i no ha tingut paciència per esperar a aprendre a fer les receptes, i ha optat per la via ràpida: dels tretze posts que ha penjat, set són meus (fotos i textos). I de la resta, li concedeixo el benefici del dubte només a un post, ja que salta a la vista que també són copiats de la xarxa.
Els textos estan traduïts al castellà directament amb el traductor de Google, i això provoca situacions que em fan certa gràcia, deixant apart les faltes sintàctiques i les frases sense sentit: resulta que al seu marit també li agrada la farina ben torrada del sellou ramadanesc o que també tenia pressa per publicar la recepta de loubia perquè els dies de fred s'acabaven i aquest és un plat més d'hivern...
No voldria repetir el que hem sentit centenars de vegades: que un bloc de cuina és el resultat d'un gran esforç a l'hora de pensar la recepta, fer-la polidament, aconseguir una foto acceptable, escriure-la acuradament... Tot això ja ho sabem. Només vull animar a la Yasmina a treballar-hi una mica i segur que trobarà contiguts originals i interessants pel seu bloc; si ho aconsegueix, ràpidament atraurà l'atenció dels lectors i entre tots, potser finalment aconseguirem posar la cuina marroquina al lloc que li pertoca, un dels més alts.
En fi, està clar que aquesta crisi que ens assota no solament és econòmica, sinó també creativa, de principis i valors. I la culpa, com sempre, la deu tenir en Zapatero...
EDITO EL POST EN DATA 1/09/2011: Després de donar un marge suficient de temps, finalment vaig decidir-me a posar la pertinent reclamació a Blogger. La meva sorpresa ha estat que en onze dies justos i clavats m'han respòs positivament i han retirat els posts clònics del blog de la Yasimina. Bona feina, Blogger!
De vegades he vist blocaires que se la agafàven amb paper de fumar amb el tema de les 'cites' però aquest cas és clamorós. Collons, aquesta Yasimina la vull per a negociar els meus contractes del que sigui, perque deu tenir una soltura i una jeta de morir-se XDD
ResponEliminajajajaja estic d'acord!! XD
ResponEliminaque fort! si fins i tot surt el nom del teu blog a les fotos!
ResponEliminasí, sí, veure per creure!!!! XD
ResponEliminaVaya, si además ni siquiera ha quitado el título de tu blog en las fotos... O_O Increíble pero cierto
ResponEliminahola guapa,
ResponEliminaeso dije yo cuando tropecé con su blog: ¡increíble pero cierto!
Pero hay que echarle un poco de humor y tomárselo bien... :D
Un saludo,
Ostres....
ResponEliminaAra hi faré una ollada, hi has parlat amb ella?
Sempre estem igual, la gent es al.lucinant, la informació i les receptes si que es poden agafar, encara que lo mes correcte éticament es demanar permís a l'autor o/i citar al mateix, per+o les fotografies són del autor, no son lliures, a més a més estas protecgida per creative comons, o el que es el mateix, en el bloc avises que les imatges no es poden agafar ni modificar sense el consentiment exprés.
Pero que fueeeeeeeeeeeeeeeeeeerte!!!!
Un remuas, maaca.
Li vaig deixar un comentari a l'última entrada que té penjada perquè no té el mail visible. D'això ja fa dies, i encara no he rebut resposta... i això que aquest mes d'abril el bloc ha estat ben actiu amb la publicació de la còpia de les meves receptes... :(
ResponEliminaA més no solament es tracta de les imatges, sinó que els textos són els meus, no ha corregit ni les faltes...
En fi, ens ho hem d'agafar bé! ;)
Una salutació!
ja t'ho han dit però es que, a part de tot, el tema de les fotos és per flipar... apa que obrir-se un bloc per fer un copy/paste que trist...
ResponEliminaEn fi, a veure si et diu alguna cosa i rectifica. Veient la part positiva, això vol dir que ho fas molt bé!
petons.
Què fort!!!! Fa uns dies un bloc explicava un cas molt similar i vaig al·lucinar! Amb el teu encara més. es que no aconsegueixo entendre com algú pot fer alguna cosa així, no li veig el sentit per enlloc. Ja he vist el teu comentari i que encara no t'ha contestat!! Petonets
ResponEliminaaixò és el que jo dic, quin sentit té fer un blog amb receptes copiades d'un altre? quina pèrdua de temps en triar la plantilla, copiar, enganxar, revisar... buf!!!
ResponEliminaMersi pel vostre suport! :D
Ostres, aquesta Jasmina s'ho ha de fer mirar!! Això és flipant, però no entenc quin sentit té...massa bé t'ho has agafat!!
ResponEliminaUn petonet i ànims!!
Paula
Cada vegada que algú comenta una cosa similar, no dono crèdit fins que ho comprovo i al·lucino!!! Com diria "aquell": per què??? No ho entenc!
ResponEliminasí sí, ¿¿¿por qué???
ResponEliminaEn fi, a agafar-s'ho bé, no em queda altra! :D
Una salutació!
Quina rabia que fa quan trobes que algú s'emporta les teves fotografies i els teus post, quina impotència i quina barra que te.
ResponEliminahola Marta!
ResponEliminaDoncs sí, ja veus, però no hi ha res a fer... :(
Mersi pel suport!
Una abraçada,
Ostres quina ràbia!! No ho havia vist fins avui. Em sembla una falta de respecte pel treball dels altres. Quin emprenyament he agafat, ho sento. Vaig a deixar-li un comentari.
ResponEliminaPetons i ànims!!! Segueix així.
mersi guapíssima!
ResponEliminadoncs sí que fa ràbia, la veritat és que quan ho vaig descobrir... m'havies d'haver vist! :D
però vaja, val més agafar-s'ho bé...
per cert que encara no ha contestat als comentaris que té, un meu i l'altre de La Petita Cuina.... deu tenir molta feina! ;)
Una abraçada!
Que penós, ni tan sols s'ha molestat en treure els cartells de les teves fotos... en fi. quina barra!
ResponEliminaestic d'acord, absolutament lamentable :(
ResponEliminaHola guapíssima, que t'haig de dir que no t'hagin dit ja! Es un super escàndol!!! La veritat es que no es just que un faci el gran esforç de cuidar, ingeniar i posar al dia el seu espai, perquè d'altres ho tinguin tant fàcil.
ResponEliminaUna cosa es demanar permís per fer la recepta, o no sé inclús posar la foto indicant del blog del que prové...però vinga a copiar-pegar!!!!!!!!
Em sap molt de greu guapíssima, però ja saps que els teus seguidors, t'apreciem molt i valorem tot el teu treball i esforç...molts petons maca!
hola Ahlam!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, no saps com agraeixo els vostres comentaris de suport, de veritat.
Doncs sí, és bastant penós el tema, i més quan penso que el que em va impulsar a crear el bloc va ser el fet d'oferir una cosa nova, en el meu cas, cuina marroquina en català. Quin és el sentit de carregar-se de feina per copiar els posts d'altra gent, de no crear res nou?
En fi, no hi vull donar més voltes... per cert que encara no ha contestat el meu comentari que li vaig deixar dies abans de publicar aquest post, ja m'agradarà veure quin serà el seu pròxim moviment...
Una abraçada, guapíssima!