dijous, 9 de juny de 2011

Tagin de boletes de sardina


Avui us porto el tagin de boletes de sardina, un clàssic del Marroc. Com la majoria de plats, trobem aquest tagin seguint diverses receptes, però sempre hi és present la pastanaga, les olives i evidentment, les boletes de sardina, fetes amb arròs, molla de pa o soles segons les preferències de la cuinera.

Sembla un plat complicat de fer per la quantitat d'ingredients, però ja veureu que la majoria són espècies en petita quantitat. Animeu-vos, aquí teniu un tagin ben fàcil i amb resultat garantit.

Ingredients per 4 persones
Per les boletes de sardina
1 kg de sardines
2 cullerades sopera d'arròs rodó sense coure
2 cullerades soperes de coriandre i julivert picats
2 grans d'all picats
1 cullerada de cafè de gingebre
1 cullerada de cafè de comí
1 cullerada de pebre vermell dolç o picant, com preferiu
Un polsim de pebre negre
Sal

Pel tagin
2 pastanagues tallades a rodanxes
1 patata grossa tallada a cubs
1 tomàquet tallat a rondanxes
1 ceba de Figueres picada
1 cullerada sopera de julivert i coriandre picats
1 cullerada de postres de tomàquet fregit
El suc de d'un quart de llimona
Unes rodanxes de llimona
Un grapat d'olives morades
1 cullerada de cafè de gingebre
1 cullerada de cafè de comí
1 cullerada de cafè de pebre vermell dolç
Un polsim de pebre negre
Sal
Oli

Preparació

Netegem les sardines: en traiem el cap, l'espina central, les aletes i les escates. Les deixem en filets. Aquesta és la part més empipadora de tot el plat, perquè cal dedicar-hi una bona estona. Un cop ben netes, hi afegim la resta d'ingredients i ho triturem tot. La millor manera és tallar els filets petits amb les tisores i esmicolar-ho tot al morter. No és recomanable fer servir la trituradora perquè no hem d'obtenir crema de sardina, sinó sardina picada.

Deixem reposar a la nevera mitja horeta.

Apart, posem a escalfar l'oli al tagin o cassola, i hi afegim la ceba picada. Deixem suar uns minuts, i hi afegim el tomàquet triturat, les espècies i el julivert i coriandre.Tallem a rodanxes la pastanaga i la patata en cubs i les afegim al tagin. Hi posem també les rodanxes de tomàquet i llimona. Salem, hi tirem el suc del quart de llimona i cobrim d'aigua.

Fem boletes amb la sardina picada i les afegim en compte al tagin. És interessant fer-les petites perquè així queden més saboroses, i sobretot, no s'ha remenar amb la cullera el tagin, ja que les boletes se'ns desfarien.

Apart posem el grapat d'olives en un cassó i les bullim uns deu minuts per treure'ls la sal. Les escorrem i les afegim al tagin.

Tapem i coem uns 30 minuts.

A degustar amb un bon pa casolà. Bon profit!

I abans de marxar, us deixo els meus vint segons de glòria al El món a RAC1, i prometo que és l'última vegada que en parlo...

16 comentaris:

  1. Bon dia!
    jajajaja clar que si dona, una no surt cada dia a la radio (nosaltres vam fer el mateix que tu, que fa una il·lusió tremenda!!!)... quina gràcia!
    Aquest tagin ha de ser una delícia!!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  2. Jo penso com els fogonsdelabordeta: aquests moments alegres cal aprofitar-los!! :))

    ResponElimina
  3. doncs estic d'acord amb la Sandra!!! has de "fardar" jajajajaja. No sóc massa de sardines, per no dir gens, però aquest plat l'hauria detastar... petonets!!!

    ResponElimina
  4. moltes gràcies, companys! :D
    la veritat és que no sabeu quina alegria m'han donat aquests vint segons!!
    i el tagin, l'heu de provar, en ser cuinat, no té el gust intens de la sardina a la brasa, ja ho veureu, és molt bo!
    Salutacions!

    ResponElimina
  5. ¡como me gustan tus recetaaaaaaaaaaas! además las hacés parecer nada complejas, en tu explicación parecen sumamente fáciles, ¡gracias por compartirlas!

    ResponElimina
  6. gracias guapa!!! lo bueno es que son fáciles de verdad, sinó yo tampoco las sabría hacer... :D
    un abrazo,

    ResponElimina
  7. Esta es la única forma que tengo de comer sardinas porque de otra forma, no me gustan! jajaja. Te ha quedado estupendo ese tajine ^_^

    Besitoooos

    ResponElimina
  8. és clar que si!!!!! Tu en gaudeixes i nosaltres també. Fa moltíssima il·lusió i s'ha de compartir. Amb sardines... a mi m'agraden molt, però així em costa una mica imaginar el sabor. Res, que l'haurem de fer per saber-ho. Gràcies per compartir-ho.
    Petonets

    ResponElimina
  9. Es una recepta senzilla de fe segur que es molt apetitosa, venen a ser com unes mandonguilles de sardines.

    ResponElimina
  10. hola Marta,
    i tant, són mandonguilles de sardina, ni més ni menys :D
    i el plat és ben senzill de fer, el més laboriós és el tema de netejar la sardina, la resta, bufar i fer ampolles! ;)

    ResponElimina
  11. Enhorabona per la recomanació a RAC1!!! Quina il·lusió, oi?!!!! :)
    I el plat d'avui té uns colors tan bonics que m'ha seduït. ;)
    Petons!

    ResponElimina
  12. waw, encara no m'ho crec! :D
    i el plat, apart dels colors, està boníssim!!!
    una abraçada,

    ResponElimina
  13. El pròxim dia que surti el tagin de l'armari, ja tinc recepta.
    Què vols dir amb olives morades? Negres amb suc típiques? O d'aquelles d'Aragó (sense suc, arrugades)? O d'alguna altra manera.

    Per cert, a algunes peixateries, si nó hi ha massa gent, et netegen les sardines d'escates, espines i aletes :-)

    ResponElimina
  14. olives morades? doncs les olives violetes, les de la foto... però pots fer servir les que tinguis més a mà....
    i quina llàstima, per aquí no tenim aquestes peixateres tan trempades que et netegen les sardines!!! :(

    ResponElimina
  15. Costa una mica, però al final te les pelen (les sardines).

    Prenc nota de les olives!

    ResponElimina
  16. Ostres!!!!!!!! aquesta recepta es moooooolt millor!!!!!! ara hauré de fer la prova de seguir-la...t'han quedat perfectes, i amb el toc de la llimona i les olives, segur que queda ben deliciós :)!!! ho haig de provar!!!!

    És veritat, a molts llocs si et quedes un kg de sardines t'ho fan...i sinó, a la peixateria d'alguns supermercats, allí t'ho fan segur!...perquè és el més laboriós del plat, haver de netejar les sardines una per una...jajaja, ostres, veig que el meu minipimer es tan vell, que queda textura de picada no triturada, jajajaja

    Felicitats pels minuts de gloria!!!!genial, són ben merescuts!

    una abraçada

    ResponElimina