dijous, 27 de gener de 2011

Tagin de carn amb cards - El kannaria

Tagin de carn amb cards

Com podeu comprovar en aquestes pàgines, la cuina del Marroc és molt més que el cuscús, la bastel.la o els dolços amb mel. Està composada per una gran varietat de plats, delicadament especiats -que no picants- i amb combinacions de dolç-salat insospitades. Una altra de les seves característiques és que subsisteix l'ús d'aliments aqui ja oblidats -sens dubte influenciat per l'economia. És el cas dels cards que avui us presento, que tot i que al nord d'Espanya encara es consumeixen, a la resta romanen força oblidats.

Els cards tenen un gust suau, molt delicat, podríem dir que són assimilables a les mongetes tendres al dente, perquè tot i cuits, són relativament durs. Pel plat d'avui, com sempre, si disposeu de temps, el podeu coure en el tagin, i sinó, a l'olla a pressió.

Ingredients per 3 ó 4 persones

Uns 750 grs. de carn de vedella, de xai o pollastre
4 ó 5 branques de cards (segons la seva mida)
2 cebes de Figueres mitjanes
4 grans d'all
1/4 c cafè de pebre negre
1/2 c cafè de gingebre
Una mica de colorant
Sal
Oli

Per decorar
Olives morades
1/4 de llimona confitada tallada a tires

Preparació

Posar en una olla a pressió la carn en un gran tros o en dos amb una mica d'oli, la sal i la ceba picada. Deixem fer uns deu minuts, fins que la ceba comenci a transparentar. Afegim el pebre negre, el gingebre, el colorant i l'all picat. Deixem fer uns minuts, fins que la carn comenci a enrossir.

Cobrim l'olla d'aigua, i fem la carn (en una olla ràpida, de quinze a vint minuts, l'hem d'obrir quan encara li quedi una estoneta de cocció per donar temps a que es coguin els cards).

Mentrestant, netegem els cards. És important agafar fulles tendres, les que són molt grosses tenen molts de filaments. Els traiem les punxes laterals, estirem els fils que tinguin, i els tallem a trossos mitjans. A mesura que els anem tallant, els submergim en una olla amb aigua i llimona per tal que no ennegreixin.

Obrim l'olla, afegim els cards i deixem coure. Els vigilem (trigaran uns quinze minuts), notarem que queden tendres però conservaran certa consistència. Si tenim massa quantitat de salsa, destaparem l'olla perquè evapori.

En els darrers cinc minuts de cocció, afegim les olives morades i els trossos de llimona confitada.

Bon profit!



8 comentaris:

  1. Saps que mai he tasta els cards? Però pel que dius segur que m'agraden i veien el plat que has fet encara més...

    Petons!

    ResponElimina
  2. doncs si t'agrada la verdura, segur que t'agraden, ja ho veuràs!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Jo tampoc els he tastat mai, el plat hem recorda bastant la vedella amb prunes que faig jo, te una pinta temptadora, i mes aquesta hora, ja mi posava nyammm.

    ResponElimina
  4. Jo havia sentit que es menjaven arrebossats, però així mai. Noia, el teu blog és un món a part, no ser si m'atreviré mai a cuinar res, perquè si als meus fills els hi poso aquest plat em diuen que me'l mengi jo!
    Petons

    ResponElimina
  5. mmmm, la pinta que tiene está buenísima. Sólo debo decir que los cardos nunca los he probado. Gracias por la descripción que hacés de ellos. No creo que los consiga por acá, pero voy a tenerlos en cuenta. :)

    ResponElimina
  6. Molt bona idea aquesta de fer servir l'olla a pressió, a casa ens agrada provar coses noves o sigui que me l'apunto!

    ResponElimina
  7. @Gemma, jeje això del món apart no sé si agafar-m'ho bé o malament :D!! Sí, precisament em vaig animar a fer el blog pq és potser la cuina que tenim més aprop i la més desconeguda!!!

    @Sole, de hecho aquí tb cuesta conseguirlos, puesto que no son nada populares... Suerte que compro en un indio que tiene frutas y verduras de todo el mundo..!! :)

    @Visc a la cuina, a Marroc tot es fa a l'olla a pressió, fins i tot la salsa pels macarrons, paraula!! El tagin queda només per les coccions curtes, com la carn picada, el peix o les gambes...

    ResponElimina
  8. Ei, agafa-t'ho be, dona! Ho dic perquè hi han productes que no els tinc massa a l'abast de la mà però tot es posar-hi! Per exemple les mongetes si que les vull provar de fer. El gengibre trobaré a dietètiques, oi? I el coriandre? Nena, que m'hi estas animant hi tot! ;-)
    Una forta abraçada!!!!

    ResponElimina