La recepta d'avui és una de les variants de pa que mengem a casa. Normalment faig la recepta de pa simple (recepta aquí) però de tant en tant ens regalem un pa amb un plus. El d'avui queda molt suau degut a la mantega que incorpora, i és adequat tant per acompanyar un bon tagin com per un esmorzar o un berenar.
Ingredients
250 grs de farina
250 grs de sèmola fina
150 ml de llet
150 ml d'aigua
Un cub d'uns 20 grams de mantega
1 c sopera rasa de sal (10 grams)
1 c sopera rasa de sucre
1 c cafè de llevat sec (Sboula per a mi)
Un grapat de llavors de sèsam per la decoració
Preparació
A la cubeta de la màquina de pa o amassadora afegim tots els ingredients i engeguem el programa d'amassar i llevar.
Si ho fem a mà. en una gran plata hi posem la farina i la sèmola. Barregem bé. Fem un forat al centre i hi afegim la sal, el sucre i el llevat. Barregem i poc a poc anem incorporant la llet i l'aigua. Amassem enèrgicament durant uns 15 minuts. Deixarem llevar la massa ben tapada amb un drap en un lloc càlid (el forn que haurem escalfat durant un parell de minuts és ideal). Aproxidament al cap d'una hora haurà doblat el volum.
Després del primer llevat, formem les peces (panets plans o barres), i hi posem les llavors de sèsam. Disposem els pans sobre la placa del forn protegida amb un paper sulfuritzat, tapem i deixem llevar un segon cop una mitja hora o tres quarts, en funció de la temperatura de la vostra cuina.
Preescalfem el forn a temperatura mitjana (uns 180º) i enfornem. Girem els pans a mitja cocció perquè quedin daurats de totes bandes (pels pans plans, quinze o vint minuts són suficients).
Bon profit!
Quina bona pinta que te,m'encanta el pa(tot) tu també tens panificadora?
ResponEliminaEl llibre está molt be ara será trobar temps per poder fer tanta cosa.
Petons
hola!!
ResponEliminaSí, tinc la famosa panificadora del Lidl, sense ella no m'atreviria a fer pa cada dia ni molts de dolços que faig, va molt i molt bé, te la recomano (de qualsevol marca).
I el llibre, poc a poc, un dia una recepta i un altre dia una altra... :)
Una abraçada!
mmm, que ricos pancitos de sémola! ya me imagino el olor que estaba en tu cocina al momento de hornearlos, imperdible. :o)
ResponEliminaJo també tinc una panificadora i sempre hem faig el pa. Bon fi de setmana.
ResponEliminaHola guapa tu
ResponEliminaque bo, anoto la teva recepta, doncs jo també em faig el pa,...quasi tres anys,....no, no, una mica més,..i quina diferencia...gràcies per compartir aquesta delicia
mil petonets Susanna
Aquest pa ha d'estar de luxe!!
ResponEliminaMe l'apunto, que quan entra el mono de fer pa no hi ha qui el pari!
Petons
Sandra
Hola Mandarina,
ResponEliminaGràcies per fer-te seguidora del meu bloc. Aquí em tens per seguir d'aprop la teva cuina. Vaig estar 1 mes al Marroc i vaig tornar encantada de la seva cuina. Ja he vist algunes neceptes que les provaré. I aquest pa serà la primera!
Petons
Eri
Un pa boníssim, aquesta molla em sembla perfecta!!!!!
ResponEliminapetonets
Hola mandarina!
ResponEliminaAcabo de descobrir el teu blog i m´agrada molt!
Soc una fan de la cuina marroquí, em quedo per apendre!
Anna, benvinguda!!
ResponEliminaEspero que les receptes marroquines t'agradin tant com a mi... :) ja ho saps: receptes fàcils, econòmiques i molt saboroses!! :D
Quins pans més bonics! T'han quedat molt bé.
ResponEliminaUna abraçada
Mmm... quina pinta :-)
ResponEliminaJo algun dia he fet servir sèmola fina per fer bases de pizza i queda tot molt i molt diferent!
la sèmola canvia totalment la textura del pa... pels pans plans que fem a casa és ideal, tot i que jo normalment faig mig de farina i mig de sèmola perquè quedi una mica més esponjós i perquè és més econòmic... :)
ResponEliminaJo trituro macarrons amb la TMX, crec que surt més barat que comprar sèmola feta XD
ResponEliminadoncs no tinc gaire clar el tema de la sèmola, en realitat en volia fer un post però no m'aclareixo gaire. Sembla que el blat dur és un tipus de blat:
ResponEliminahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Blat_dur
amb el qual se'n faria sèmola o pasta. O sigui, triturar macarrons és sèmola+un procès per convertir-los en pasta. Si vigilem que no tingui gaire sal ni altres ingredients, triturar els macarrons seria molt correcte... :)
Buf, el que et dic, quin embolic...! Seguiré investigant...! :)
Jo ho he dit, com sempre faig, des de la felicitat que dóna la ignorància XD
ResponEliminaAixí que fiabilitat 0% (tot i que el resultat final sol ser passable).
jajaja, estic amb tu!! :D ... jo és que a vegades em menjo massa el coco :)
ResponEliminaQuel dommage que ça ne soit pas en français ou en arabe ( les deux langes que je comprends ).
ResponEliminaEn tout cas tes pains sont délicieusement à croquer lah ibarak.
merci! mais c'est moi qui doit apprendre de vous... :)
ResponEliminaBuenísima la receta!! es genial lo rico que sale este pan, ayer lo hice por primera vez, pero va a caer muchas y muchas veces...
ResponEliminaBesos
la veritat és que per això sóc honesta i només publico receptes contrastades i provades, per tenir la satisfacció que a vosaltres us surtin tan bé com a mi :)
EliminaBen fet!! jo faig lo mateix. Ens agrada molt i molt aquest pa. S'el menja sol, amb té de menta..jaja
EliminaPetons
Georgina,
ResponEliminaM'ha costat uns mesos, però ja "m'he desmelenat" amb la panificadora. Fins ara he fet mil combinacions de farines i ingredients diversos fins a agafar una mica de seguretat i de contrastar quina era la combinació que ens agrada a casa. I he fet un pas endavant, abandonant de tant en tant la forma de "pa de motlle" per modelar-ho i posar-ho al forn. Ens hem estrenat amb aquests panets de sèmola i han estat un èxit rotund. Em faig una crítica, tanmateix, els granets de sèsam se m'han desenganxat del pa ;-)
Ara ja m'atreveixo a anar provant altres receptes. T'explicaré.
Una abraçada!
Hola guapa!!!
EliminaPer fi puc escriure, ahir en blogger em deia que no li donava la gana d'obrir-se...
Felicitats pel domini de la panificadora, jo també vaig fer igual... Jo vaig arribar a un punt on mai comprava pa, programava la massa per quan arribava a casa, la formava, reposava, i al forn! Però des que tinc la nena, res de res :( Tot just ara que farà dos anys començo a fer alguna cosa, és que té un caràcter... ;)
Ja veuràs que d'aquí poc ja faràs les teves pròpies receptes, és molt xulo el món del pa!!!!!!!! I taaaaaaan agraït!!!!
Per les llavors, sempre és desenganxen ;) Prova-ho remullant-les una mica abans, així s'enganxaran millor i els costarà més de cremar-se al forn... i pressiona bé quan les enganxis a la massa!!!
Un plaer llegir-te, com sempre :)
Una abraçada!!!!!