Les sardines de l'Alba Farah

Aquesta setmana la nostra protagonista és l'Alba Farah, autora del blog Om Yana, on reflecteix les experiències d'una mare que viu entre les cultures catalana i marroquina. Viatges, consells, decoració i receptes tenen cabuda en el seu lloc. Parlem sobre la seva experiència amb la cuina marroquina.

-Ets catalana i vius a Sant Celoni, i sabem pel teu blog , que estàs casada amb un noi marroquí i ets mare d’en Yassin i en Naïf. Abans de conéixer el teu marit, coneixies la cultura marroquina? 

Si, tenia amics i coneguts del Marroc que vaig conéixer en una associació multicultural del poble. A partir d’aquí és quan em vaig començar a interessar pels seus costums.

-I la cuina marroquina, la coneixies? Quan et vas decidir a llançar-te a preparar-ne algun plat?

Coneixia els plats més típics, el couscous, el tajine… si no recordo malament dels primers plats que vaig preparar van ser els briwats de pollastre perque m’agradaven molt i no sabia on menjar-ne!

Galetes de mantega de l'Alba Farah

-Llegint el teu blog se’n desprèn que intentes transmetre al màxim la cultura marroquina als teus fills, i la cuina, evidentment és un dels seus vessants. Cuines sovint plats marroquins? Quins són els teus plats més habituals?

Cuino menys del que m’agradaria, normalment a casa no fem plats típicament marroquins perquè sovint porten molta preparació, però per les festes o dies més assenyalats sí que en preparem, i moltes vegades els fa el meu marit, que cuina molt millor que jo!

Ens agraden les sardines, el pollastre amb ceba i panses, el tajine de mandonguilles amb salsa de tomàquet… són plats senzills i ràpids que podem fer en poca estona.

Algún divendres, quan tinc més temps i ganes, em poso a fer couscous, m'ocupa tot el matí però mai em queda tant bo com el de “veritat”…

-Com definiries la cuina marroquina? 

És una cuina de contrastos, per exemple, a vegades encara se'm fa estranya la barreja de dolç i salat, com passa amb la harira, que es menja juntament amb dàtils… o el te, massa dolç pel meu gust. També trobo sovint que les salses són picants en excés, però a les espècies sí que m’hi he acostumat  i m’encanta que la casa s’ompli d’aromes que em transporten al Marroc!

-Quin és per tu el plat estrella del Marroc?

Evidentment el típic i tòpic couscous, és com si et pregunten quin és el de Catalunya, el primer que et ve al cap és el pa amb tomàquet. En els primers viatges només vaig provar el de l’àvia i les tietes d’en Mohamed, que ens convidaven especialment els divendres per menjar-lo junts, i vaig tardar molts anys en demanar-ne un a un restaurant, perquè pensava que no seria tan bo com el casolà; però sí, era boníssim. Crec que només les mans expertes poden fer un bon couscous.

-Un dels arguments d’aquells que els costa posar-se a provar cuines exòtiques és que és dificil trobar els utensilis i els ingredients necessaris, què en penses?

Al meu poble hi ha tres carnisseries halal on pots comprar de tot, des la carn i espècies a olles, teteres, gots, safates, i fins i tot mantes o estores, jajaja. Crec que actualment és fàcil trobar ingredients a tot arreu, i sovint als carnissers els fa gràcia que essent catalana els preguntis com cuinar un cert tipus de carn, o els demanis consell per com acompanyar un plat... i t’atenen molt amablement. Així que no hi ha excusa per provar de cuinar algun plat nou!

Degustant la harira amb chebakkia

-El teu plat preferit marroquí fet per tu.

No és que el faci sovint ni em quedi ben fet, però molt de tant en tant em ve de gust fer una pastila de peix, amb calamars, gambetes i fideus xinesos.

-I el plat que et sembla més difícil, impossible o que et fa més mandra.

Crec que n’hi ha molts! Per exemple, cada any abans de ramadà em proposo fer les chebakies, em miro i remiro la recepta, però... acabo anant a comprar-les! Jejeje. O els baghrir, l’última vegada que els vaig fer vaig calcular malament les proporcions de la recepta i me'n van sortir tants que els vaig avorrir, a més que no em queden tan esponjosos ni amb tant foradets com els que em menjo al Marroc!

-D’on treus les receptes, dels teus viatges, de llibres, blogs…?

Només tinc un llibre de receptes, el primer que em vaig comprar cap a l’any 2005 ó 2006, que es titula "Marruecos: la cocina de mi madre" d’Alain Jaouhari.

Sovint quan busco una recepta torno a rellegir la introducció, on l’autor explica que la cuina al Marroc era un lloc prohibit pels homes. També explica que moltes receptes es regeixen pel que en diuen "aymek mizaynek", que significa "els ulls són la teva balança", cosa que a vegades em dificulta trobar el punt als plats, es veu que jo no tinc gaire bon ull per les mesures, jajaja.

Pel tema de reposteria i dolços consultava pàgines en francès que traduïa amb el google, i finalment fa temps vaig trobar la teva pàgina, clar i en català, així és molt més fàcil preparar bones receptes!

-Per acabar i donar als nostres lectors una empenta per provar algun dels nostre plats, dona’ls un motiu per provar de fer cuina marroquina.

Sempre hi ha una primera vegada per tot, al cap i a la fi, molts plats marroquins tenen ingredients de la cuina mediterrània, i es pot començar per receptes fàcils com un tajine de kefta, que es una samfaina amb mandonguilles de carn de vedella, o un pollastre amb patates i olives al forn… i si van al Marroc i proven alguna cosa que els agrada que no dubtin en preguntar com està fet o quins ingredients porta.

-Ens proposes una recepta amb sardines, perquè ens la recomanes especialment?

A mi no m’agradaven les sardines fins que no vaig provar per primer cop les de Rincón (nord del Marroc), on arriben de nit les barques amb el peix acabat de pescar. Les descarreguen de la barca i les fan a la brasa i te les menges allà mateix, al port. Quan hi anem de viatge, aquesta visita és obligatòria, tot i últimament han canviat i arreglat els restaurants, i ha perdut una mica el seu encant... però almenys ja no surts amb olor de sardines! Són boníssimes, i sinó que ho preguntin als gats d'allà, no paren de llepar-se els bigotis!

-I la recepta:

Us passo doncs la recepta de les sardines farcides. S'acostumen a servir com entrant, acompanyades

En Yassin a punt de pescar una sardina

d'amanida. Són dos filets superposats de sardina, per això, segons el llibre de receptes, se les anomena "les casades", però a casa les fem a la nostra manera. 

Ingredients per 4-8 persones

1 kg de sardines

Suc d’una llimona
All pelat i tallat en làmines

Comí en pols

Pebre negre en pols

Pebre vermell picant i dolç
Sal 

Julivert
Coriandre

Oli d'oliva i oli per fregir (de girasol o oliva)

Farina per arrebossar

Amanida o salsa de tomàquet opcionals com a acompanyament.

Primer cal netejar les sardines, és el pas que porta més feina. Les buidem, els tallem les aletes i la cua, i un cop obertes els traiem l’espina central, les esbandim i les deixem escórrer.

En una safata barregem els alls, el suc d’una llimona, el comí, el pebre vermell dolç i el picant, el julivert i el coriandre, la sal i el pebre, i un bon raig d'oli d'oliva. Ho remenem bé perque es mesclin els sabors.

Després posem les sardines obertes sobre la barreja perque agafin gust, tant les podem sucar per tots dos costats o bé deixar-les una estona a la safata amb el marinat perque agafin el gust. N'agafem dues i les posem una sobre l’altre (les pells de l'esquena per la part de fora), podem afegir una mica de marinat entre les dues sardines.

A continuació enfarinem les parelles de sardines i les fregim amb oli ben calent. Els donem la volta amb unes pinces vigilant que no es desmuntin. Les escorrem i les podem servir sobre unes fulles d’amanida i uns tomàquets, o amb una salsa de tomàquet per sucar-hi pa.

I a menjar que ja están a punt! Besaha!!

Moltes gràcies Alba pel teu temps i la teva recepta!
Si voleu explicar-nos com vau aprendre a fer cuina marroquina, no dubteu en enviar un correu a receptesmarroc@gmail.com o a través dels comptes del facebook i twitter de la Cuina del Marroc.