dilluns, 6 de juny del 2016

Xabàkia llengua d'ocell i bon ramadà 1437!

Xabàkia llengua d'ocell

Avui dilluns comença el mes de ramadà de l'any 1437, un mes llargament esperat pels musulmans que el celebren amb gran joia i devoció. Aprofito per felicitar a tots els musulmans del món, esperem que aquests dies siguin un període de pau i reflexió, i que aquesta introspecció interior faci créixer a tots i cadascun dels creients.

Per la qüestió gastronòmica, aquest mes és festejat amb grans àpats i dolços típics: harira, dàtils, ous durs, msemmens, sellou, briouats, sardines dobles amb chermoula... la llista és interminable. El moment més important és el de la ruptura del dejuni, el iftar, que aquest any se situarà a Catalunya sobre les 21,30 h (varia en funció del lloc i del dia, allargant-se uns minuts cada dia). Si us interessa saber l'origen del ramadà i què s'hi fa exactament, podeu consultar aquest post ben útil.

Pel que fa a la recepta, us proposo un tipus de chebakkia més simple que la més popular i coneguda arreu, aquesta és una xabàkia més senzilla de fer i ben econòmica igualment saborosa, atreviu-vos-hi! Anomenada chebakkia lsan tir, es tradueix com a xabàkia llengua d'ocell. És realment fàcil de fer, i per facilitar-ho encara més, us hi adjunto un vídeo de Ma fleur d'oranger perquè no tingueu cap dubte.

Ingredients

250 grams de farina
1 cullerada sopera d'ametlla mòlta finament
1 cullerada sopera de grans de sèsam mòlts
1 cullerada sopera de grans d'anís mòlt
1/2 cullerada de cafè de canyella mòlta
2 o 3 grans de màstic meska horra (optatiu) picats amb una mica de sucre
1 pessic de llevat de forner deshidratat
30 grams de mantega fosa
2 cullerades d'aigua de flor de taronger
Aigua tèbia per formar la massa (uns 130 ml)
Un ou batut per segellar les creps
Oli de gira-sol per fregir
Mel (o la falsa mel feta amb sucre)
Una cullerada d'aigua de flor de taronger
Un grapat de sèsam per decorar

Preparació

Barregem tots els ingredients secs. Hi afegim la mantega fosa, l'aigua de flor de taronger i l'aigua tèbia suficient per formar una massa elàstica, com la de msemmen. La deixem reposar uns deu minuts i llavors, amb les mans ben untades d'oli de gira-sol, la dividim en boles de la mida d'una mandarina. Les deixem reposar uns minuts per tal que el gluten es relaxi i podem estirar-les.

En un pla de travall ben untat d'oli, estirem una bola (com si féssim pizza) i l'aplanem per fer-la ben fina.

Escalfem una paella antiadherent i coem la crep lleugerament per tots dos costats.

Pintem les vores de la crep amb ou batut i l'emboliquem sobre si mateixa, pressionant perquè quedi ben tancada. Proseguim amb totes les boles.

Escalfem una paella amb oli i un cassó al mínim amb la mel on hi hem dissolt una cullerada d'aigua de flor de taronger.

Amb les tisores tallem al biaix les creps enrotllades. Fregim els trossos de crep i un cop daurats, els escorrem i els submergim en la mel perquè en quedin ben amarats.

Decorem amb llavors de sèsam, deixem refredar i a disfrutar.

Besaha wa raha, bon profit!






5 comentaris:

  1. A casa som uns amants incondicionals de la chebakkia tradicional, aquesta variant no la sabíem... té una pinta deliciosa... MMmmmm

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uff doncs fixa-t'hi quan hi tornis i si veus pastes pregunta com es diuen... chebakia per aquí, chebakia per allà... encara que siguin diferents, les anomenen igual...difícil per mi! :D
      Una abraçada!!

      Elimina
    2. Uff doncs fixa-t'hi quan hi tornis i si veus pastes pregunta com es diuen... chebakia per aquí, chebakia per allà... encara que siguin diferents, les anomenen igual...difícil per mi! :D
      Una abraçada!!

      Elimina
  2. encara que siguin diferents, les anomenen igual

    ResponElimina