dijous, 6 d’octubre de 2011

Seffa de cabell d'àngel, fideus per postre!

Seffa de cabell d'àngel

La seffa és un dels postres preferits del meu marit. M'havíeu d'haver vist la primera vegada que la vaig tastar... fideus dolços! No me'n sabia avenir! Va ser amb aquest plat que em vaig adonar que realment la cuina marroquina podia ser molt exòtica i que no en coneixia res, que n'havia d'aprendre molt i molt...

La seffa pot fer-se com avui, amb fideus de cabell d'àngel -o si en trobem, cabell d'àngel especial seffa, més fi encara-, amb arròs o amb la sèmola de cuscús, sempre cuita al vapor i acompanyada de panses, sucre glass i canyella. Pel gust del meu marit, la millor seffa és la feta a base d'arròs, que ha de quedar molt blanc. No són uns postres per cada dia, normalment només es fa per les festes, servits després del plat principal i abans de la fruita.

Apart d'aquesta classe de seffa, en podem trobar una altra classe, més complerta, anomenada seffa medfouna (literalment, seffa enterrada). Els fideus es preparen de la mateixa manera que avui, però aquests amaguen un pollastre, a trossos o sencer. Es serveix també només per les festes, després del plat principal a base de carn. Avui ens quedarem amb la versió bàsica i deixarem la versió medfouna per més endavant.

Ingredients per persona

1 parell de grapats de fideus per persona (especial seffa o cabell d'àngel)
1 grapadet petit de panses
1 raig d'oli de girasol
1 mica de mantega (una mica menys d'una nou)
1 polsim de sal

Per decorar i servir

Fruits secs (ametlla picada o laminada, crocant, cacauets picats.... el que tinguem a mà)
Sucre glass en abundància
Canyella mòlta

Preparació

Primer treballarem el cabell d'àngel amb el raig d'oli de girasol perquè quedin ben impregnats. Els disposem a la cuscussera i els deixem coure uns quinze minuts. Si teniu una cuscussera d'alumini, recordeu posar un quart de llimona a l'aigua perquè no quedi negra per dins.

Un cop passats els quinze minuts, posem els fideus en un plat, hi tirem un gotet d'aigua amb un polsim de sal i desfem els nusos que s'hagin format. Tornem a posar el cabell d'àngel a la cuscussera i deixem coure quinze minuts més.

Repetim una segona vegada l'operació anterior: hi tirem un gotet d'aigua salada, tornem a desfer els nusos i deixem coure quinze minuts més.

La tercera vegada, afegim als fideus les panses ben netes (no hidratades). Tornem a tirar-hi una mica d'aigua salada, desfem els nusos i tornem a posar a coure de quinze a vint minuts més.

Just abans de servir, barregem bé els fideus amb una mica de mantega, perquè quedin ben amorosos.

Decorem amb els fruits secs picats, el sucre glass i la canyella mòlta. Servim a la taula juntament amb un bon bol de sucre glass per servir-se'n a discreció.

Bessaha wa raha, bon profit!

15 comentaris:

  1. La veritat és que no és un dels meus plats preferits, però he de dir que la primera vegada que ho vaig provar enmig d'una gran nevada a l'Alt Atles, vaig quedar impressionat, no sabia el que era, imaginava un plat salat i la sorpresa va ser mayuscula. Com sempre, bona aportació. Petons

    ResponElimina
  2. Ostres que original!!!
    CAda dia s'aprenen coses noves!!

    ResponElimina
  3. Òndia quin contrast de dolç i salat, segur que m'agradaria, que a mi m'agraden aquests contrastos. Te molt bona pinta.

    ResponElimina
  4. Hola!. acabo de descubrir tu blog, y como soy una apasionada de Marruecos, me quedo por tu cocina para seguirte. Un plato que sorprende por ser dulce con la poca costumbre de tomarlos así. Un beso.

    ResponElimina
  5. @cocinamarroquí, és el mateix que em va sorprendre a mi: esperava un plat salat i quina sorpresa vaig tenir!!! a més que la primera vegada que el vaig tastar me'l van portar d'entrant, imagina't! XD

    @la cuina de l'estany, sí, la veritat és que és un plat ben curiós, però sé que almenys a Praga també es fa una cosa semblant, una amiga hi va anar, van triar postres (la carta no estava traduïda) i els van servir espaguetis dolços... :)

    @Marta, és un plat dolç, perquè de fet la pasta és neutre, és com l'arròs, que tant el podem trobar salat o dolç, amb llet i canyella...

    ResponElimina
  6. quina bona pinta! el faré ja que al meu pare li ha d'encantar.
    Amb la versió pollastre també és dolç per això?
    petons!

    ResponElimina
  7. Com tot a la vida, el més dificil és abandonar els prejudicis culturals. A Galicia fan una morcilla que és totalment dolça, però molt. I a mi quan la menjo el cap em fa catacrac!! perque el que porto a la boca té una aparença que quan ho saborejo no té res a veure amb el que esperava.

    Molt divertit. :)

    ResponElimina
  8. hola,
    saps que em sona haver llegit per alguna banda que a les illes balears tenen unes postres tambe amb fideus??? el que no recordo és on ho vaig llegir.... molt interessant!!!
    ho provaré segur que et quedes amb el personal!!!

    ResponElimina
  9. @Ana-lovefood, a la versió amb pollastre sí que hi ha contrast, ja que els fideus són dolços (a més, per cada cullerada de fideus normalment li afegeixen una de sucre glass quan els mengen) i el pollastre, que és cuit al tagin o rostit... un descobriment! :)

    @starbase, totalment d'acord, els esquemes mentals a vegades fan que ens costi apreciar el que se surt de la nostra "normalitat". He de reconéixer que tot i que ara ja hi estic acostumada, aquest postre no m'entusiasma precisament per això, perquè encara el trobo estrany...

    @anirac, molt interessant, i tant! i el que és segur és que sí, deixaràs els convidats al.lucinats...! XD

    ResponElimina
  10. Qque pena k no este en castellano, no entiendo nada y esta muy bien el blog. Es una pena k los k no saben catalán no se puedan aprovechar de tan grato trabajo. Sugerencia, podías poner las recetas en los dos lenguas como hacen los hispanohablantes en usa .

    ResponElimina
  11. tienes razón, me encantaría hacerlo en varias lenguas... pero no tengo tiempo para todo! :(
    puedes probar el google translate, funciona muy bien con el español :)
    Saludos,

    ResponElimina
  12. Tinc un paquet de cuscús de gra mooolt petit, el vaig comprar per fer-ne una versió dolça, però no sabia ni per on començar. Ara ja no ho puc dir :-)

    ResponElimina
  13. hola y gracias por la receta, pero tengo una duda pones los ingredientes por persona pero la preparacion para cuantas personas, haber si me explico pues no es lo mismo un vasito de agua para los ingredientes de una que de cuatro si?
    gracias

    ResponElimina
  14. hola se me olvido sobre lo que pones que se puede con arroz, de cual es mejor redondo o largo ? gracias

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      No pongo por personas porque en casa somos pocos y hago poca cantidad ;)
      Calcula cuántos fideos o arroz vas a necesitar y sobre ésa cantidad haz la proporción: unas pocas pasas por persona, un pellizco de sal, aceite suficiente para impregnar todos los fideos que tengas...El agua, la necesaria para mojar todos los fideos. Ya te digo que yo siempre hago poco porque lo sirvo entre el plato principal y los postres.
      En cuanto al arroz, supongo que será mejor el redondo, pues absorbe mejor que el largo la humedad (de cocer al vapor) y los sabores.
      Espero haberte ayudado!
      Saludos,

      Elimina