Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Postres i dolços. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Postres i dolços. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de maig del 2017

Galetes amb sèsam


Aquestes galetes són fàcils de fer i necessiten ben pocs ingredients. A mi m'agrada tallar-les amb tallapastes de diferents formes i fer-les més aviat gruixudes, d'aquesta manera recorden moltíssim a un polvorón andalús. Amb la quantitat de la recepta us en sortiran unes dotze o quinze peces. Conserveu-les ben tapades i us duraran diversos dies, si no volen abans!

Ingredients

180 grams de farina
125 grams de mantega a temperatura ambient
60 grams de sèsam triturat
1 cullerada sopera de sucre
1 sobre de sucre de vainilla
1/2 sobre de llevat químic (7 grams)
La pell de mitja llimona ratllada
Sucre glacé per decorar

Preparació

Triturem el sèsam amb un robot fins que ens quedi ben fi i formi una pasta.

Barregem el sèsam triturat amb la mantega pomada. Hi afegim el sucre de vainilla, el sucre normal i la pela de llimona ratllada ben fina.

Hi afegim poc a poc la farina tamisada amb el llevat, fins a aconseguir una bola ben integrada.

Si volem, podem refredar la massa a la nevera una mitja hora perquè sigui més fàcil de manipular i tallar-hi les formes.

Enfornem uns deu minuts a 180º, fins que les galetes comencin a quedar daurades. Les traiem del forn i les deixem refredar sense tocar-les, ja que en aquest moment les galetes són molt fràgils.

Un cop tèbies, les empolvorem amb força sucre glacé.

Besaha wa raha, bon profit!

dilluns, 15 de maig del 2017

Broquetes de fruita i dàtils

Broquetes de fruita i dàtil

D'aquí a dues setmanes escasses, sobre el dia 27 de maig, començarà el mes de ramadà d'aquest any. Han passat ja els anys en què ramadà ha coincidit amb la calor més intensa de l'estiu, ja que el calendari lunar és uns 11 dies més curt que el gregorià, per tant, cada any les festivitats se celebren una mica abans que l'any anterior en el calendari gregorià.

És difícil de transmetre la intensitat del període de ramadà quan estem lluny dels països on se celebra. El ramadà és un temps de reflexió i introspecció, però alhora és una gran festa que els musulmans esperen impacients tot l'any. És una festivitat que trasbalsa completament la rutina diària: molts horaris de feina canvien, alguns locals tanquen, altres aprofiten per fer vacances, els horaris de les compres es traslladen a la nit i matinada... I com no, apareixen els imprescindibles d'aquesta època: la harira, les xabàkies, els macrouds, l'sfouf, els batuts, les sardines dobles...

Aquestes broquetes poden servir d'excusa per explicar una mica als nens el període de ramadà i les tradicions que l'acompanyen. Les formes de la mitja lluna i l'estrella ens recorden a les icones típicament orientals, i d'altra banda, incorporar-hi els dàtils és una manera de donar-los a conèixer; aquí no tenen l'acceptació que tenen al Marroc, per exemple. En aquestes broquetes hi he posat dàtils medjoul, uns dàtils molt més grossos i carnosos que els que solen haver-hi als comerços, la varietat en branca, més petits i un pèl més secs.

Per saber-ne més del ramadà, podeu consultar a altres entrades d'anys anteriors, així com consells per viatjar al Marroc en aquesta època i alguna de les receptes més típiques.

El ramadà
El ramadà i la gastronomia

 Consells per viatjar per ramadà
Viatjar al Marroc per ramadà

















dijous, 22 de setembre del 2016

Basboussa de coco

Basboussa de coco

La basboussa, el bescuit xopat d'almívar característic dels països orientals, com el Líban, Egipte o Grècia, és la protagonista de la nostra recepta d'avui. És un bescuit molt fàcil de fer i molt llaminer, us el recomano si sou amants del coco i de les textures lleugerament humides, us ho puc ben assegurar, aquesta basboussa es menja sense gana!

És una recepta de l'infal·lible bloc de Samar, Mes inspirations culinaires.

Ingredients (la mesura és una tassa, en el meu cas de 170 ml)

Per l'almívar
3 tasses d'aigua
1,5 tasses de sucre
1 sobre de sucre de vainilla
Unes gotes d'aigua de flor de taronger o de suc de llimona

Per la basboussa
1 tassa de sèmola mitjana o fina
1 tassa de farina
1 tassa de coco ratllat
1 tassa de sucre
1/2 sobre de llevat químic (7 grams)
1 tassa d'oli de gira-sol
1 tassa de llet
2 ous

Per decorar
Una mica de coco ratllat

Preparació

Primer preparem l'almívar. Posem a coure a foc viu l'aigua amb el sucre i el sucre de vainilla uns 15 minuts. A la fi de cocció hi afegim unes gotes d'aigua de flor de taronger o suc de llimona. Reservem i deixem refredar.

Barregem per un costat els ingredients secs: la sèmola, la farina, el coco, el sucre i el llevat.

Per una altra banda, batem els ous amb la llet i l'oli.

Ajuntem les dues preparacions (ens quedarà una massa força líquida). Ho posem en un motllo que no ens quedi massa alt (el meu de 21 x 28 cms) i el posem a coure en un forn preescalfat a uns 170º aproximadament uns 35 minuts (el temps depèn del forn).

Un cop daurat, el reguem amb l'almívar tebi i deixem absorbir. És millor preparar-lo el dia abans, si l'intentem tallar el mateix dia se'ns desfarà. Decorem amb el coco ratllat.

Per servir-la, podem tallar-la en petits quadrats i posar-los dins d'un bonic paper de magdalena.

Besaha wa raha, bon profit!

dijous, 8 de setembre del 2016

Galetes de mantega amb xocolata

Galetes de mantega amb xocolata

Avui us porto una idea per fer amb les galetes de mantega de sempre: decorar-les amb xocolata. Penseu que ben aviat tenim l'ocasió perfecta per fer-les i degustar-les, ja que el proper dilluns 12 se celebrarà l'Aid el Kebir, la festa del xai.

Entre tants de plats de xai, sempre és benvinguda una safata de dolços. Ja sabeu que jo sempre em decanto per les més fàcils i econòmiques, i la safata de la foto n'és un bon exemple: tenim les volves de neu de coco, les galetes dobles amb melmelada i galetes de mantega decorades amb xocolata. Per aconseguir aquesta tetera, ens cal un motllo per fer bombons, jo el vaig comprar a Casablanca, tot i que a les botigues especialitzades n'hi ha de molt diverses formes.

Ingredients

250 grams de farina
Motllo tetera xocolata
100 grams de mantega a temperatura ambient
100 grams de sucre
1 cullerada de postres de sucre de vainilla
1 ou
Una cullerada de postres de llevat químic
Un polsim de sal

Per decorar

Xocolata al vostre gust
Melmelada per enganxar a les galetes

Preparació

Dins un bol, barregem la mantega amb el sucre i el sucre de vainilla. Un cop ben barrejat, hi afegim l'ou i el polsim de sal. Seguidament hi afegim la farina tamisada amb la cullerada de llevat. Es formarà una bola llisa i elàstica que acabarem d'amassar amb les mans.

Emboliquem la massa en un film i la deixem a la nevera almenys mitja hora perquè s'endureixi i podem treballar-la (o d'un dia per l'altre).

Estirem la massa amb un corró de cuina entre dos papers de forn perquè no se'ns enganxi. Amb un motllo o amb la rodeta, tallem la massa fent-hi formes de galeta. Ens convé que la massa sempre estigui ben freda per poder tallar bé les formes, si cal, un cop estirada la tornem a refredar a la nevera.

Escalfem el forn a 170-180º. Enfornem les galetes uns escassos deu minuts, just perquè comencin a daurar-se lleugerament. Les traiem del forn i deixem refredar.

Desfem la xocolata amb molt de compte en una cassoleta al bany maria o bé al microones. Hi podem afegir una cullerada d'oli de gira-sol perquè sigui més brillant. Omplim els motllos de bombons, els movem una mica per tal d'expulsar les bombolles d'aire i els refredem al frigorífic. Un cop freds, els traiem del motllo amb molt de compte.

Enganxem les peces de xocolata a la galeta amb una mica de melmelada o una gota de xocolata desfeta.

Besaha wa raha, bon profit i bona festa!

dilluns, 6 de juny del 2016

Xabàkia llengua d'ocell i bon ramadà 1437!

Xabàkia llengua d'ocell

Avui dilluns comença el mes de ramadà de l'any 1437, un mes llargament esperat pels musulmans que el celebren amb gran joia i devoció. Aprofito per felicitar a tots els musulmans del món, esperem que aquests dies siguin un període de pau i reflexió, i que aquesta introspecció interior faci créixer a tots i cadascun dels creients.

Per la qüestió gastronòmica, aquest mes és festejat amb grans àpats i dolços típics: harira, dàtils, ous durs, msemmens, sellou, briouats, sardines dobles amb chermoula... la llista és interminable. El moment més important és el de la ruptura del dejuni, el iftar, que aquest any se situarà a Catalunya sobre les 21,30 h (varia en funció del lloc i del dia, allargant-se uns minuts cada dia). Si us interessa saber l'origen del ramadà i què s'hi fa exactament, podeu consultar aquest post ben útil.

Pel que fa a la recepta, us proposo un tipus de chebakkia més simple que la més popular i coneguda arreu, aquesta és una xabàkia més senzilla de fer i ben econòmica igualment saborosa, atreviu-vos-hi! Anomenada chebakkia lsan tir, es tradueix com a xabàkia llengua d'ocell. És realment fàcil de fer, i per facilitar-ho encara més, us hi adjunto un vídeo de Ma fleur d'oranger perquè no tingueu cap dubte.

Ingredients

250 grams de farina
1 cullerada sopera d'ametlla mòlta finament
1 cullerada sopera de grans de sèsam mòlts
1 cullerada sopera de grans d'anís mòlt
1/2 cullerada de cafè de canyella mòlta
2 o 3 grans de màstic meska horra (optatiu) picats amb una mica de sucre
1 pessic de llevat de forner deshidratat
30 grams de mantega fosa
2 cullerades d'aigua de flor de taronger
Aigua tèbia per formar la massa (uns 130 ml)
Un ou batut per segellar les creps
Oli de gira-sol per fregir
Mel (o la falsa mel feta amb sucre)
Una cullerada d'aigua de flor de taronger
Un grapat de sèsam per decorar

Preparació

Barregem tots els ingredients secs. Hi afegim la mantega fosa, l'aigua de flor de taronger i l'aigua tèbia suficient per formar una massa elàstica, com la de msemmen. La deixem reposar uns deu minuts i llavors, amb les mans ben untades d'oli de gira-sol, la dividim en boles de la mida d'una mandarina. Les deixem reposar uns minuts per tal que el gluten es relaxi i podem estirar-les.

En un pla de travall ben untat d'oli, estirem una bola (com si féssim pizza) i l'aplanem per fer-la ben fina.

Escalfem una paella antiadherent i coem la crep lleugerament per tots dos costats.

Pintem les vores de la crep amb ou batut i l'emboliquem sobre si mateixa, pressionant perquè quedi ben tancada. Proseguim amb totes les boles.

Escalfem una paella amb oli i un cassó al mínim amb la mel on hi hem dissolt una cullerada d'aigua de flor de taronger.

Amb les tisores tallem al biaix les creps enrotllades. Fregim els trossos de crep i un cop daurats, els escorrem i els submergim en la mel perquè en quedin ben amarats.

Decorem amb llavors de sèsam, deixem refredar i a disfrutar.

Besaha wa raha, bon profit!






diumenge, 10 de gener del 2016

Mesfouf, cuscús amb magrana


Ja hem encetat el 2016, un nou any que espero vingui carregat de salut, pau i amor per tothom. Un nou any que comença amb el signe d'una etapa nova a la nostra família marroquina, ja que el mes de desembre ens va deixar Hajja Malika, la meva sogra. Una dona com moltes al Marroc: vídua des de feia anys, amb sis fills que va criar amb molta força i coratge, i diabètica, vertadera pandèmia al Marroc. I ara que començava a albirar el miratge d'una vida més reposada, Déu se la va emportar. Sortosament, va poder realitzar el seu somni fa un parell d'anys, fer el Haj, la peregrinació a la Meca en el temps de l'Aid el Kebir o festa del Xai.

Avui fa just 40 dies de la seva mort, i al Marroc aquest dia tradicionalment es reuneix la família per recordar al difunt, honorar-lo i acompanyar a la família. Se serveix habitualment un cuscús.

Avui a casa hem preparat un cuscús una mica diferent, un cuscús que se serveix pels postres, abans de la omnipresent fruita; un cuscús dolç amb magranes d'aquesta llarga tardor o primavera avançada que estem vivint aquest hivern. A aquest cuscús se'l sol anomenar mesfouf, i hi podem afegir grans de raïm o fruits secs com les ametlles, nous o panses.

Ingredients

500 grams de cuscús de gra mitjà o fi
1 bon raig d'oli
Un pessic de sal
75 grams de mantega
Per servir
1 o 2 magranes
2 cullerades soperes de sucre
Unes gotes d'aigua de flor de taronger

Preparació

Omplim l'olla de la cuscussera amb un litre i mig d'aigua i l'escalfem. Hi afegim mitja llimona perquè l'olla no ennegreixi.

En un gran plat, hi posem el cuscús i hi repartim un raig d'oli generós. Ho treballem amb les mans o una cullera de fusta perquè tots els grans s'impregnin d'oli. Hi afegim uns 200 ml d'aigua i ho remenem perquè quedi ben repartit.

Posem el cuscús al cistell de la cuscussera, l'encaixem sobre l'olla amb aigua bullent i deixem coure uns 20 minuts, fins que el vapor travessi els grans de cuscús. Retirem el cuscús i el posem al gran plat. Salem i el tornem a mullar amb 200 ml d'aigua. Ho treballem perquè tots els grans quedin humitejats i desfem totes les boles de cuscús que s'hagin aglomerat. Tornem a posar al cistell de la cuscussera i tornem a coure uns 15 o 20 minuts, fins que el vapor travessi els grans de sèmola.

Per tercera vegada, aboquem el cuscús al plat i sense mullar-ho aquest cop, desfem totes les boles que s'hagin apilotat. Tornem a posar al cistell de la cuscussera i tornem a coure 15 o 20 minuts.

Un cop acabada la cocció, posem la sèmola al gran plat, tallem a trossos petits la mantega i ho barregem fins que aquesta es defaci.

Esquitxem el cuscús amb unes gotes d'aigua de flor de taronger, hi afegim dues cullerades soperes de sucre i ho barregem.

Desgranem una magrana i l'afegim al cuscús.

Proveu d'hidratar el cuscús amb llet en comptes d'aigua.

Servim com a postres amb un bon got de llet. Bsaha wa raha, bon profit!

dijous, 25 de juny del 2015

Trufes de dàtil


Avui ens regalarem amb un petit entreteniment a base de dàtil, tan present aquestes jornades de ramadà. És una idea que havia vist al Pinterest (a l'únic lloc on mantinc certa activitat al compte, buf, a veure si arriben aviat les vacances!), i ho portava de portada el Gazelle Mag en l'edició de cuina especial de ramadà.

L'avantatge d'aquesta recepta és que sobre la base de dàtils triturats hi podem afegir el que tinguem més a mà; nous trossejades, ametlles, trossets de xocolata o coco ratllat. Per amalgamar-ho jo he utilitzat mel, però també ho podem lligar amb unes gotes d'aigua de flor de taronger, melmelada o suc de taronja, per exemple. I perquè no clavar-hi uns palets i obtenir uns date pops d'allò més originals?

Ingredients per unes 12 unitats

Un parell de grapats de dàtils
Ametlles o nous
Una cullerada de postre de mel
Una gota d'aigua de flor de taronger (opcional)
Per decorar: coco ratllat, cacau en pols, fideus de colors...

Preparació

Traiem els pinyols dels dàtils. Els triturem a la picadora juntament amb els fruits secs que tinguem a mà, en el meu cas, tenia una resta d'ametlla picada.

Hi afegim la culleradeta de mel, aromatitzada amb una gota d'aigua de flor de taronger. Barregem bé fins a obtenir una massa compacta.

Formem les boletes i les arrebossem amb el que tinguem més a mà, sigui coco ratllat, fruits secs picats o fideus de colors.

Besaha wa raha, bon profit!

dijous, 18 de juny del 2015

Briouats d'ametlla i pistatxo


Briouats d'ametlla, un clàssic dels dolços de ramadà... Sí, ja ha passat un any, i ja el tenim aquí, el mes de ramadà d'aquest 2015 o any 1436 del calendari islàmic, comença avui dijous.

Desitjo a tots els musulmans que passin un excel.lent ramadà, i tant qui ho celebri com qui no, es pot regalar amb aquests clàssics briouats d'ametlla amb el toc diferent del pistatxo picat. En aquesta ocasió m'he decantat per fer-los al forn en comptes de fregits, i us puc assegurar que queden molt bé, és un procediment a adoptar sens dubte!

És un recepta de Choumicha.

Ingredients

Pel farcit
Uns 400 grams d'ametlles torrades o fregides picades (o ametlla mòlta comprada)
60 grams de sucre
1 cullerada sopera d'aigua de flor de taronger
1 cullerada sopera de mantega fosa
Un polsim de sal

Per fer els briouats
10 fulles de brick
Uns 100 grams de mantega fosa
3 cullerades soperes de farina dissoltes en una mica d'aigua
250 grams de mel
50 grams de festucs torrats i triturats sense sal

Preparació

Comencem per fer el farcit. Pelem i triturem les ametlles ben fines o bé utilitzem ametlla triturada comprada. Ho barregem amb el sucre, l'aigua de flor de taronger, la mantega i el polsim de sal. Hem d'aconseguir una massa ben compacte.

Per fer els briouats, pintem les fulles de brick amb la mantega fosa per les dues cares i les tallem en quatre tires llargues. Podeu veure el procediment en la recepta dels briouats d'ametlla. Agafem boletes de massa i les emboliquem amb la massa brick d'un costat cap a altre fins a aconseguir un triangle. Per enganxar les puntes de la fulla de brick al briouat, dissolem les tres cullerades de farina en una mica d'aigua, i ho utilitzem a mode de cola.

Disposem els briouats en una safata de forn protegida amb paper sulfuritzat i enfornem uns 7 minuts a uns 150 graus. Vigilem de prop la cocció, si cal, els donem la volta per aconseguir un bonic color daurat a ambdues cares.

A la sortida del forn, submergim els briouats en el bany de mel. Els retirem i arrebossem amb els festucs triturats.

Deixem refredar bé i ja en podem disfrutar, bsaha wa raha, bon profit!

dijous, 19 de març del 2015

Milfulls de maduixes i fulls de brick

Milfulls maduixa i fulla de brick

Una de les coses que més trobo a faltar del Marroc és la fruita i verdura fresca i plena de sabor que comprem cada dia al mercat. Fruita i verdura d'autèntica proximitat: patates encara plenes de terra, mongetes tendres ben verdes i turgents, pomes cruixents, mandarines i taronges aromàtiques i sense tractar amb ceres, i tot plegat lliure de plàstic i porexpan. Tot just fa uns dies que vam tornar i ja havien arribat les maduixes d'Agadir, que tant agraden a la Salma. En canvi, les d'aquí encara són un miratge...

Aquest milfulls és una manera diferent de fer servir les fulles de brick que a vegades ens queden després de fer una bastela o uns briouats, i el farcit és d'allò més senzill i primaveral, ja m'ho direu.

Basat en una recepta de Choumicha.

Ingredients per 3 milfulls

3 fulles de brick
Uns 300 grams de maduixes
125 grams de formatge tipus Philadelphia
3 cullerades soperes de sucre llustre
2 cullerades soperes de mantega fosa

Preparació

Milfulls maduixa i fulls de brickPintem una fulla de brick amb la mantega fosa i hi espolvorem una mica de sucre llustre. Hi posem una segona fulla a sobre, estenem la mantega i el sucre. Tornem a afegir-hi una tercera fulla.

Amb unes tisores i un motlle, tallem les fulles de brick amb la forma que desitgem. Les posem en una safata de forn protegit amb un paper sulfuritzat, tapem amb un segon paper, i cobrim amb una segona safata de forn. Coem a uns 170º uns 8 minuts.

Mentrestant, rentem les maduixes i en triturem la meitat. L'altra meitat la tallem a rondanxes primes. Barregem les maduixes triturades amb el formatge i una cullerada de sucre llustre.

Un cop daurades les fulles de brick, muntem els milfulls intercalant les fulles de brick amb una cullerada de formatge i les maduixes en rodanxes. Espolvorem de sucre llustre i servim.

Besaha wa raha, bon profit!

dijous, 29 de gener del 2015

Coca amb suc de taronja


Ara que estem en plena temporada de taronges, cal aprofitar-la per menjar-les de totes les maneres possibles: des les evidents postres, en suc, en amanides o afegint-les en dolços. Aquesta coca és la conegudíssima coca de iogurt on en comptes d'utilitzar el iogurt o un got de llet, fem servir la mateixa quantitat de suc de taronja: ens estalviem la lactosa, ara que s'hi manifesten tants intol.lerants i hi guanyem en sabor. Queda una kika lleugera i perfumada, ideal per els típics berenars marroquins on sempre ofereixen una variat assortit de dolços i creps.

Ingredients
Agafem com a mesura un got, jo un de mitjanet de 150 ml. 
1 got de suc de taronja natural
3 ous
2 mesures del got de sucre
1 mesura del got d'oli de girasol
3 mesures del got de farina
1/2 sobre de llevat químic Royal

Preparació
Batem els ous amb el suc de taronja fins que estiguin espumosos. Hi afegim el sucre, remenem bé, i després l'oli de girasol. Quan ho tinguem ben integrat, hi aboquem la farina -tamisada preferentment- amb el llevat químic.

Si tenim temps, podem separar els rovells de les clares i muntar aquestes últimes a punt de neu fort. Barregem tota la resta d'ingredients com habitualment, i al final de tot, hi afegim les clares a punt de neu. La coca quedarà més flonja i pujarà una mica més.

Ho enfornem a uns 160/170º al forn que ja tindrem calent uns 45 minuts.

Deixem refredar i a desgustar!

Besaha wa raha, bon profit!

dijous, 30 d’octubre del 2014

Krichlates de Achoura


Mi colaboración mensual en Próxima salida... MARRAKECH

La semana que viene se celebrará la fiesta de Achoura, festividad musulmana que toma diferentes significados según el país del que hablemos. En los países de tradición chiíta, como Irán o Irak, es un día de duelo. En Marruecos la celebración es muy diferente: es un día de alegría, el día de los niños, la familia, los juguetes, los taârija, bandir y derbouka (especies de panderetas y tam-tams) para celebrar la fiesta tocando y cantando.

Es una jornada largamente esperada por los niños, puesto que les regalan juguetes y ropa nueva. Los adolescentes lo pasan incluso mejor, lo celebran haciendo grandes hogueras y tirando petardos. También juegan a tirarse agua los unos a los otros, aunque últimamente encuentran más divertido tirarse huevos.

Gastronómicamente se celebra preparando un plato de fiesta, como podría ser un cuscús, rfissa o un cordero asado. Pero lo que caracteriza esta fiesta son los frutos secos, en todas las casas se prepara una gran bandeja con almendras, nueces, pasas, higos o dátiles junto con unas pequeñas galletitas anisadas llamadas krichlates. La mezcla de frutos secos con los krichlates se llama fekkia.

Los krichlates son muy fáciles de hacer y muy agradecidos, si os gusta tener siempre algo a mano para picar, ésta es vuestra receta.

Ingredientes 

250 gramos de harina
Un huevo
1 vaso de té de azúcar (medida del vaso: 120 ml)
1/3 de vaso de té de agua de flor de azahar
1/4 de vaso de té de aceite de girasol
Una cucharada de postres de levadura química
Dos cucharadas soperas de anís en grano

Preparación

Mezclamos todos los ingredientes en una amasadora o a mano (es fácil hacerlo a mano).

Dividimos la masa en seis bolas y las estiramos en finos rollitos de la medida de un rotulador grueso. Espolvoreamos un poco de harina para que no se nos pegue a las manos.

Forramos la bandeja de horno con papel sulfurizado y cortamos las tiras en pequeñas piezas, con un cuchillo o directamente con tijeras.

Cocemos en el horno precalentado a unos 170º durante unos quince minutos aproximadamente. Vigilamos de cerca la cocción, los krichlates estarán listos cuando empiecen a dorarse.

Dejamos enfriar y servimos los krichlates con frutos secos variados.

dijous, 23 d’octubre del 2014

Galetes de formatgets "La vaca que ríe"


Fa uns dies al grup de facebook Cocina de Marruecos algú va parlar de galetes fetes amb formatgets "La vaca que ríe" i vaig pensar que podien ser un bon experiment, ja que se substitueix gran part de la mantega habitual pels formatgets. Com que en parlaven sense especificar quantitats exactes d'ingredients, vaig posar-me com a deures buscar-ne una bona recepta i la vaig ben encertar.

Aquest cap de setmana passat vam provar-les i us puc assegurar que són boníssimes, de fet es van acabar aquell mateix dia... i a casa el dolç no sol triomfar... Proveu-les, queden cruixents per fora i tovetes per dins. És una molt bona opció a l'hora de fer una safata de dolços per qualsevol esdeveniment.

La recepta és de Mi dulce tentación.

I si voleu uns tallapastes tan xulos com el meu, podeu trobar-los a la SHOP

Ingredients

200 grams de farina
4 formatgets
70 grams de mantega a temperatura ambient
60 grams de sucre
50 grams de llet
1 cullerada de postres de sucre avainillat
1 culleradeta rasa de postres de llevat químic


Preparació

Barregem tots els ingredients menys la farina i el llevat. Un cop ho tinguem ben integrat, hi afegim la farina amb el llevat. Ho tapem amb un film plàstic o bé estirem la massa entre dos papers sulfuritzats i ho reservem a la nevera almenys una hora, així aconseguirem una massa més fàcil de treballar a l'hora de tallar les galetes.

Un cop passat aquest temps, tallem amb uns tallapastes al nostre gust la massa. Les deixem en una plata de forn protegida amb paper sulfuritzat.

Escalfem el forn a uns 170º i enfornem uns 10 minuts escassos.

Deixem refredar una mica i decorem al gust, amb una mica de sucre glace o bé amb una mica de xocolata, fideus de colors o el que se'ns acudeixi.

Bessaaha wa raha, bon profit!!

dijous, 9 d’octubre del 2014

Bolitas de nieve marroquís

 
Mi colaboración mensual en Próxima salida... Marrakech
 
Las bolitas o copos de nieve son uno de los dulces más tradicionales de Marruecos. Sí, ya lo sé, ¿coco?, y ¿típicos de Marruecos? Suena extraño, pero si recordamos, el archifamoso té a la menta marroquí sólo se implantó a partir de 1854, y por su popularidad, parecería que lleva desde la prehistoria con ellos... igual que los copos de nieve marroquís, un dulce que no falta en ningún hogar que se precie. Vamos a la receta, ¡fácil y deliciosa!

Ingredientes

500 gramos de harina
225 gramos de azúcar
1 sobre de azúcar avainillado
200 ml de aceite de girasol
3 huevos
1 sobre de levadura química
Unos 400 gramos de mermelada al gusto (algo más de un bote)
Dos cucharadas soperas de agua de azahar
Unos 350 gramos de coco rallado

Preparación

Mezlamos los ingredientes secos: la harina, el azúcar, el azúcar avainillado y la levadura química. Añadimos los huevos batidos y el aceite de girasol. Debe quedarnos una masa maleable pero suficientemente compacta para formar las bolitas de masa, si todavía estuviera demasiado líquida, añadiríamos algo más de harina hasta lograr la textura deseada.

Una vez hecha la masa, formamos bolitas iguales (yo las peso para no equivocarme, las podéis hacer entre 10 y 15 gramos cada una). Las depositamos en una bandeja de horno con papel sulfurizado.



Una vez llena la bandeja (con 500 gramos de harina da para dos turnos justos), cocemos en el horno precalentado a unos 170/190º unos diez minutos. Retiramos cuando apenas están doradas.

Mezlamos la mermelada con el agua de azahar. Preparamos también el coco en un bol. Mojamos las pastas en la mermelada, unimos de dos en dos y rebozamos en el coco. Las pastas, al mojarlas con la mermelada, pasarán de tener una textura crujiente a estar muy blanditas.

Buenísimas con un buen té... besaha wa raha, buen provecho!!

dijous, 12 de juny del 2014

Sellou de ramadán


Mi colaboración mensual en Próxima salida... Marrakech

El sellou es uno de los dulces más característicos de Marruecos. Llamado también sfouf o zammita, comparte con las famosas chebakkias el honor de ser las dos delicias más representativas de ramadán. Aunque el sellou se prepara también para grandes ocasiones, como el nacimiento de un niño.

Hay incontables recetas de sellou -tantas que por esto hay tres denominaciones diferentes-, pero la base es siempre la harina tostada, las almendras, la miel y el aceite. A partir de aqui se le añaden gran variedad de frutos secos y especias, como el anís verde, canela, hinojo, cardamomo o nuez moscada. En todo caso, todas las variedades son tanto o más deliciosas unas que otras.

Es una receta muy fácil de hacer y con la ventaja de que no depende de cantidades fijas, poniendo un poco más o menos de algun ingrediente sale igualmente delicioso. Y se conserva bien durante mucho tiempo (excepto si añadís nueces, ya que se enrancian pronto).

Ingredientes

500 gramos de harina
250 gramos de sésamo tostado
250 gramos de almendras enteras y peladas
250 gramos de azúcar glacé
250 gramos de mantequilla
Unos 150 mililitros de miel
1 cucharada sopera de anís verde molido
1 cucharada sopera rasa de canela molida
Unas perlas de goma arábiga (meska horra en darija, facultativo)
1 pellizco de sal

Preparación

El día anterior, tostamos la harina en el horno a temperatura media o en una sartén en seco, revolviendo constantemente para que no se nos queme. Nos tomará una media hora. Debe quedar con un tono de café con leche, y debemos tener en cuenta que cuando le unamos el resto de ingredientes, el color se oscurecerá mucho.

También pelaremos las almendras si es el caso. Las ponemos en un cazo con agua, las llevamos a ebullición y apagamos el fuego. La piel se habrá reblandecido y saldrá fácilmente. Se remojarán un poco, pero dejándolas en un plato al aire se secarán solas.

Al día siguiente, freíremos las almendras en una sartén con aceite de girasol o bien las tostaremos al horno o en una sartén en seco, esto es a nuestro gusto. Una vez fritas o tostadas, les añadiremos el sésamo, reservando aproximadamente un cuarto del total. Picamos finamente. Añadimos el anís, la canela, el pellizco de sal y la meska horra y seguimos triturando.

Ponemos la mezcla en un gran plato y le añadimos el azúcar glacé. Aparte, de las almendras y sésamo reservado, guardamos unas cuantas almendras enteras para la decoración y trituramos el resto con el sésamo unos segundos, dejándolo con textura gruesa. Lo añadimos a la mezcla anterior de almendras, sésamo y azúcar.

Tamizamos la harina tostada y la añadimos a la mezcla de almendras y sésamo.

Fundimos la mantequilla y la añadimos a la mezcla junto con la miel. Mezclamos con las manos, deshaciendo los grumos. Ponemos la mantequilla poco a poco, pues según la cantidad que pongamos, nos quedará una mezcla más o menos compacta. En Marruecos se encuentra tanto la versión más compacta como la versión más granulada, con textura parecida a la arena de playa mojada.

Dejamos reposar al menos doce horas para que los sabores se asienten bien.

Podemos servirlo a la manera tradicional, en forma de pirámide decorada con almendras, o bien como cuando se sirve para las grandes ocasiones, en raciones individuales en una cápsula pequeña de papel o envuelto como si fueran pequeños caramelos... en cualquier presentación es igual de irresistible!

Besaha wa raha, buen provecho y muy feliz mes de ramadán!

dijous, 5 de juny del 2014

Rotllets cruixents de cacauet

Rotllets cruixents de cacauet

Una recepta per començar a preparar el ramadà, un dolç fàcil de fer que ens traslladarà a la primera mossegada al Marroc. És una recepta que dóna molt de joc, ja que per un costat, tant podem fer-la amb ametlla com amb cacauet. Aquí se'ns fa una mica estrany d'utilitzar el cacauet en els dolços, però al Marroc el que ja és insòlit és trobar dolços fets amb ametlla; en els barris populars, sinó les encarregues, no en trobes, evidentment per la qüestió del preu. L'altre avantatge de la recepta és que podem embolicar el farcit d'acord al nostre gust, tant podem fer aquests rotllets com els típics briouats d'aquestes dates.

Els cacauets naturals i sense torrar els podeu trobar en les carnisseries marroquines, tant sencers com mòlts.

És una recepta de Halawiyat Maghribia.

Ingredients per unes 40 peces

Pel farcit
500 grams de cacauets naturals o ametlla natural
100 grams de sucre
100 grams de mantega a temperatura ambient
1 ou
1 cullerada sopera d'aigua de flor de taronger
1 cullerada de cafè de canyella mòlta

Pel rotlle
Un paquet de pasta filo (10 fulles) o 2 paquets de pasta brick (20 fulles)
Mantega fosa
Mel (aproximadament 200 ml)
Uns quants cacauets sencers o picats per decorar

Preparació

Triturem els cacauets, el sucre i la canyella mòlta. Hi afegim l'ou, l'aigua de flor de taronger i la mantega pomada fins que estigui ben amalgamat.

Agafem les fulles de pasta filo i les pintem una a una amb mantega. En posem cinc juntes i hi posem a sobre la massa de cacauet en forma d'una salsitxa allargada. Amb cura, ho enrotllem i ho tallem en porcions.

Si fem servir massa brick (menys aconsellable per la seva forma rodona), seguim el mateix procediment, apilem quatre o cinc fulles ben amarades de mantega i enrotllem el farcit. Els paquets porten entre 8 i 10 fulles, per tant, ens sortiran quatre rotlles. Per fer les porcions, utilitzarem un ganivet de serra i els anirem tallant, ajudant-nos amb l'altre mà per aguantar i evitar que s'escapi el farcit. Com veieu, aquests rotllets els he fet amb massa brick, ja que la tinc més a l'abast que la filo.

Col.loquem les porcions en una safata de forn protegida amb paper sulfuritzat. Ho coem al forn preescalfat a uns 170º uns 15 minuts. Mentrestant, escalfem la mel i la mantenim al foc al mínim perquè estigui ben líquida.

Traiem els rotllets de forn i els banyem en la mel. Decorem al nostre gust, deixem refredar i ja podem degustar!

Besaha wa raha, bon profit!

dijous, 27 de març del 2014

Ghoriba tradicional "bahla"

Ghoriba tradicional bahla

Avui m'he decidit per fer unes ghoribes tradicionals, senzilles i ràpides. Aquesta ghoriba també s'anomena "ghoriba bahla" en algunes regions de Marroc, literalment, "esbojarrada" -però no em pregunteu perquè, ja que a la nostra família és coneguda solament per ghoriba-. Feta amb ingredients senzills, és un dolç que podem preparar en poca estona.

Recordeu que encara teniu temps de participar en el sorteig de dos motllos per galetes amb aires marroquins deixant-hi un comentari  fins el dimarts 31.

Ingredients per unes 20 unitats

250 grams de farina
75 grams de sucre
20 grams de sèsam
75 grams de mantega fosa
2 claus d'olor
1 cullerada de postres de llavors d'anís
1 cullerada de postres de llevat químic "Royal"

Preparació

Barregem la farina, el sucre i el llevat.Triturem les llavors de sèsam, d'anís i el clau d'olor. Ho afegim a la farina i barregem bé.

Hi incorporem la mantega fosa i una mica d'oli de girasol fins aconseguir una massa homogènia.

Escalfem el forn a 160/170º i fem petites boletes de massa de la mida d'una nou. Les posem sobre la safata de forn protegida amb paper sulfuritzat deixant un espai entre elles.

Coem les ghoribes uns 10 minuts. La teoria segons la qual les esquerdes característiques es formen millor és que cal coure-les primer amb el forn encès de dalt i, un cop ja estan esquerdades, encendre la part de sota. Però ja sabeu que cada forn és un món, i en el meu em funciona millor la combinació de forn encès a dalt i baix alhora. Cal vigilar-les contínuament perquè es cremen de seguida.

Servim amb un bon got de te a la menta, bessaha wa raha, bon profit!

dijous, 30 de gener del 2014

Mhencha de pomes caramel.litzades

Mhencha de pomes caramel.litzades

Un postre fàcil, ràpid i boníssim, què més podem demanar? Aprofitant que l'altre dia vaig comprar un paquet de pasta brick al Mercadona (és novetat, ho vam comentar al facebook), he fet aquestes mini mhenchas i uns bricks salats que esperen pacientment al congelador.

La recepta de mhencha tradicional es fa farcint les fulles de ouarka o brick amb la mateixa pasta d'ametlla que vam fer servir pels briouats d'ametlla. Hem de farcir diverses fulles i anant-les enganxant totes per formar una mhencha de mida respectable (literalment, mhencha vol dir serp) i coure-la al forn.

Però avui en dia podem adaptar el concepte de mhencha al nostre gust, i utilitzar tant pasta brick com fer nosaltres mateixos una pasta brisa o bé farcir-la del que més ens vingui de gust, tant dolç com salat. La d'avui és una d'aquestes alternatives.

Ingredients per dues mhenchas
 Coure les pomes
Pel farcit
2 pomes petites
1 tros de mantega de la mida aproximada d'una cullerada sopera
1 cullerada sopera de sucre
1 beina de vainilla o bé una culleradeta de sucre avainillat

Per muntar la dues mhenchas
2 fulles de pasta brick
El farcit anteriorMuntem la mhencha
Una mica de mantega fosa

Preparació

Posem a coure les pomes tallades a daus petits amb el sucre, la mantega i les llavors de vainilla. Tapem i ho deixem fins que la poma estigui cuita.
Cargolem la mhencha
Pintem amb la mantega fosa una fulla de masa brick i superposem les dues meitats. Hi disposem el farcit i l'emboliquem primer en forma de canó i llavors el cargolem sobre si mateix.

Enfornem a temperatura mitjana uns deu minuts, fins que les fulles estiguin ben cruixents (al meu forn, entre 130 i 150º, sinó se'm socarrimen de seguida).

Servim tebi, decorant al nostre gust: amb una bola de gelat, amb ametlla o festucs picats per sobre.

Besaha wa raha, bon profit!

dijous, 31 d’octubre del 2013

Seffa d'arròs pel gran Recapte d'Aliments 2013

Seffa d'arròs

Els pròxims 29 i 30 de novembre se celebrarà el Gran Recapte d'Aliments de la Fundació del Banc d'Aliments. Un acte solidari que necessita que tots hi col.laborem d'una manera o altra, donat la gran quantitat de casos als quals es veuen obligats a atendre. Tothom està convidat a donar-los un cop de mà, tant sigui donant aliments bàsics com col.laborant per organitzar la recollida. Si teniu dubtes, podeu consultar la seva pàgina web, on hi ha tota la informació sobre els aliments més idonis per donar, punts de
recollida o com fer-se voluntari.

Els blogaires estem cridats a fer una recepta amb algun d'aquests aliments bàsics que es recullen per tal de donar la màxima difusió d'aquest acte. S'ha creat una pàgina al facebook i un blog per tal d'anar publicant totes les receptes i organitzar tota la informació.

Jo m'he decidit per un postre d'arròs, la seffa, un postre de festa que tant es pot fer amb arròs, cabell d'àngel o sèmola de cuscús. Com sempre remarco, és un plat fàcil i molt econòmic, com la majoria dels plats del Marroc i que tant s'adiu a aquesta ocasió. Senzillament és un arròs cuit al vapor, servit amb sucre i canyella, que l'endolciran i perfumaran. Hi ha diverses maneres de coure l'arròs per aconseguir aquesta textura sòlta i vellutada, jo us explicaré la forma que a mi em va millor. És una mica entretinguda però en cap cas dificil de fer.

En quant al tipus d'arròs, a Marroc en fan servir un anomenat "glacé", però si no en tenim, ho podem fer sense problemes amb qualsevol arròs que tinguem, tant rodó com llarg. I si us en sobra, separeu-ho en racions i congeleu-ho. Si un cop descongelat ho escalfeu altra vegada al vapor, us quedarà com acabat de fer, i això val tant amb la seffa d'arròs, cabell d'àngel o sèmola de cuscús.

Ingredients per quatre bols ben grans

Mig quilo d'arròs
Un raig d'oli de girasol
Uns 50 grams de mantega
Sal
Panses (opcional)

Per servir
Sucre glacé
Canyella mòlta
Ametlles o cacauets torrats

Preparació

Posem uns dos litres d'aigua en una cuscussera i l'escalfem (amb mitja llimona perquè no ennegreixi l'olla). Reguem amb un raig d'oli de girasol l'arròs i barregem bé. Posem l'arròs a la part superior de la cuscussera, ens assegurem que la junta entre la part superior i inferior està ben segellada i deixem coure. Un cop el vapor s'escapa per sobre l'arròs, comptem 10 minuts.

Al cap dels deu minuts, posem l'arròs en un colador i rentem amb aigua freda. El posem en un gran plat i deixem reposar uns cinc minuts. El tornem a passar a la cuscussera i tornem a coure deu minuts.

Retirem, tornem a posar-lo en un colador i rentem. El passem al gran plat i deixem reposar cinc minuts i tornem a coure deu minuts.

Retirem, el posem al gran plat i hi afegim la sal i una cullerada sopera de mantega. Barregem bé i tornem a passar-lo a la cuscussera. Tornem a coure deu minuts.

Tornem a retirar, hi afegim una altra cullerada sopera de mantega, i ho repartim bé. També hi afegim les panses si ens agraden, això sí, si volem una seffa ben blanca (molt valorat pels marroquins), les haurem d'hidratar apart perquè les panses taquen l'arròs (o bé fem servir panses daurades). Tornem a coure uns deu o quinze minuts fins que estigui al punt.

Apart, fregim o torrem les ametlles si són crues. En piquem una part i en deixem unes quantes de senceres per a decorar (farem exactament igual si fem servir cacauets torrats).

Per servir, hi afegim dues cullerades més de mantega, disposem l'arròs en un gran plat i decorem amb canyella mòlta, les ametlles o cacauets i servim amb bols de sucre glass perquè tothom se n'hi posi al seu gust.

Bessaha wa raha, bon profit!

http://www.granrecapte.com/ca/voluntariat/

dijous, 27 de juny del 2013

Mini makrouts amb pasta de dàtil i sèsam

Makrout

El makrout és un dolç molt popular típic de la característica rebosteria magribina: fet amb sèmola i dàtils, fregit i amarat de mel perfumada amb aigua de flor de taronger. És una pastisseria compartida per tot el nord d'Àfrica, tant a Marroc, Algèria com Tunis n'hi podem trobar, evidentment amb incomptables variants i receptes.

Motllo de makrouts
Quatre puntualitzacions sobre la recepta. Utilitzarem sèmola mitjana o gruixuda, que podem trobar en les carnisseries marroquines a bon preu o bé en hipermercats. Sobre la pasta de dàtil, jo n'utilitzo una que ja ve preparada, però també la podeu preparar vosaltres coent els dàtils al vapor, afegint-los canyella i triturant-los. En la recepta dels maâmouls de dàtil hi teniu un enllaç amb la preparació per etapes. I per últim, potser heu vist o sentit que cal un motllo per fer-los, però ja veureu que no és necessari, els podem decorar amb línies fetes amb un simple ganivet o bé deixar-los tal qual.

És una recepta de l'especial cuina de ramadà de la revista Gazelle de l'any passat (hors série cuisine numéro 2)

Ingredients

350 grams de sèmola mitjana
90 grams de farina
130 ml de margarina fosa
50 ml d'oli de girasol
1/4 de culleradeta de cafè de sal

Pel farcit
220 grams de pasta de dàtils
50 grams de sèsam torrat
3 cullerades soperes d'aigua
1 cullerada sopera d'oli de girasol
1 cullerada sopera d'aigua de flor de taronger

Per fregir
Oli de girasol

Pel xarop final
300 grams de mel de mil flors
1 cullerada sopera d'aigua de flor de taronger

Preparació

El dia anterior, barregem bé la sèmola, la farina i la sal. Hi afegim la margarina fosa (atenció, que no cremi) i l'oli. Freguem bé la sèmola entre les mans perquè aquesta s'impregni bé de l'oli. Recobrim amb un film i reservem a la nevera.



L'endemà agafem mig got d'aigua i l'anem afegint poc a poc a la massa fins que poguem formar una bola amb ella. Aquest és el pas que sembla més complicat, ja que en realitat no és una massa homogènia a la qual poguem donar forma, sinó simplement la sèmola amalgamada. No proveu ni d'amassar ni de barrejar, simplement mulleu-la i ajunteu-la, com si féssim un castell de sorra a la platja.
Un cop la bola formada, la deixem reposar. Mentrestant passem a preparar el farcit. Tallem a trossos la pasta de dàtil, hi afegim el sèsam, la cullerada d'oli, l'aigua i l'aigua de flor de taronger i triturem amb un robot o bé barregem a mà fins a obtenir una pasta homogènia.
Fem una bola amb la massa del farcit. Si ens és encara difícil de manipular, podem afegir-hi unes cullerades més d'oli de girasol.

Agafem una bola de massa de la mida d'una taronja petita i l'estirem, donant-li forma allargada. Amb la pasta de dàtil fem el mateix i la disposem sobre la sèmola.


Tanquem la tira i l'aplanem amb les mans o bé amb un corró.

Tallem en petites porcions al biax.




Escalfem una paella amb oli abundant i un cassó -amb el foc al mínim- amb la mel i l'aigua de flor de taronger. Quan l'oli estigui ben calent, fregim els makrouts uns minuts fins daurar-se i en treure'ls, els banyem en la mel calenta.

És millor consumir-los d'un dia per l'altre, quan els sabors estan ben assentants. Amb un te a la menta, són irresistibles!

Besaha wa raha, bon profit!