dijous, 26 d’abril del 2012

Fekkas, els carquinyolis marroquins

Fekkas, els carquinyolis marroquins

Les fekkas, els carquinyolis de Marroc, una altra delícia que trobem a ambdues ribes del Mediterrani. Les fekkas són un dolç molt popular, ja que són molt econòmiques -hi podem afegir el fruit sec que tinguem més mà, o senzillament, no posar-ne- i ben tancades, es conserven molts de dies. En els darrers temps, les podem trobar declinades en mil i una versions, tant dolces com salades.

Aquesta és la meva proposta pel repte de Memòries d'una cuinera, que aquest mes dediquen als carquinyolis, tot i que la fekka és a mig camí del carquinyoli i del rosegó: és més tova i més farinosa que el carquinyoli, i més seca i menys dolça que el rosegó.

Ingredients

500 grams de farina
250 grams de sucre
100 grams d'ametlles crues sense pelar
100 grams de panses sense pinyol
50 grams de llavors de sèsam
3 ous
125 ml d'oli de girasol
1 sobre de llevat químic
1 cullerada de postres de sucre avainillat
Un polsim de sal

Per decorar
1 ou batut o una mica de llet
Una culleradeta de cafè soluble

Preparació

Partim les ametlles en trossos grossos, amb un ganivet o amb un cop de trituradora.
  • Truquet: si deixem les ametlles en remull una estona, ens serà més fàcil partir-les i tallar posteriorment les barretes per fer les fekkas.
Barregem els ous, l'oli i el sucre. Llavors hi anem afegint la farina tamisada amb el llevat i el polsim de sal per aconseguir una massa compacta (hem de poder formar quatre barretes). Per aconseguir-ho, tirem la farina poc a poc, ja que segons el poder d'absorció d'aquesta, en farà falta més o menys.  Hi afegim els fruits secs i amassem enèrgicament.

Preescalfem el forn a uns 180º.

Desfem la cullerada de Nescafè amb un ou batut o una mica de llet i pintem les nostres barretes. Amb una forquilla ratllem la superfície per decorar-la.

Formem quatre barretes d'uns tres dits d'ample i llargues com la safata del forn. Les posem sobre un paper sulfuritzat i les enfornem de vint a trenta minuts, fins que siguin cuites. El meu forn, que sempre té la cinquena marxa posada, amb quinze minuts en té prou.

Deixem refredar les barres completament per tallar-les a llesquetes, que seran les nostres fekkas. És millor fer-ho d'un dia per l'altre, guardant les barres ben tapades al frigorífic.

L'endemà, amb compte, fem les llesquetes i les disposem sobre la safata del forn. Les courem a temperatura mitjana per totes dues bandes fins que estiguin daurades.

Deixem refredar i ja en podem disfrutar! Tancades dins un recipient hermètic perquè no se'ns remullin, ens duraran força dies.

Besaha wa raha, bon profit!

28 comentaris:

  1. quina il·lusió la teva recepta! m'encanta tenir una proposta del Marroc. Moltíssimes gràcies per participar!!! petonets (PD: recorda deixar l'enllaç, si us plau)

    ResponElimina
    Respostes
    1. hola guapa! mersi a vosaltres per organitzar-ho!! Ara hi anava, a penjar l'enllaç! :) una abraçada,

      Elimina
  2. MmMMMmmm, mes les imagino amb la dolçor habitual del Marroc :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs sorprenen perquè són bastant neutres :) per mi, boníssimes!

      Elimina
  3. Ostres, amb el què m'agraden els carquinyolis...i aquí en tinc una variant amb tot el sabor propi del Marroc....intentaré de fer-los!!!!!
    gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja veuràs om t'agraden! així podem anar variant! :)

      Elimina
  4. Si que son parecidos!!!: me encantan los carquinyolis, así que probaré los de Marruecos que tienen una pinta espectacular. Besos y gracias por compartir.

    ResponElimina
  5. Que bones, ideal per dietes, tens raó s'assemblen molt a els carquinyolis, se'm fa la boca aigua,

    ResponElimina
    Respostes
    1. jeje, ara ho has dit: ideal per a dietes! :D
      com que són lleugers, entren molt fàcil!
      una abraçada,

      Elimina
  6. Només coneixia els biscottis però ja veig que hi ha molt per descobrir.
    Moltíssimes gràcies per participar al memòries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí, quan vaig descobrir les fekkas, vaig pensar que era una casualitat, però quan vaig anar a Itàlia i vaig tastar els biscottis, ja vaig veure que allò de que "ja està tot inventat" és ben cert ;)

      Elimina
  7. Respostes
    1. anima't! són fàcils, el més difícil és llesquejar-los sense que s'engrunin, però si ho fas d'un dia per l'altre, no tindràs gaire problema :)

      Elimina
  8. uauuu són quasi iguals als nostres!! m'agrada molt la teva proposta, han d'estar genials!! petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. mersi! són una mica diferents, més farinosos i no tan secs, però són absolutament germans :)

      Elimina
  9. Jo també soc dels que s'ha passat dècades pensant que els carquinyolis eran una cosa 'només d'aquí' i resulta que n'hi ha per tot el mediterrani :OOO

    ResponElimina
    Respostes
    1. i tant, jo també m'ho pensava quan les vaig descobrir, però quan vaig tastar els biscottis ja vaig veure que al Mediterrani pocs plats deuen haver-hi 100% originals :)

      Elimina
  10. mirá vos, fekkas en marruecos, carquinyolis en ¿francia?. por acá las conocemos con su nombre en italiano, biscotti (cocido dos veces). gracias por el truco de las almendras, ¿se podrán filetear al estar más blandas?

    ResponElimina
    Respostes
    1. la verdad no lo he probado, lo de filetearlas... tiene que ser más fácil que al natural... y carquinyolis es el nombre en catalán :) No sé si se hacen en Francia

      Elimina
  11. Huuuuuuuuuuuuuuuum!!! une de mes recettes préférées, merci pour le partage. Pour la news! j'avoue que je ne sais pas pourquoi, il faudra peut être t'inscrire à nouveau!!

    ResponElimina
  12. Hola cariño, que tal? espero que estés bien, así que tu niña.
    Sabes, justamente (igual que tú con las galletas de mermelada y coco)estaba pensado hacer fakkas jejejeje, que coincidencia,tenemos los mismos antojos jejeje. muchas gracias por tu comentario en mi blog.
    Un abrazo grande y un besito de mi parte para tu niña que Dios te la bendiga.

    ResponElimina
  13. Georgina, fa molt de temps que no passava per aquí i m'ha fet il·lusió veure't al meu blog! Gràcies!
    La teva proposta és ben sugerent, m'ha gradat!!! Jo també vaig fer els carquinyolis però no vaig tenir temps apublicar-los. Algun dia ho faré.
    Una abraçada i vaig a veure aquestes diapositives que veis a la dreta, que maques!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mersi Gemma! jo us vaig seguint però poques vegades puc comentar, però ja veus que estic al dia :)
      Les diapositives són imatges de flickr de Marroc, són precioses, veritat?
      Una abraçada,

      Elimina
  14. Que bones propostes que té aquest blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això intento, donar a conéixer la riquesa del Marroc a través de la seva gastronomia :)
      Salutacions,

      Elimina
  15. bonjour ma belle,merci de ton gentil passage sur mon blog, j'espère que tu vas bien et ta petite princesse aussi
    un abrazo muy fuerte
    farah

    ResponElimina