Tinc un convidat musulmà, què cuino?

S'acosten dies de festa, de grans celebracions a la taula... A hores d'ara, tothom ja té al cap el menú del dia de Nadal, de Cap d'any, menús sovint ben regats de bons vins o caves... però i si tenim un convidat musulmà? Què fem? Alguns han sentit que només mengen carn "d'aquella matada de cara a la Meca" i d'alcohol, res de res, així, què fem amb el menú que teníem previst?

Molts han sentit que els musulmans mengen aliments "halal", però què són exactament? El terme "halal" es tradueix directament de l'àrab com allò "permès, autoritzat o saludable". Es vincula el concepte "halal" a l'alimentació, però ho podem entendre, en sentit ampli, com una forma de vida, a un estil de vida saludable que defensa els valors de respecte i convivència, la llibertat d'expressió, opinió i religió, la solidaritat, l'ecologia, el comerç just i el desenvolupament sostenible i tots aquells valors que donen lloc al desenvolupament de les llibertats humanes.

El miswak, el raspall de dents de l'època

L'alimentació halal té com a principis la moderació, l'equilibri i la salut. En l'Alcorà i en els fets que s'han relatat de la vida de Muhammad es fa referències expresses en menjar de forma moderada, evitant els excessos (Sura 7, aya 31 i també 20:81), es fixen els aliments que són adequats i es dóna una pauta per aconseguir la higiene idònia tant dels aliments com de les persones durant els àpats (com rentar-se les mans abans de menjar i raspallar-se les dents després).

En sentit estricte, el terme halal distingueix els aliments permesos (halal) i els no permesos (anomenats haram). Anem directament a veure què és halal i què no.

La fruita, la verdura, el peix, el marisc i els productes làctics són halal per definició. Per tant, només haurem de vigilar amb la carn. El sacrifici segons la llei islàmica ha de fer-lo un musulmà a un animal viu i conscient, amb un ganivet ben afilat que li seccionarà d'un tall net el coll. En el moment del sacrifici, es pronunciarà "bismilah", que vol dir "en el nom de Déu".

El sacrifici islàmic

La principal diferència amb un animal sacrificat segons la llei islàmica i un que no és el nivell de consciència de l'animal en el moment de la mort. En els escorxadors convencionals se commociona l'animal abans del sacrifici per evitar el patiment. Precisament aquest punt és actualment motiu d'una agra polèmica a Europa entre els defensors del benestar animal i els representants islàmics i jueus (el sacrifici jueu és molt semblant a l'islàmic, exigint també que l'animal sigui totalment conscient en el moment de la mort).

Per tant, un aliment haram, un aliment no permès, és:  l'animal que no s'ha sacrificat segons la llei islàmica (bé en un escorxador convencional o bé un animal mort de manera natural), el porc comú i el porc senglar. També estan prohibits altres animals com els gossos, els ases i les mules, les serps, les mones, lleons, tigres, óssos... La prohibició segueix amb els rapinyaires i animals nocius, verinosos i considerats repulsius en general (des dels voltors a les rates, passant per granotes, escorpins, polls, mosques i cucs). La sang tampoc és consumida en cap cas.

A més d'aquests aliments, també estan prohibides les begudes alcohòliques i en general, qualsevol beguda estupefaent.

Segons això, els aliments no permesos semblen pocs, però avui en dia la cosa es complica perquè la indústria agro-alimentària utilitza molts additius d'origen animal (molt sovint de porc, però també d'altres animals no sacrificats segons la llei islàmica). S'afegeixen a molts productes gelatines, greixos, colorants i additius a base de diferents components animals i d'alcohol. Fixeu-vos en els postres làctics com les natilles, iogurts de trossos, mousses, copes de nata i xocolata, pastissos i xuxes pels infants, la majoria porten gelatina, normalment de porc. També la pastisseria industrial, els pre-cuinats i  fins i tot alguns torrons de xocolata porten greixos d'origen animal.

Potser també haureu sentit que alguns musulmans mengen tota mena de carn sacrificada de forma convencial, excepte la de porc, com pot ser, doncs? Hi ha una sura a l'Alcorà on es diu: "hoy os han sido hecho lícitas todas las cosas buenas de la vida. Y os es lícita la comida de quienes recibieron la revelación con anterioridad y vuestra comida es lícita para ellos" (Sura 5, Aya 5). Els que van rebre la revelació amb anterioritat són jueus i cristians, per tant expressament permet compartir-hi els aliments. Però de fet, poca gent és conscient que la prohibició de menjar porc, animals morts o rapinyaires ja està recollida a la Bíblia (Levític 11:7 i Deuterenomi 14:8) i que en cap moment posterior s'ha anul.lat aquesta prohibició, així resulta que a jueus, cristians i musulmans ens seria indicat menjar els mateixos aliments sense distinció.

Però prou de teoria, passem a la pràctica! Suggeriments de menú? Si no tenim cap carnisseria islàmica a mà, el peix i les verdures no comporten cap problema. Per les amanides, preguntarem al convidat si vol posar-hi vinagre, ja que tot i que és àcid acètic lliure d'alcohol, hi ha musulmans que per prevenció no el volen ingerir. Hem de recordar en no afegir vi als guisats o flambejar els plats. En quant als postres, descartararem la gelatina i greix de porc, per tant, si no són casolanes, haurem de comprovar bé el llistat d'ingredients als envasos. En alguns països d'Europa els productes lliures d'ingredients animals porten un distintiu "apte per vegetarians", que aquí ens seria molt útil. Poc a poc els productes etiquetats com a "halal" estan apareguent als supermercats i als hiper, sortint de la carnisseria islàmica, el seu emplaçament tradicional.

Pot semblar que adaptar la dieta al musulmà comporta molta feina i problemes, però segurament és menys complicat que fer-la i trobar els productes per un al.lèrgic al gluten, a la lactosa o per un vegetarià. El més important és que amb un convidat musulmà, hem de fer el que faríem amb qualsevol altre: preguntar, dialogar, sempre dins el marc de respecte i tolerància envers als altres.

Aprofito per desitjar-vos unes bones festes i un 2013 ple de pau, salut i feina, que bona falta ens fa!