dimarts, 2 d’agost del 2016

La filla estrangera, de Najat el Hachmi

La filla estrangera, Najat el Hachmi

"De tota manera, fer xebbakia i pa i feines a dins de les cases li escau més a la mare que no pas encarregar-se de les granges dels cristians.I jo l'he deixada sola quan és ben sabut que per elaborar les pastes pel Ramadà quatre mans són mínimes. S'ha d'estirar la massa, tallar-la amb la rodeta dentada, fer-ne la forma passant unes tires sota les altres i posar-les a fregir en oli ben calent. Abans que siguin massa rosses, massa rosses surten seques, se n'ha d'escórrer d'oli i s'han de posar dins de l'olla amb la mel. No, no és mel, és una falsa mel feta amb sucre, aigua, llimona, canyella i aquella pedreta, xebb, que no he aconseguit esbrinar com es diu en la llengua d'aquí."  La filla estrangera, Najat el Hachmi, pàgina 89.

La filla estrangera és la història d'una jove vigatana d'origen marroquí, àvida lectora i brillant estudiant que arriba al dilema de fer el pas i sortir del niu familiar per anar a la universitat i fer el seu camí, un camí inèdit en la seva família, o bé quedar-se a casa i fer el que la tradició n'espera: casar-se amb algun parent, saber cuinar i rebre, ser mare de família; en definitiva, ser una mestressa de casa tradicional rifenya. Ella hi dóna voltes, prova de seguir la tradició deixant els estudis i casant-se, però ben aviat descobreix que ella no és feliç amb aquesta vida.

"Tot el dia amb el nas ficat en llibres, no sé què en traurà de tant llegir, més d'un s'ha tornat boig si llegia massa. I jo li dic, què faràs el dia que el teu marit et demani el dinar? Miraràs com es fa en un llibre? Llavors totes reien, elles que no saben llegir ni escriure (...)" La filla estrangera, Najat el Hachmi, pàg. 39.

Els dubtes hi estan molt ben dibuixats en les paraules en rifeny, paraules sense traducció que evoquen la dura vida al Marroc. El rifeny, idioma que és de la seva mare però ja no és seu. Significats que s'escapen, paraules que es perden, igual que es perd la vida tradicional que la seva mare va viure i que voldria per la seva filla. Dubtes que també hi són presents en la cuina: com intenta seguir per la via de la tradició millorant l'amassat del pa o trobant la dosi exacta d'espècies pel tagín. Però a l'altre costat res no és fàcil: petites humiliacions i estereotips degradants que mostren un racisme latent que la porten a sentir un desassossec i un desarrelament que fa que se senti en terra de ningú.

Aquesta és una història segurament viscuda per més d'una marroquina (en femení perquè la novel·la se centra en aquest univers), però com a totes les històries universals, moltes dones ens hi podem veure reflectides: aquella decisió presa per no fer patir als pares, un gest masclista no contestat, les tradicions d'un poble que es van perdent.

És un llibre molt recomanable per aquests dies de vacances. El meu no para d'entrar i sortir de casa, tot i que és un exemplar que demano que se'n tingui especial cura perquè el tinc dedicat per la pròpia Najat :)

Bones vacances!

Títol: La filla estrangera
Autor: Najat El Hachmi
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Premi Sant Joan 2015
Pàgines: 216
ISBN: 978-84-297-7468-9

7 comentaris:

  1. Ostres quines ganes!!!! Avui mateix el començo, lectura d'estiu, les més memorables.

    L'últim patriarca em va entusiasmar (i marcar), la Caçadora de cossos em va torbar....i aquest, doncs vaig anar a fer la "fan" quan la Najat el va presentar, en una festa....quina vergonya jeje.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja com que quina vergonya, tant tu com ella ben contentes, no, sinó les presentacions ja ni es farien!!!! :)
      Bon estiu!

      Elimina
    2. Jajaja com que quina vergonya, tant tu com ella ben contentes, no, sinó les presentacions ja ni es farien!!!! :)
      Bon estiu!

      Elimina
    3. jajaja, la vergonya és per anar fins a ella a demanar-li de fer-nos una foto i a dir-li tartamudejant com m'havien agradat els seus llibres...amb lo vergonyosa que jo sóc no se ni com em vaig atrevir!

      Elimina
    4. Valenta Lux, bravooooo!!
      (Jo sóc pitjor que tu, jo mai hagués passat de l'última fila!)

      Elimina
  2. A mi en aquesta situació el meu marit m'hauria literalment arrossegat, jo no hauria estat capaç ni d'aixecar-me de la cadira. Aquí on em veieu, sóc una gran tímida...

    Prenc nota d'aquest llibre perquè, venint de dues lectores con vosaltres, no em queda més remei. Confesso, però, que "L'últim patriarca" em va decebre força. Malgrat això, ho torno a intentar perquè els meus gustos evolucionen (o no!) amb mi i m'encanta donar segones i terceres oportunitats a tot i a gairebé tothom ;)

    Una forta abraçada i un bon estiu (jo ja he fet les vacances, així que em queda el consol de la lectura).

    Salut!!

    ResponElimina
  3. Hem sembla un molt bon llibre, amb molt bon argument, gracies per aquest tant bo suggeriment. Molt bones vacances

    ResponElimina