Bocadíos i la recepta viatgera

Bocadío? Sí, sí! La primera vegada que vaig sentir bocadío, a Casablanca, suposo que vaig fer el mateix somriure que fa un francès quan sent pronunciar croissant o un americà hamburguer fora del seu país. Com ja us podeu imaginar, un bocadío no és res més que un entrepà, molt popular entre els marroquins, per les mateixes raons que ho és aquí: omple, és bo i molt barat!

Aquest post és la meva aportació al repte que organitza el bloc El taller de cuina pel seu segon aniversari. L'han anomenat "la recepta viatgera", i ens demanen una recepta que ens transporti a un lloc, a un viatge, o a una vivència especial i particular.

Per mi, no hi ha res més lligat al concepte del viatge que l'entrepà. Des quan érem petits, quan sortíem d'excursió a l'escola, calia decidir primer entre panet de viena o barreta, i després, el farcit... Ja d'adults, em segueix semblant una meravella quan penso que he preparat un entrepà en un país i que me l'estic menjant en un altre...

El bocadío té tants admiradors que fins i tot té un grup al facebook.

La recepta del meu bocadío no pot ser més senzilla:

-Pa (en el meu cas un batbout, una mena de pa de pita marroquí, properament en penjaré la recepta)
-Lluç arrebossat
-Enciam
-Tomàquet
-Maionesa

Però tornem al bocadío autèntic. El grup de facebook m'ha facilitat la feina ja que tenen la carta ja preparada. I amb molt d'humor, ells mateixos se'n fan creus de les combinacions que arriben a fer...

El primer que hem de decidir és si volem el pa normal (hobz) o comer (barra tipus baguette). Llavors segons la categoria de l'establiment podrem triar el nostre entrepà.

Bocadíos que es poden comprar al carrer

-Mortadel.la:  formatge Kiri o la Vaca que riu, mortadel.la (un clàssic).
-Tonyina: tonyina amb tomàquet Isabelle, formatge la Vaca que riu, olives.
-Ou dur: ou dur, la Vaca que riu, comí, sal.
-Xips: la Vaca que riu i patates xips de bossa.

Bocadíos de sandvitxeria

Hay Mohammadi, Casablanca

-Kefta: carn picada, salsa picant, olives, macarrons.
-Pollastre: pollastre, maionesa, arròs, olives.
-Salsitxa: salsitxes, pebre vermell picant.
-Mâakouda: mâakouda, olives, maionesa, salsa picant.
-Truita: truita francesa, patates fregides, olives, maionesa.
-Téhane: melsa de vedella farcida (es veu que és deliciós!), olives, salsa picant o maionesa.
-Gall dindi: gall dindi, olives, ceba, maionesa o salsa picant.

A més, França ha exportat la moda dels paninis, i ara en podem trobar en totes les sandvitxeries, gairebé sempre a base de cacher (mortadel.la).

El taller de cuina ens demanava també una foto il.lustrativa, jo us en penjo una que, tot i que no és meva, em porta a Casablanca, a la Casablanca dels contrastos que jo conec, la que està entre els BMW últim model i els carros tirats amb ases, les Twin Towers i les barraques, el luxe i la misèria; tot el que en definitiva la fa tan autèntica.